Texto del 29/06/2009
“L’IFTEM ha esdevingut una referència en la formació per a l’ús de màquines autònomes per a la construcció i tota mena d’equips logístics a Espanya i Portugal, i ha arribat fins i tot a l’Amèrica Llatina”
“Ensenyem els operaris que la seva activitat té una repercussió directe en la rendibilitat de l’empresa i en ells mateixos. No només es tracta que facin servir la maquinària, sinó que treballin en equip siguin generosos amb els companys i professionals en el seu comportament diari”
“Si bé cap empresari deixaria el seu cotxe a un treballador que no tingués el carnet de conduir, permeten a persones sense els coneixements adequats fer servir màquines més complexes, cares i perilloses?”
“Les crisis s’entenen quan ja han passat”
Els enginyers Vicenç Ripoll i Palacio i Ramon Masó i Albericio són propietaris i membres directius de l’Institut de Formació de Tècnics en Manutenció (IFTEM). “Ens hem especialitzat en la formació i millora de coneixements teòrics i pràctics per a operadors de màquines automotores destinades a la manipulació logística de càrregues en producció i distribució. Abastem tot el ventall d’activitats d’aquesta maquinària, des de les més senzilles fins a les més complexes: tràfic multimodal de contenidors, portuari, plataformes elevadores mòbils per a personal, grues sobre camió, grues pont i per a siderometal·lúrgia, activitats forestals, tallafocs, excavació, construcció i obra pública.” IFTEM posseeix a totes aquestes àrees una llarga i rica experiència professional, però també un alta inquietud pedagògica que els ha portat a conèixer regularment les innovacions i el tipus de formació dels sectors esmentats que hi ha a altres països, com ara França, Anglaterra, Canadà, els Estats Units o Austràlia.
Els senyors Ripoll i Masó són socis amb dues personalitats molt amistoses i excel·lentment complementàries. Vicenç Ripoll, que fundà l’empresa el 1989, és, en paraules del seu soci, “un home de coneixements bastísims. De fet, ha escrit la nostra joia de la corona, el Manual técnico de carretillas elevadoras, un llibre de 900 pàgines imprescindible en la matèria.”
La valoració del Vicenç Ripoll del seu soci és igualment elevada: “En Ramon Masó té una capacitat extraordinària de treball, una gran empatia per dirigir i aconseguir fites comercials per a l’empresa i molta experiència en grans màquines.”
Gràcies als coneixements, la iniciativa i la bona entesa dels senyors Ripoll i Masó, han tirat endavant un projecte empresarial “que ha esdevingut una referència en la formació per a l’ús de carretons elevadors a Espanya i Portugal, i que ha arribat fins i tot a l’Amèrica Llatina.”
Capaç de formar 12.000 alumnes cada any, “l’IFTEM gaudeix del reconeixement del Instituto Nacional de Higiene y Seguridad en el Trabajo, de la Generalitat de Catalunya i de la Comunitat de Madrid.”
És l’única empresa del país que posseeix aquest reconeixement; per explicar aquest fet hi ha dos elements indispensables: “Dominar el mercat en tot el seu espectre i estar al dia de les novetats del sector.”
