16/09/09
Per afrontar l’actual recessió econòmica, és important fer una distinció entre les mesures que són urgents i les iniciatives pensades a llarg termini. D’entrada és peremptori pal·liar a l’Estat espanyol l’impacte de l’atur. Actualment, se’n registra ja un 18%, una xifra molt elevada i que ens ha de fer reflexionar. És erroni pensar que el mercat farà els seus ajustos, perquè aquest alt índex d’aturats representa un greu patiment social i provoca molta inquietud. És per tant imperiós aplicar mesures pal·liatives de contenció. Ara bé, més enllà d’això, s’ha de poder garantir un creixement econòmic en els propers anys.
Amb aquest fi, s’han d’aplicar mesures que només tenen un efecte a llarg termini: per una banda, les que afavoreixen les indústries o els sectors econòmics més competitius i, per l’altra, les que n’impulsen de nous. Hem d’apostar per una economia del coneixement i de la innovació, del valor afegit. Cal, per tant, invertir en investigació i en recerca, encara que el rendiment no sigui immediat o, fins i tot, sigui incert. Si bé la petita empresa sempre tindrà dificultats per fer aquesta inversió, la gran empresa, en canvi, té coixí per resistir. A tall d’exemple: fa dos anys, l’informe sobre inversions en recerca i innovació a les empreses estava liderat per una companyia de l’automòbil nord-americana, la Ford, que invertia més que qualsevol altra entitat del món. Fa poc es va anunciar que la Ford és l’única de les multinacionals nord-americanes que està a punt de superar la crisi. I, de fet, ha estat l’única que ha incrementat la seva producció, en un 10%. La importància de la gran empresa és, doncs, essencial. No podem oblidar que sense grans companyies, molts negocis mitjans no podrien tirar endavant.
Ara bé, a l’Estat ens falta una cultura de cooperació molt més clara entre el món empresarial, les institucions públiques i la universitat. Encara col·laborem poc. I tenim una altra greu mancança per remuntar la crisi: el tarannà de la nostra política, massa lligada a la immediatesa de les enquestes.
Malgrat aquests handicaps, a Espanya hi ha moltes empreses que no estan patint la crisi a gran escala. Ben al contrari, s’estan defensant bé. És el cas de multinacionals que han après a globalitzar-se i de les PIME de sectors específics que han apostat per serveis o productes que són competitius arreu del món.
En última instància, el nostre futur és el nostre jovent: no podem deixar-los de banda. Cal que els facilitem les plataformes adequades de coneixement perquè puguin competir en un mon globalitzat i siguin emprenedors. A ESADE tenim un 80% d’estudiants estrangers; comptem amb 47 nacionalitats. Com a degà em preocupo per mantenir el nivell de reconeixement mundial i la qualitat de la nostra escola. Tanmateix, tenim clar que no només formem persones sinó que volem ser una institució activa. Per aquesta raó organitzem trobades sobre ciència, lideratge i educació. Participem activament perquè aquest país continuï creixent.
