Text del 14-07-2010
Així com l’handbol s’associa a Granollers, el bàsquet, a Badalona i l’hoquei, a Terrassa, la natació i el waterpolo són sabadellencs per antonomàsia. Som capdavanters a Espanya en esports d’aigua.
Des de l’any 1948, ben bé una cinquantena dels nostres esportistes ha arribat al cim de la competició esportiva mundial.
L’esport és una eina de socialització i de salut, permet equilibrar els individus i el col·lectiu que conformen.
Els serveis mèdics i sanitaris són totalment complementaris a la pràctica esportiva. Per això disposem d’uns serveis mèdics propis, als quals se suma la possibilitat de sotmetre’s a dietes nutricionistes, a fisioteràpies, a massatges, a tractaments d’estètica, a revisions, a proves d’esforç, etc.
L’esperit del club segueix sent el mateix que va inspirar la seva fundació: fer esport i fer salut.
El Club Natació Sabadell (CNS) és el tercer club esportiu de Catalunya, per darrere només del Reial Automòbil Club de Catalunya i el Futbol Club Barcelona, dos colossos coneguts de tothom. “Sabadell té 200.000 habitants. Doncs bé, el 17% de la seva població és sòcia nostra. Potser des del punt de vista estrictament esportiu seríem el primer club de Catalunya, perquè el RACC i el Barça posseeixen socis que no tenen res a veure amb la pràctica esportiva. En canvi, tots els nostres socis sí que estan molt vinculats amb l’esport.”
La natació i el waterpolo són les dues disciplines esportives reines del Club. “Així com l’handbol s’associa a Granollers, el bàsquet, a Badalona i l’hoquei, a Terrassa, la natació i el waterpolo són sabadellencs per antonomàsia. Som capdavanters a Espanya en esports d’aigua.”
No tot s’acaba, però, en aquests dos esports. “Tenim 15 seccions esportives: voleibol, bàsquet, futbol-sala, triatló, petanca, tennis taula, natació sincronitzada, etc.” En l’actualitat, Carles Ruiz i Fonrodona presideix de l’entitat, i Òscar Briz i Pizarro n’és el director general.
El CNS va més enllà de la simple associació esportiva. “La nostra entitat enfoca l’esport sota molts punts de vista, com per exemple el de l’educació; des del 1962, a partir dels 10 anys els nostres nois acudeixen al nostre propi centre escolar, l’Escola Santa Clara, a cursar des de cinquè de Primària fins a quart de Secundària. Som l’únic club d’Espanya amb aquesta oferta.”
Podria dir-se, doncs, que el Club Natació Sabadell, com el F.C. Barcelona, disposa de la seva pròpia ‘Masia’. “De fet, a la Masia de Can Barça no poden estudiar; els nois només hi són a dispesa. De fet, estem més pròxims a dues altres iniciatives existents a Catalunya: l’Escolania de Montserrat i l’Escola d’Esquí de la Molina. Aquesta dimensió ha ajudat a consolidar la nostra massa social.”
Actualment, l’escola del Club compta amb 200 alumnes. “Això representa una gran responsabilitat, però sortosament està donant gran resultats, no només perquè formem esportistes d’elit, sinó perquè també formem persones amb futur.”
Tot i que és veritat que Espanya i Catalunya estan aconseguint grans èxits esportius, a les dues disciplines reines dels Jocs Olímpics, l’atletisme i la natació, encara hi ha molt de camí a fer. “Tenim algun record del món, com el de la Mireia Belmonte i el Aschwin Wildeboer, membres del Club Natació Sabadell. Tot i així, hi ha molts països que encara ens avantatgen.”
El CNS és pol d’atracció per a joves del país amb projecció esportiva. “El 90% dels nostres associats són de Sabadell, però tenim, per citar una població relativament llunyana, persones de Vic. Un dels nostres projectes és fer una residència per esportistes d’alt rendiment. D’entrenadors de primera categoria per a cada esport, ja en disposem.”
