Text del 2002
Estem convençuts que cal apropar les terres de l´Ebre a la resta de Catalunya, perquè fins fa uns anys sempre n´havíem quedat una mica al marge.
Associar-se té molts avantatges, i en té, sobretot, en llocs on la força pot ajudar a superar mancances que s’arrosseguen des de fa molt de temps. Aquest és el cas de les terres del sud de Catalunya, i és per això que l’actual president de l’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre, Rafel Lluís Gisbert, s’expressa en aquests termes: “Al nostre país hem estat pioners en l’associacionisme, però per a les terres de l’Ebre realment ha estat un pas molt important entrar a Foment del Treball, perquè aquesta patronal catalana, que va ser una de les primeres d’Europa, s’aturava al Francolí, i nosaltres hem tingut la sort de poder-hi estar representats a través de la nostra Associació.”
Fundada l’any 1996, l’entitat que ens ocupa compta ja amb 1.200 empreses que treballen amb uns objectius comuns: “Vam néixer amb la idea de dig-nificar i promocionar la figura de l’empresari, perquè creiem que és bo rompre una llança a favor d’unes persones que no sempre han estat ben tractades per la societat.”
Es tracta, doncs, de realçar la figura de l’empresari com a motor de l’economia d’un territori, en aquest cas, d’un que calia també potenciar: “Estàvem convençuts, i encara ho estem, que calia apropar les terres de l’Ebre a la resta de Catalunya, perquè fins fa uns anys sempre n’havíem quedat una mica massa al marge.”
Al co-mençament, però, va caldre convèncer els empresaris de la zona que era bo que s’unissin a un projecte que els podia afavorir a tots: “Nosaltres no hem forçat mai ningú, però aquests petits i mitjans empresaris han anat veient la importància que unes quantes veus juntes poden tenir per defensar millor una cosa; molt més que si ho fa cadascú per separat. I és que, a més dels problemes que ens afecten a tots, parlar amb els companys és molt gratificant i pot aportar moltes solucions també individuals, perquè un problema que t’afecta en aquests moments potser va afectar fa dos anys un altre empresari i ell t’explica com el va resoldre.”
Rafel Lluís Gisbert es mostra segur de les seves paraules, i encara afegeix: “S’ha creat un bon ambient entre tots nosaltres i això fa que sorgeixin idees que poden ser bones tant per a les empreses com també en conjunt per a les terres de l’Ebre.”
Aquesta és una àrea de Catalunya que comprèn quatre comarques i que s’ha vist castigada sovint per la marxa d’algunes empreses que proporcionaven molts llocs de treball: “Fa vint-i-cinc o trenta anys hi havia moltes indústries agroalimentàries que van arribar a tenir una gran expansió, però que van acabar desapareixent en uns moments de crisi. Això va provocar que s’instal·lessin a la zona algunes multinacionals, que van aconseguir donar feina a molta gent, però que van anar deixant en segon terme aquestes em-preses del país que ja hi havia. Amb el temps, però, han anat crei-xent, al voltant de les grans empreses, tallers i petits negocis que han anat trobant el seu lloc.”
És evident que els temps canvien i els empresaris de l’Associació tenen clar que ells també hauran d’anar afrontant els nous reptes que els depari el futur. Com afirma el seu president: “L’important és que les indústries catalanes es consoli-din, perquè de la mateixa manera que una multinacional un dia pot decidir instal·lar-se a les nostres terres, l’endemà pot decidir mar-xar i deixar al carrer un gran nombre de treballadors.”
Un dels aspectes que més preocupen actualment els empresaris són les relacions laborals amb els seus treballadors: “Penso que és un error que les relacions laborals a Espanya siguin les mateixes per a una empresa petita que per a una multinacional. No pot ser que hagi de seguir la mateixa normativa una indústria de mil treballadors que una botiga que té dues dependentes.”
No obstant això, sembla que en aquestes qüestions els empresaris hi tenen poc a dir: “Són temes massa vinculats a la política i considero que se’ns deixa parlar poc. Els empresaris som uns convidats de pedra en unes discussions que ens afecten directament, perquè som nosaltres els que contractem, i els que contractaríem més encara si se’ns facilitessin les coses”, assevera Rafel Lluís Gisbert.
Els empresaris són gent emprenedora, amb inquietuds i amb ganes de tirar endavant el país, però massa sovint se senten coaccionats: “No es pot tallar les ales a la gent que té projectes per tirar endavant, i crec que no se’ns pot acusar de poca sensibilitat social quan la millor sensibilitat social és crear llocs de treball.”
Un altre dels temes que es treballen des de les associacions empresarials com la de les comarques de l’Ebre és la formació: “Fem cursos per a empresaris, cursos per a treballadors i per a gent en situació d’atur, però penso que encara tenim tots plegats una assignatura pendent, i és la de lligar la formació professional amb les necessitats reals dels empresaris. Aquest any, per exemple, sortiran quinze o vint administra-tius de les escoles de Tortosa, però potser només en sortirà un elec-tricista i un mecànic, i a nosaltres ens falten professionals per poder continuar treballant i oferint un bon servei als nostres clients.”
Sempre lligats al territori, els empresaris de les terres de l’Ebre procuren fer força per millorar les prestacions de les seves comarques: “Seria summament important que l’Euromed parés a les nostres terres; seria una injecció que solucionaria els problemes de comunicacions que arrosseguem des de fa molt de temps.”
No podem oblidar tampoc la lluita que mantenen tots els habitants d’aquestes terres en contra del transvasament de l’aigua del riu i dels plantejaments de l’anomenat Pla Hidrològic Nacional: “Quan va sortir la notícia del PHN, l’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre es va reunir per adoptar una postura conjunta i vam decidir que calia lluitar i donar exemple com a empresaris que consideràvem que aquest transvasament empobriria les nostres comarques.”
I continua: “El riu és potser el darrer recurs que ens resta i pensem que hi ha prou motius econòmics, ecològics i sentimentals perquè no es porti a terme el PHN. A més, tots els tècnics amb qui hem parlat, ja sigui catalans o d’arreu d’Europa, s’han posicionat en contra, la qual cosa ens ha acabat de convèncer a fer oposició al projecte.”
De fet, sembla que a Europa ja es va finançar un pla d’aquestes característiques i va ser un fracàs: “La missió dels rius és portar aigua al mar, i sembla que d’això la gent se n’oblida. A tothom li sembla que ens hem de beure tota l’aigua que baixa perquè, si no, es malgasta . Però en canvi, el que pro-voca és el deteriorament dels boscos de ribera, el retrocés del delta i la salinització de l’aigua del riu.”
L’Associació, doncs, es mostra contundent pel que fa a aquesta qüestió: “Pactar abans de lluitar és un error, penso que només es pot aixecar la bandera blanca quan estàs perdent, i la gent de l’Ebre i de totes les comarques veïnes han demostrat que poden fer molta força per salvar el territori que s’estimen.”
