Arquitectes de Catalunya
Arquitectes de Catalunya

PC, VOL. 5. Arquitectes de Catalunya

«Gènesi» és una paraula que vol dir «origen». El llibre del Gènesi està tot ell consagrat a la creació i a les primeres passes de l’home sobre el món tot just acabat de crear. És prou sabut. A l’inici no hi havia res. I en sis dies Déu va anar donant ordres consecutives i va anar creant la llum, el so, l’aire, l’aigua, la terra, el foc i les formes. Llisament i plana, va configurar l’espai i el temps i va donar corporeïtat a tot allò que fins aleshores només era silenci.

Des d’aquesta formosíssima llegenda bíblica, sovint l’home s’ha referit a Déu com l’Arquitecte Suprem. Perquè la creació narrada, la que marca l’inici de la nostra cultura, no té diferències substancials amb la que, des d’una altra escala, fan els nostres arquitectes. Si llegiu el gruix de textos que conformen aquest llibre, us n’adonareu: n’hi ha de tota mena, d’arquitectes. Alguns parlen de l’arquitectura com a art, d’altres de l’arquitectura com a saber, d’altres de l’arquitectura com a manifestació cultural. N’hi ha que posen l’accent en els seus aspectes socials i les seves repercussions sobre les persones. Però no n’hi ha ni un que no parli de l’home, de la necessària escala humana per definir l’arquitectura i posar els límits a les seves manifestacions. La vella màxima del sofista Protàgores, que deia que l’home és la mesura de totes les coses, esdevé axioma que orienta el treball dels arquitectes.

Un altre aspecte és destacat per tots els nostres entrevistats: l’home ha de construir -ha de viure- d’acord amb el medi. La realitat de tots els colors del nostre país, el puzle de paisatges que conformen Catalunya, es desplega com un llibre davant dels nostres ulls. I sabem que l’arquitectura nacional és el resultat escrupolós de sumar una idea personal -tècnica, si voleu- a un país, a un paisatge que condiciona, que estimula, que només es deixa motllurar si es sent estimat. D’aquesta manera, la segona unanimitat està en la boca de totes les dones i homes que apareixen a les pàgines d’aquest llibre: no es pot fer bona arquitectura contra el paisatge i el medi.

Difondre idees com aquestes ens esperona i ens fa il·lusió. Ens agrada parlar amb la gent.

Veure altres obres de Testimonios para la Historia