Text del 2002.
“Ningú ens ha demanat que nasquéssim ni que cresquéssim, en canvi, ens demanen que hi siguem”
La Fundació Orquestra Simfònica del Vallès és una eina i una entitat independent de l’Orquestra Simfònica del Vallès, un dels conjunts orquestrals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Malgrat la seva joventut, ha aconseguit trobar el seu espai musical i demostrar que té un alt nivell fruit de l’esforç i la il·lusió que han dipositat en ella els músics que la integren. La Fundació té per missió l’organització de tot el que es relaciona amb l’activitat musical simfònica, clàssica bàsicament, com ara l’organització de concerts, però també d’altres aspectes vinculats: realització de cursos, classes, concursos, edició de CD’s, etc. El president de la Fundació, Xavier Pomerol Monseny, explica que “quan ens vam plantejar de crear la Fundació teníem un motiu concret: havíem creat una orquestra autogestionada pels mateixos músics però calia enriquir l’entitat amb més gent, els patrons, persones de fora que ens orientessin, que ens aportessin idees per elaborar projectes. Diverses personalitats de l’àmbit de la música, de la intel·lectualitat i del món empresarial formen part del Patronat, una experiència que està donant uns resultats molt positius. Quan vam plantejar-nos aquesta figura jurídica hi havia poques fundacions a Catalunya. Vam veure que a través de la Fundació podríem realitzar unes accions que anirien en benefici de la societat.”
La Fundació, fins ara, s’ha nodrit dels beneficis econòmics que obté l’orquestra a través dels concerts. Un dels objectius, però, és aconseguir que el món empresarial s’interessi en realitzar patrocinis. Albert Bardolet, president de l’Orquestra Simfònica del Vallès ens comenta que “l’Orquestra Simfònica del Vallès és un cas excepcional en el món de la música, en el sentit que l’autogestionen els músics. El fet de ser insuficients les subvencions públiques fa que haguem de treballar molt per aconseguir que l’Orquestra vagi endavant. El món polític cada vegada demostra menys interès per l’àmbit cultural i això espanta perquè pot portar cap a l’autogestió. És injust que els músics no tinguin els beneficis econòmics que es mereixen. Això no obstant, l’Orquestra no serà mai pública. És curiós, però, que malgrat que ningú ens ha demanat que nasquéssim ni que cresquéssim, en canvi, ens demanen que hi siguem. Nosaltres ens definim com orquestra itinerant amb vocació pública.” I segueix: “És important que el nostre pressupost pugui augmentar, que arribin ajudes a través del patrocini. La Fundació pot aportar moltes coses a canvi d’un patrocini, coses molt llamineres als ulls d’una empresa.”
I en aquest punt es planteja el disseny d’un mapa simfònic a Catalunya. “Ara és un bon moment perquè estan naixent orquestres amb voluntat semiprofessional. S’estan vertebrant projectes que requereixen formar part d’un organigrama ben organitzat que a Catalunya no existeix i que és necessari. I és que no hi ha massa preocupació per donar forma i nivell al panorama musical català. El tema musical s’ha de dinamitzar. Galícia disposa d’una de les millors orquestres d’Espanya. Rep un suport extraordinari de l’Ajuntament de la ciutat, però no econòmic. L’alcalde es belluga, dinamitza el camp musical i la ciutat viu la música de més a prop. Potser hauríem de prendre com a referència aquest exemple.” I continua: “El marc musical, el pedagògic, les audicions… han estat temes que s’han deixat força de banda fins fa alguns anys. Avui l’Orquestra Nacional de Catalunya i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu han emprès una línia de millora i de professionalització evident que sembla preludiar un gir en la concepció de la música en aquest país. El Liceu i el Palau de la Música Catalana estan sempre plens i això vol dir alguna cosa: que si l’oferta és bona i diversificada, passa com a qualsevol ciutat gran europea, que en un mateix dia poden tenir lloc activitats culturalmusicals diferents.”
La Simfònica del Vallès és l’orquestra espanyola que fa més concerts al llarg de l’any a l’Estat. Una necessitat per continuar endavant. “La primera gran il·lusió com a president de l’Orquestra és poder dir que fem més de 100 concerts l’any. Som una orquestra que no podem anar a un poble de Catalunya, fer-ho malament i tenir un públic escàs perquè l’any següent no repetirem. Quan tenim un concert, on sigui, hem d’omplir. Amb esforç, qualitat, voluntat i professionalitat ens hem anat creant un prestigi i al mateix temps un mercat.”
L’Orquestra Simfònica del Vallès porta ja algunes temporades com a orquestra del Palau de la Música Catalana amb un èxit notable. “És un repte molt important per a l’Orquestra estar portant la temporada de música del Palau. Vam substituir l’Orquestra Nacional que es va desplaçar a l’Auditori. Els darrers anys s’havia diversificat molt l’oferta musical a Barcelona, amb molts cicles de concerts, però la situació s’ha anat estabilitzant i això ha comportat reduccions en l’oferta. El cicle de concerts del Palau ha pres una progressió ascendent tant de públic com de nombre de concerts i per a nosaltres és un motiu de satisfacció.”
Accedir com a músic a l’Orquestra no és senzill. “El nivell d’exigència és alt però hi ha possibilitats d’entrar-hi. Som una orquestra consolidada i els músics s’interessen per tocar amb nosaltres, fins i tot gent estrangera. La qualitat existeix però els sous són baixos.” Des de la Fundació es tenen en compte les joves promeses: “Volem ser receptors de joves professionals i els volem ajudar. Quan l’Orquestra necessita reforços comptem amb ells. També ens interessa educar els joves en el sentit de l’esforç. Volem mostrar-los que els músics d’aquest país hem lluitat molt per viure de la música.”
Una bona part dels músics de l’Orquestra tenen un doble vessant, artístic i docent. “És interessant el vessant docent perquè podem aportar molta informació a l’alumne des d’una doble perspectiva, la de músic i la de professor. De totes maneres, els músics voldríem dedicar-nos exclusivament a l’Orquestra però en aquest país això, avui, encara no és possible.”
És una aspiració que algun dia s’aconseguirà però mentrestant els músics han de lluitar de valent. “Malgrat les dificultats amb les quals topem, en els concerts gaudim de la música. L’orquestra és una interrelació absoluta on els músics comparteixen i s’uneixen per crear un producte únic. Nosaltres com a músics professionals valorem molt la música en directe, la vivència del concert. Fins i tot diria que val la pena anar a un concert encara que només sigui per detectar l’error d’un músic. Estem tant acostumats a la perfecció del CD que la música s’està deshumanitzant. La vivència del concert és indescriptible.” Vivències que han viscut molt de prop els ciutadans de Sabadell, la ciutat que ha vist néixer i créixer aquesta formació musical a la qual se sent fortament arrelada. La ciutat i l’Orquestra Simfònica s’han unit per donar vida a la música però, sobretot, a l’òpera que és una de les grans il·lusions i reptes de futur de la Fundació.
