Text del 2002
La Fundació Universitària Iberoamericana (FUNIBER) és un projecte que s’emmarca dins del món universitari i de formació amb un plantejament que va més enllà de les fronteres nacionals per convertir-se en una experiència conjunta entre Espanya i Llatinoamèrica. L’objectiu de la Fundació és formar persones per a la nova Societat del Coneixement mitjançant la cooperació solidària i entre iguals de xarxes d’universitats que actuen en l’espai global de la llengua i la cultura espanyola i portuguesa. El president de FUNIBER és Santos Gracia Villar, doctor en enginyeria industrial, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i de la Universitat de Puerto Rico.
“El nostre repte és la creació de programes acadèmics entre universitats iberoamericanes, d’Espanya i Llatinoamèrica, amb una visió de relació entre iguals, de fer participar acadèmics d’aquests centres d’ensenyament, els millors, d’unir persones amb capacitat de producció de continguts perquè s’elaborin programes. No hi ha una universitat que destaqui per sobre d’una altra. Estem convençuts que podem elaborar grans programes i continguts que poden tenir la mateixa qualitat que els que es produeixen a les universitats dels EUA”, expressa Santos Gracia, que presideix la Fundació des del 1997.
Aquest projecte va néixer a partir de les experiències i accions de cooperació per al desenvolupament del Departament de Projectes d’Enginyeria de la UPC i de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC). El president de la Fundació Universitària Iberoamericana explica que “aquestes experiències fa anys que es realitzen en el marc del Programa de Càtedres i Xarxes UNITWIN-UNESCO. Vam unir-nos persones d’Espanya i Llatinoamèrica per participar en aquesta càtedra sobre tecnologies de la informació. La visió que es compartia era que Internet no s’havia d’utilitzar com una eina d’invasió dels països. No era lògic que s’elaboressin programes acadèmics i es comencessin a vendre a qualsevol país sense respectar les identitats locals i culturals. La idea és que les noves tecnologies de la informació, sobretot Internet, siguin una eina de cooperació, de relació entre iguals i que faci que tothom tingui les mateixes oportunitats d’accedir a la formació.”
I afegeix: “Pretenem que tothom respecti les universitats públiques dels diferents països, és així com podrem confeccionar programes interuniversitaris. Busquem la consolidació d’un espai democràtic on acadèmics i alumnes puguin veure les diferències de programes i de legislació de cada país en un entorn iberoamericà amb la utilització de les dues llengües de més difusió en aquest moment, el castellà i el portuguès.”
Per dur a terme el projecte de formació s’utilitzen models d’aprenentatge centrats en les persones utilitzant adequadament les tecnologies de la informació. Dues grans línies de treball són la formació continuada i els cursos de postgrau. Les àrees de formació de FUNIBER són cinc: medi ambient, turisme, nutrició, tecnologies de la informació i formació de professorat. “El primer vessant que vam desenvolupar va ser el de medi ambient. El fons editorial de la Fundació, tant en llengua castellana com en portuguesa, és molt ampli. S’han format més de vuit mil persones a través de diferents programes ambientals de postgrau. Per a l’elaboració d’un programa de gestió ambiental, primer farem un disseny curricular des d’una visió global per buscar els millors especialistes de les universitats amb què treballem, produirem aquests continguts i posteriorment els adaptarem a la realitat de cada país. Entenem que els alumnes han de poder estudiar a la universitat del seu país, titular-s’hi i que aquesta titulació sigui reconeguda dins de la xarxa d’universitats, és a dir, que sigui un títol propi però a la vegada reconegut en un marc global d’ensenyament. Els continguts estan a l’abast dels estudiants que poden veure les adaptacions que se n’han fet a cada país. També tenen a l’abast contactar amb professorat de les universitats que participen en el projecte i accedir als productors dels continguts.” En definitiva, es pot afirmar que s’està creant una comunitat global en un entorn iberoamericà de formació.
Des de FUNIBER es treballa perquè el cost dels programes s’adapti a la realitat econòmica i social de cada país i dels seus alumnes. “El poder adquisitiu d’una persona de Barcelona és diferent del d’una persona de Bolívia. Pretenem que tothom tingui les mateixes oportunitats formatives. Tradicionalment a Llatinoamèrica només les persones de classe mitjana, o mitjana alta, han tingut accés a l’educació de qualitat, com també els becaris. Sobre aquests últims s’ha comprovat que acaben quedant-se al país on realitzen la beca perquè hi troben feina. Hem d’intentar que les persones es puguin formar al seu territori de naixement i quedar-s’hi, és més econòmic pels governs, i amb els seus coneixements poden ajudar a millorar la situació del seu país. En aquest sentit, hem de transmetre als llatinoamericans la idea que han d’estimar el seu país i un camí és formant persones en el seu àmbit, pobles i ciutats, fent que donin prestigi a les seves universitats i produeixin continguts de qualitat adaptats a la realitat de la zona.”
FUNIBER l’integren institucions acadèmiques de diversos països: Espanya (Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, Universitat Politècnica de Catalunya, Universidad del País Vasco, Universidad de Vigo i Universidad de Granada), Xile, Bolívia, Colòmbia, Perú, Brasil, Panamà, Mèxic, Argentina, Veneçuela i Puerto Rico. “La Fundació actua a través d’ensenyament no presencial però a cada país hi ha un director acadèmic.”
Nombrosos alumnes d’Espanya i Llatinoamèrica s’han acollit a aquest projecte que els permet continuar formant-se “i és que en el moment que deixem d’interessar-nos per aprendre, deixarem d’existir.”
