Text del 2002.
“Si pensem en la imatge i els serveis que oferien els primers càmpings, ens sorprendrem del enorme canvi que hi ha hagut”
Catalunya, per les seves característiques geogràfiques, climàtiques, paisatgístiques i culturals, és un centre turístic preat per ciutadans d’arreu del món. Les platges de la Costa Daurada són valorades tant pels catalans com pels turistes estrangers. El sol és un atractiu únic per a molta gent que destina les seves vacances a gaudir-ne en una zona de platja. En aquesta àrea privilegiada es concentra un bon nombre de càmpings que acullen turistes que reconeixen els avantatges de passar les vacances en un entorn natural, obert i ple de serveis. L’Associació de Càmpings de la Costa Daurada aplega al voltant de seixanta càmpings de la zona que, al seu torn, es troben agrupats dins la Federació Catalana de Càmpings, que en reuneix més de 300, tant de mar com de muntanya. Enric Pàmies és el president de l´Associació des de l’any 2001 i Francesc Font de Rubinat n’era l’anterior, càrrec que va desenvolupar del 1967 al 2001. Ambdós ens parlen sobre l´evolució que han dut a terme els càmpings catalans en els darrers anys. “L’associacionisme és una fórmula molt adequada per defensar els interessos comuns d’un grup de persones. Durant anys Catalunya no ha tingut òrgans de govern forts i influents a Madrid, i això s’ha intentat suplir a través d’iniciatives privades. Els càmpings petits tenen limitades les seves possibilitats de promoció, perquè no disposen de prou recursos econòmics per fer campanyes publicitàries, editar fullets informatius o assistir a fires a l’estranger. A través de l’Associació editem un fullet en el qual es donen a conèixer els càmpings de la zona. Estar associat també fa que l’Administració reconegui la nostra labor i la respecti més. Ara que s’ha creat la Federació Catalana de Càmpings encara tenim més pes, i això ens ha permès obtenir petites subvencions de l’Administració catalana, com ajudes econòmiques per a l’habilitació dels estands de la Federació Catalana en les fires.”
L´entitat va néixer el 1960 per defensar els interessos dels empresaris de càmpings i promoure les possibilitats d’aquests espais a les fires del sector turístic: “Si no s’hagués creat, possiblement avui no podríem dir que a la Costa Daurada hi ha tants càmpings i de tan alta qualitat. Un dels nostres reptes va ser elevar la qualitat dels càmpings catalans, cosa que s’ha assolit mentalitzant l’empresari de la necessitat d’invertir en millores per als clients. En els darrers deu anys hi ha hagut una gran transformació que ha implicat inversions milionàries en tots els càmpings. Els campistes europeus saben que els millors càmpings de l’Estat espanyol es troben a Catalunya. A Alemanya comenten que l’aigua més neta de la Mediterrània és al litoral català, i això és veritat, perquè el Govern català ha tingut cura de la qualitat de l’aigua.”
L’Administració exerceix molt de control sobre els càmpings, ja que vol que es compleixin les normatives perquè s’assoleixin uns nivells de qualitat i seguretat màxims: “Per als propietaris dels càmpings això ha implicat un gran esforç, que s’ha traduït en una reconversió del sector que ens beneficia a tots. Els càmpings que no han seguit aquest plantejament han hagut de tancar. Hem de vetllar pel nivell i la millora dels serveis que oferim.” En aquest sentit, “hem hagut d’afrontar la necessitat de dotar de vigilància les nostres piscines. Hem patit el problema de la manca de professionals del socorrisme que hem solucionat contractant socorristes titulats de l’Argentina.”
En aquest sector de negoci és clau la previsió. Es tracta d’endevinar què voldrà el client i per fer-ho s’han de reinvertir els beneficis del negoci. El futur es presenta molt bo si es té en compte la previsió, la millora continuada i l´aposta per la qualitat. “Si pensem en la imatge i els serveis que oferien els primers càmpings, ens sorprendrem del canvi que ha tingut lloc.”
Càmpings que inicialment es trobaven ubicats en un terreny ple d’herba i d’insectes, amb uns serveis insuficients, han passat a convertir-se en hotels a l’aire lliure, bonics, amb piscines, pistes de tennis, de futbol, de petanca, amb bar, restaurant, organització de festes, activitats esportives… Sense oblidar els serveis bàsics de dutxa, aigua calenta, il·luminació, etc. “I ara estem evolucionant cap a un altre àmbit, el de la instal·lació de bungalous, casetes fixes, que en països com França estan molt implantats.”
Amb tots aquests elements es pot deduir que els càmpings han fet una gran aportació a la primera indústria de Catalunya, el turisme. “A més de l’aposta per la qualitat, hem augmentat el nombre de places turístiques. La nostra adaptació als nous temps ha permès que estiguem per davant de la mateixa indústria hotelera. L’hotel no ha sabut evolucionar de la mateixa manera que nosaltres.”
En aquests moments, però, el sector està amenaçat per un nou concepte de càmping, el càmping xeg: “Ha sorgit la figura del mitjancer que actua de contacte entre el càmping i el campista per contractar una plaça. Aquest intermediari pot provocar una guerra de preus, i això ens espanta. En el marc de la Federació Catalana de Càmpings, s’està discutint molt sobre aquest tema per trobar-hi solucions. Tradicionalment, els càmpings han treballat directament amb el client, sense tour-operadors enmig. Si això canvia, creiem que aquests mitjancers haurien de ser petits i dispersos per no acaparar l’exclusiva del càmping. El nostre client és bastant fidel. N’hi ha al voltant d’un 30% que ve cada any, i el 70% restant canvia de càmping.” Des de fa un temps, el campista té l’opció de fer reserves per Internet tot i que legalment només podem reservar fins a un 20% de les places. És un servei que utilitzen sobretot els turistes de l’estranger que volen assegurar-se que quan arribin a Catalunya tindran un espai on instal·lar la seva tenda o caravana. A Catalunya arriben turistes de tot Europa i darrerament també dels països de l’Europa de l’Est.
L’Associació disposa de servei jurídic per als seus associats i d’assessorament en matèria d’assegurances. Actualment s’està fent pressió perquè la nova llei de turisme permeti una presència més gran dels mobil-homes als càmpings. “Hem d’estar al nivell dels càmpings europeus i continuar oferint un nivell de qualitat que ens converteixi en una destinació turística valorada per tots els campistes europeus.”