Més enllà de les qüestions tècniques, està el factor humà. “La nostra formació no se centra en la logística, sinó en les persones. Procurem que els nostres alumnes no només aprenguin a fer bé la seva feina, sinó que també comprenguin la polivalència que avui se’ls demana i que el seu paper és imprescindible per a la societat –sense ells els productes no arribarien al consumidor–, a més que tinguin cura del funcionament de l’empresa i de la seva salut i seguretat. Aquest últim punt cal remarcar-lo, perquè estem parlant d’uns sectors amb una sinistralitat molt alta, on la prevenció de riscos laborals té molt a dir, ja que són activitats transversals vinculades a molts camps industrials. Tot el nostre personal en plantilla és titulat en Prevenció de Riscos Laborals. Val a dir que, tot i que no hi ha estadístiques detallades del nombre i causalitat dels accidents dels carretons elevadors, calculem uns 60-70 morts l’any, sense comptar els accidents i incidents i les malalties derivades. Malgrat que les plataformes PEMPS han incrementat la necessitat de formació i prevenció de riscos, de fet les màquines mai són perilloses, prou se’n cuida el fabricant, però cal supervisió i formació perquè facin la tasca per a la qual han estat dissenyades. A l’IFTEM hem desenvolupat un mètode d’ensenyament pensat per a persones que, formant part de la base de la piràmide laboral, tenen un nivell millorable i, per això, els manuals estan molt il·lustrats i són traduïts a l’idioma de l’alumne; també disposem de vídeos fets a França i els Estats Units i, abans de les imprescindibles pràctiques, els alumnes passen per un simulador.”
Però, com diu Vicenç Ripoll, les lliçons que s’imparteixen a l’IFTEM van més enllà. “Cal que aquestes persones prenguin consciència de la importància de la feina que fan; amb aquest fi, mitjançant els mapes mentals i el PNL (fluxos d’idees de seguretat) els ensenyem a no tenir errors o accidents per manca de l’efecte reflex d’habilitat professional. Aquesta actitud positiva psicològica lliga amb la seva aptitud laboral. Els operadors formats no sols aprenen a fer servir la màquina, sinó també a saber estar-hi i treballar en equip.”
Gran part dels esforços en formació es dirigeixen als operaris, però no s’ha d’oblidar que és un factor que depèn de l’actitud de l’empresari. El senyor Masó en posa un exemple ben il·lustratiu: “Pocs empresaris deixarien el seu cotxe a un treballador que no tingués el carnet de conduir, i per contra permeten que operaris sense els coneixements adients utilitzin màquines costoses i complexes i que treballin en situacions límit. Això passa perquè, tot i que la formació està bonificada, els empresaris solen estar allunyats del flux logístic dels seus productes tangibles. Ara bé, actualment a l’Estat no hi ha una legislació prou clara i estricta; només tenim un Reial Decret que en una secció diu que hi ha d’haver una formació específica. En cas d’accident, queda a criteri del jutge si la víctima havia estat prou formada o no, un aspecte que a l’IFTEM hem resolt. Per la mateixa raó, nosaltres no podem oferir un carnet a l’operari que supera els nostres cursos, només un certificat (què és admès a França i el Regne Unit!). Treballem perquè l’empresari comprengui que els seus treballadors han de saber com utilitzar perfectament la maquinària i com manipular les càrregues. Davant de tot ve la prevenció de riscos, la seguretat; després ja vindran l’increment de rendiments i les accions reflexes en un entorn segur. Oferim uns serveis complets; primer, fem un Informe Gràfic Seqüencial previ de la situació dels fluxos de les càrregues de l’empresa i, un cop l’hem realitzat, fem les propostes concretes: la formació que requereixen els diferents operaris o les millores que estimem oportunes. Per últim, aconsellem una sessió de reciclatge cada cinc anys, encara que sovint no es fa perquè, com és un sector amb molta mobilitat laboral, els operaris rarament s’hi estan més de cinc anys.”
Quant a l’actual crisi, estan passant per moments complicats, “ja que tenim una demanda derivada en un mercat inelàstic. La nostra facturació ha baixat com a conseqüència d’això, una disminució agreujada pel decalatge que hi ha entre els pagaments i els cobraments. En aquest camp hem d’aprendre de l’Administració d’altres països. És el punt més important per a les PIME actualment. Qui deu ha de pagar, però això no té prou suport legal. El desgavell econòmic s’explica quan ja ha passat, mai abans. La recerca, la innovació i la investigació les practiquem sense cap ajut a IFTEM, desenvolupant la formació i creant patents per a carretons.”
Els senyors Ripoll i Masó afegeixen: “Les PIME tenim temps per treballar, no per anar de finestreta en finestreta.”