L’entitat aporta esportistes olímpics des de l’any 1948. “Des d’aleshores, ben bé una cinquantena dels nostres esportistes han arribat al cim de la competició esportiva mundial. Als últims Jocs en vam aportar cinc. En realitat, hi ha tants esportistes de nivell sortits del Club Natació Sabadell que es fa difícil citar-ne només uns quants, perquè seríem injustos si no els esmentéssim a tots, una llista interminable que començà amb Joan Serra, el nostre primer membre olímpic, que participà als Jocs del 1948 i del 1952. Avui té 83 anys i encara practica esport al Club.”
A l’associació encapçalada pels senyors Ruiz i Briz tenen molt clara la importància de l’esport en la societat i la salut de les persones. “El 95% dels nostres socis no són esportistes federats, sinó gent que busca en la pràctica esportiva un benestar, perquè l’esport és una eina de socialització i de salut, permet equilibrar els individus i el col·lectiu que conformen.”
La tasca social que tenen les associacions esportives és una de les seves grans virtuts. “Per a la gent amb problemes de comunicació l’esport va molt bé; també per a la canalla que porta una vida massa tecnològica, o per a la integració dels immigrants.”
Quant a la incidència de l’esport sobre l’estabilitat mental i l’estètica corporal, no és un secret els beneficis que implica. “L’evolució dels centres esportius la marca molt el nou concepte de salut.”
Prova del seu compromís amb la salut és que “disposem d’uns serveis mèdics propis, complementats amb dietistes i nutricionistes, amb la possibilitat de sotmetre’s a fisioteràpies, massatges, tractaments d’estètica, revisions mèdiques, proves d’esforç, etc. Volem donar un servei tan integral com es pugui, i els serveis mèdics i sanitaris són del tot complementaris a la pràctica esportiva.”
En aparells gimnàstics d’última tecnologia, Catalunya i el CNS han superat Europa, i estan a nivell dels Estats Units. “Hem incorporat, per exemple, la pràctica dels pilates i els nous aparells de la nova gimnàstica, l’orientada vers la salut. El nostre complex de gimnàstica i fitness ocupa 1.800 m2, i ara l’ampliarem en 850 m2 més. Comptem també amb monitors de nivell que assessoren tothora els nostres socis en la seva pràctica esportiva.”
Les seves piscines també són una referència. “Cada setmana ens vénen 3.500 nens per aprendre a nedar. D’ells acaben sortint els nedadors que més tard tindran projecció esportiva.”
Sobre la pràctica de l’esport hi ha molt tòpics. “Hi ha qui diu que fer esport és car. Res més lluny de la realitat. Només amb el que costen un parell de sabatilles esportives es poden fer miracles.”
Tampoc és veritat que la pràctica de l’esport s’hagi d’abandonar a una certa edat. “El nostre soci número 1 té 90 anys llargs i està perfecte, i aquest dissabte passat vaig tenir el goig d’entregar tres insígnies de platí a tres socis que complien els 75 anys al club, tots tres amb 90 anys tocats.”
Més rics i més pobres, més joves i més vells, i també homes i dones; al CNS hi ha lloc per a tothom. “Va haver un temps que el 90% dels socis eren homes. Avui, sortosament, aquesta discriminació ha estat superada i homes i dones estan al 52% i al 48% respectivament.”
Una estructura gegantina com la del CNS és també una font de treball. “De forma directa, tenim uns 180 treballadors. De forma indirecta, amb empreses subcontractades (neteja, socorrisme, etc.), comptem amb uns 40 treballadors més. Això vol dir que cada dia necessitem més de 220 persones per fer-ho rutllar tot.”
Caldria afegir a aquesta quantitat els voluntaris. “Tenim molt voluntariat relacionat amb les activitats esportives (pares d’esportistes, etc.). Desenvolupen un paper molt important, no sempre prou reconegut.”
El senyor Carles Ruiz se sent molt orgullós del seu actual càrrec. “Ja estic jubilat, però la meva última feina en actiu, exercida durant 24 anys, fou, precisament, la de director general del CNS, responsabilitat que des del 2007 ha assumit l’Òscar Briz després de molts anys de col·laboració mútua.”
El senyor Briz, format a l’escola del CNS, representa tot un canvi generacional. “Sóc jove però l’esperit del Club segueix sent el mateix que va inspirar la seva fundació: fer esport i salut.”