Text del 2002.
“L’oli és vital per a la salut i ha de ser present a la nostra dieta diària”
La comarca de les Garrigues està plena d’història i de tradicions vinculades a l’agricultura. És una terra on des de fa segles s’hi ha cultivat l’olivera, igual que a tota la Mediterrània, extraient-ne el seu fruit per produir oli. La Fundació Parc Temàtic de l’Oli recupera la història del conreu de l’olivera i del procés d’elaboració de l’oli a través d’un espai únic on es troba la premsa més gran del món. Els creadors d’aquesta Fundació, que neix el 1999, són dos germans, Francesc i Josep Riera, restauradors molt vinculats a la seva terra i defensors de la utilització de l’oli d’oliva a la cuina. De la direcció se n’encarrega Jordi Nogués Aymerich, estudiós del món de l’oli i gran coneixedor de la seva història.
El Parc Temàtic de l’Oli és l’únic de Catalunya i està inspirat en projectes que existeixen a països amb gran cultura de l’oli, com Itàlia. Està ubicat al centre neuràlgic de la comarca, a les Borges Blanques. Francesc Riera explica: “Junt amb el meu germà vam tenir la idea de crear un espai per donar a conèixer el món de l’oli, que des de sempre ha despertat curiositat entre la gent. Volíem dissenyar un projecte que fos educatiu per als nens. Visitàrem museus italians i vam estudiar-ne el funcionament. I decidírem que la millor forma de donar a conèixer la realitat de la comarca era creant una fundació que gestionés un parc temàtic de l’oli.”
I Jordi Nogués destaca la passió que aquests dos germans han posat en el projecte: “Han tingut una idea brillant que demostra l’estimació que senten per la seva terra i per les tradicions agrícoles. El món de l’oli és apassionant i queda molt per descobrir. Així com en el món del vi hi ha una cultura molt més treballada, és a dir, la majoria de persones poden distingir entre un tipus de vi i un altre, amb l’oli no passa el mateix. Nosaltres pretenem treballar en aquesta línia de fer pedagogia i cultura de l’oli.”
Engegar aquest projecte no ha estat fàcil i resulta complicat aconseguir els recursos per portar-lo endavant. Els germans Riera ens comenten: “El nostre desig és que la Fundació sigui autosuficient. 15 personalitats d’arreu de Catalunya van acceptar pertànyer a la fundació com a membres d’honor, i tots ens estan ajudant molt en tots els aspectes: des de la seva creació, passant pel finançament, fins arribar al projecte didàctic. Però, a més, com a membres d’honor hi ha també els 34 presidents de les cooperatives de les Garrigues i de la Denominació d’Origen. L’equip de membres d’honor que donen suport a la Fundació, n’asseguren la pervivència d’aquest gran projecte que entre tots tirem endavant amb tanta i·lusió.”
Des de fa uns anys s’ha anat imposant una cultura arribada d’EUA que aposta pel consum de coses ràpides, riques en greixos animals i que pretén guanyar la partida a la cuina mediterrània. “L’oli és un producte natural que enriqueix els nostres plats i la nostra cuina. Una combinació tan simple com el pa amb oli és un plaer pel paladar. L’oli és vital per a la salut i ha de ser present a la nostra dieta diària. Hi ha estudis científics que afirmen que les persones que en consumeixen viuen més anys. Hi ha molts metges que reconeixen les seves propietats. En els darrers anys, en molts restaurants, veiem un interès especial en la cultura de l’oli; concretament en el nostre, Masia Salat, tenim un gran expositor amb ampolles d’oli de totes les cooperatives de la comarca perquè el client pugui escollir el que més li agradi.”
L’activitat més destacable de la Fundació és l’educativa. Les visites d’escolars al Museu són nombroses, de fet, en tenim més de 8.000 l’any. “La Fundació va editar un dossier destinat als alumnes d’educació primària per introduir-los en el món de l’oli. Els nens i nenes que visiten el nostre museu descobreixen un espai únic, nou, fan preguntes, escolten, observen i, sobretot, aprenen. Després han de resoldre les preguntes que formulem al dossier. És una activitat molt educativa que apropa el nen al terreny de l’agricultura i de l’elaboració d’un producte sa i natural.” Però la xifra de visitants és molt més àmplia, ja que al llarg de l’any visiten el museu més de 35.000 persones, entre les quals hi ha turistes, excursionistes i amants de l’oli.
Un passeig pel Parc Temàtic de l’Oli descobreix un món de cultura i de tradició mediterrània i catalana. “Disposem de 10.000 m2, entre interiors i exteriors, per conèixer tot allò que fa referència a l’oli. A l’exterior hi ha un camp d’oliveres, 55 de les quals són mil·lenàries. Cada any en plantem una i així podem seguir el seu creixement i explicar-lo als visitants. Entre aquestes oliveres mil·lenàries hi ha la més gran del món amb un perímetre de tronc de 10 metres i mig. El museu es troba en un edifici de l’època dels templers amb unes estances magnífiques. La construcció data del segle XIII i, segons els historiadors, el 1264 hi havien viscut els templers. L’encant és que el Museu està ubicat sota terra, allà on hi havia hagut uns grans cups de cairons vermells plens d’oli durant segles. La paret mestra fa més de dos metres d’ample, i destaca una arcada de cinc arcs diafragmàtics de mig punt molt ben conservats.”
En aquest marc arquitectònic històric té lloc el recorregut per submergir el visitant en la història de l’oli que transcorre al llarg de 12 sales. “La història arrenca a la Grècia clàssica, al segle VI abans de Crist. S’explica com elaboraven l’oli, com l’utilitzaven per a múltiples coses, i com creen una primera cultura de l’oli. En aquest punt de la visita es pot observar una premsa grega que data del segle IV aC. Després, el món romà continua utilitzant-lo i el transmet a l’edat mitjana. Més endavant, el descobriment d’Amèrica fa que l’oli surti del seu àmbit natural fins arribar al continent australià. Un dels atractius del recinte és la premsa més gran del món que té una llargada de més de 13 metres. És una peça interessant feta amb fusta de sequoies portades del Canadà. Es va construir a Cambrils, i el seu propietari ens la va cedir per exposar-la al museu. De fet, una vegada a l’any la posem en marxa; ens vestim amb les peces de roba típiques catalanes i recreem el procés d’elaboració de l’oli. A la part final del recorregut convidem els visitants a una degustació de pa amb oli i olives, que fa les delícies de tothom.”
L’oli ha format part de la nostra història però sovint no en som conscients. A través d’aquest projecte s’apropa la cultura de l’oli a la societat i es contribueix a donar a conèixer les seves propietats i els seus derivats.
Com a projecte de futur, els germans riera veuen amb satisfacció com el director del Parc Temàtic de l’Oli, Jordi Nogués Aymerich, està treballant per obtenir el doctorat amb una tesi sobre la cultura de l’oli. “La nostra il·lusió és que Jordi arribi a ser el primer doctor en oli del món. I estem convençuts que ho serà.”
