Text del 2002
“Dins d’Europa la nostra indústria ocupa un lloc destacat, se’ns respecta per la qualitat, velocitat i capacitat de reacció que tenim”
L’Asociación Graphispack representa els subministradors de la indústria de les arts gràfiques i els de la indústria de l’envàs i l’embalatge. Un sector de pes a Catalunya i a la resta de l’Estat que va néixer finalment l’any 1966 com a Graphispack. El nom de Graphispag és posterior, de mitjans dels anys 80. Una de les funcions de l’associació, a més d’aglutinar els subministradors, és mantenir informats els associats de les novetats i organitzar simposis i conferències. L’entitat està presidida per Lluís Maria. Ginjaume, empresari del sector paperer, i cònsol general de Finlàndia a Barcelona. Una altra tasca rellevant i compromesa de l’associació és la coorganització de quatre fires del sector, Graphispag, Hispack, Graphintro i Serigraph, que se celebren a la Fira de Barcelona. Segons Pere Serrat, secretari general de l’Asociación Graphispack: “Estem promovent i col·laborant amb la Fira de Barcelona en l’organització d’aquests salons. Graphispag se situa entre el segon i tercer lloc dels salons més destacats d’Europa i forma part de l’òrbita internacional d’Eumaprint, una associació mundial de fabricants de maquinària per a la indústria gràfica i la conversió de paper. Vam crear un calendari entre els set principals salons mundials: Xicago, Düsseldorf, Birmingham, París, Milà, Singapur i el nostre. Figurar entre aquests set és un privilegi i un prestigi per al saló Graphispag, visitat per professionals d’arreu del món.”
Hispack, el saló líder del sector de l’embalatge, és biennal: “Aquests salons funcionen perquè al darrere hi ha un teixit empresarial i una associació que els dóna suport. No surten fires que puguin competir amb les existents, perquè el mercat, sobretot els operadors privats, s’adonen que la conjunció d’associació i clients, junt amb un recinte experimentat –en el nostre cas, la Fira de Barcelona– és una combinació molt bona i permanent.”
Encara que des de 1966 ja existia Graphispack, els salons Graphispag i Hispack van néixer fa quinze anys i des d’aleshores no han deixat de créixer i tenir més repercussió a escala mundial. “Entre saló i saló la nostra associació organitza conferències, reunions i simposis per mantenir informats els associats de l’evolució i les novetats del sector, a la vegada que els cohesiona perquè, quan arriben les fires, tot surti a la perfecció.”
L´Asociación Graphispack agrupa els subministradors de la indústria de l’envàs i l’embalatge (packaging) i els de la indústria de les arts gràfiques: “És interessant veure que en el sector del packaging hi ha molta indústria catalana i que es desenvolupa tecnologia pròpia. A la nostra associació hi ha més de 70 empreses d’aquest sector mentre que de fabricants de maquinària d’impremta sols n’hi ha tres (llevat d’altres perifèrics que també es fabriquen al país). Són dos teixits molt diferents. El sector de la maquinària d’embalatge és molt exportador.”
El sector de les arts gràfiques, ara anomenat ‘de les indústries i comunicacions gràfiques’, és complex. Hi intervenen nombrosos elements: el paper, la preimpressió, la impressió, l’enquadernació i, per tant, també professionals molt qualificats en especialitats força diverses. “A Catalunya hi ha grans tècnics especialistes en el camp de les arts gràfiques. Per a la formació de personal es va crear l’Escola de la Fundació Antoni Algueró, promoguda pel Gremi d’Indústries Gràfiques de Catalunya, d’on surten tècnics excel·lentment preparats. El 90% de les promocions que acaben els seus estudis a l’Escola troben ocupació. També hi ha professionals que hi passen per reciclar-se o per aprendre a fer funcionar noves màquines.”
Considerant que en el camp de les arts gràfiques no paren d’aparèixer novetats tecnològiques, els professionals del sector han d’estar pendents de no perdre el tren de la innovació. La informàtica ha estat la gran revolució que ha readaptat el món de les arts gràfiques, “que té un vessant notori d’aplicació informàtica, tant de programari com de maquinari i d’aplicacions d’alt valor afegit.” Queda lluny el procés d’impressió per linotípia que va donar pas a la fotocomposició mecànica, “un gran avenç. Després es va passar de la tipografia a l’òfset, de l’òfset en màquina invertida a l’òfset en màquina plana; després a l’òfset amb rotativa, i posteriorment amb gravat en relleu, o la flexografia o sistemes serigràfics o digitals d’última generació. Cada vegada que hi ha hagut la introducció d’un nou sistema d’impressió s’ha produït una certa crisi que ha passat factura al sector. Les reconversions no les superen totes les empreses i algunes, sobretot petits tallers, han desaparegut.”
Tradicionalment, els principals i més experts fabricants de màquines d’impremta d’alta qualitat han estat els alemanys: “Que a l’Estat espanyol no hi hagi gaires fabricants de maquinària té una explicació lògica: estem a l’era de la globalització i el que no podem fer és inventar. Si ja existeixen uns especialistes que ho fan bé a Alemanya, no cal córrer riscos innecessaris. De la mateixa manera, ja hi ha grans fabricants de paper als països nòrdics, Finlàndia i Suècia. No tindria sentit que Espanya creés unes grans instal·lacions papereres si no tenim matèria primera. Més lògic és que es produeixi paper allà on hi ha boscos i té lloc una silvicultura adequada.”
L’últim avenç en arts gràfiques és l’evolució cap a la impressió digital, un tipus d’impressió sota demanda per tiratges curts: “No dóna la qualitat de l’òfset, però es va perfeccionant per obtenir qualitats més òptimes; dóna unes respostes específiques al mercat, perquè permet fer treballs a mida, edicions curtes, reedicions. També són importants els avenços que s’han assolit en el camp de la reprografia industrial. El que abans era una simple màquina de fer fotocòpies ha evolucionat cap a un sistema més sofisticat que permet imprimir per sistema reprogràfic amb tòner.”
Ara bé, l’obra gran, es continua fent amb els sistemes convencionals. Reconversions constants que impliquen unes despeses d’inversió elevades. “Fins avui s’ha pogut amortitzar la maquinària amb moltes hores de treball. La majoria d’impremtes són petites, n’hi ha de mitjanes i alguna de gran. Les mitjanes i les grans solen fer tres torns per poder obtenir un rendiment. La impremta és un negoci molt sacrificat.”
L’esperit innovador de l’empresari català ha estat essencial per portar endavant el sector i erigir-se en capdavanter a l’Estat. “Barcelona i Madrid són els nuclis on es concentra aquesta indústria, són focus editorials importants. Dins d’Europa, la nostra indús- tria ocupa un lloc destacat, se’ns respecta per la nostra qualitat, velocitat i capacitat de reacció.” Un nivell que s’ha aconseguit gràcies a l’esforç conjunt d’empresaris i d’una associació –Graphispack– que ha lluitat per potenciar la seva imatge dins i fora de les nostres fronteres. El mèrit inicial el tenen els socis fundadors de l’Associació, empresaris catalans amb visió de futur que, fa 40 anys, van saber engegar i consolidar una entitat que ha assolit una labor destacada per als sectors que representa.
