Text del 18-03-2014

Tota una vida dedicada al món de les motos; una passió que aquest enginyer ha exercit, primer, com a pilot oficial i, més endavant, com a empresari.  Fa tretze anys que és responsable a Espanya d’aquesta emblemàtica multinacional d’origen austríac, que encarna valors d’innovació i superació, justament els que creu que hauria d’abraçar la societat catalana si vol aprofitar el principi de la remuntada econòmica per fer de la crisi un record del passat.

Competició i innovació, pilars d’aquesta empresa de fabricació de motos

KTM Sport Motorcycles, empresa dedicada a la fabricació de motos i els seus accessoris, va ser fundada l’any 1953 a la localitat austríaca de Mattighofen quan l’empresari Ernst Kronreif es va convertir en el principal accionista de l’entitat creada el 1934 per l’enginyer Johann Trunkenpolz. De fet, KTM és un acrònim format per les primeres lletres dels cognoms dels dos fundadors i per la del poble austríac on la firma està instal·lada. El 1991, la companyia va fer fallida. Gràcies a la intervenció de dos emprenedors liderats per Stefan Pierer, que adquiriren la companyia, el negoci va remuntar. Competició i innovació foren dos dels pilars d’una empresa renovada que, des de llavors, mai no ha deixat de créixer, fins i tot amb la crisi. Actualment, és la número u en producció de motos per davant de l’emblemàtica BMW. I gaudeix d’una situació econòmica envejable.

Distintiu de marca i lema

Un dels encerts dels directius de l’empresa austríaca va ser escollir un color, el taronja, com a emblema de l’entitat. Això ens fa diferents i ens engloba a tots en un distintiu de marca. A més, aquest color l’han sabut lligar amb el lema Ready to Race (“llestos per competir”). Aquestes tres paraules són més que un simple eslògan, representen la filosofia de la companyia: desenvolupar vehicles que poden, sense cap modificació integral, imposar-se en qualsevol carrera. Els clients n’estan orgullosos, dels nostres triomfs als campionats mundials, i ens són fidels. No només són fans de les nostres motos, també són clients dels nostres distribuïdors i del merchandising que hi va associat.

“Les vendes segueixen la senyera de quadres”

Hi ha una frase de l’empresari català Francisco Javier Bultó, fundador de la marca Bultaco, molt encertada: “Les vendes segueixen la senyera de quadres”. És un concepte que totes les companyies dedicades al motor apliquem. Les nostres motos de competició són les que després també hom pot adquirir; no hi ha una diferència important de model com pot ocórrer amb altres marques. Els clients saben que el vehicle que estan veient córrer en una carrera el trobaran l’any següent a la botiga. I això ho valoren i ho premien.

A Espanya, hem apujat el llistó

Som disset persones treballant a la delegació espanyola de la marca, que va obrir les portes el 1999. Hem representat una plataforma de motociclisme i n’estem orgullosos, ja que hem contribuït a formar corredors de moto professionals espanyols i catalans. Podem dir que, gràcies a nosaltres, s’ha apujat el llistó d’aquest esport a casa nostra. D’altra banda, com a filial la nostra funció abasta altres àmbits a part del de la competició: venda, màrqueting, servei postvenda i finances.

L’enriquidora experiència a Bultaco

Vaig entrar a treballar a KTM el 2001, però he estat tot la vida en el món de les motos. Mentre estudiava Enginyeria Industrial, també era corredor. Vaig tenir l’honor de ser pilot oficial de l’empresa Bultaco, però, després de patir un accident, vaig retirar-me. En acabar els estudis, Bultaco em contractà com a enginyer. Vaig tenir sort de poder conèixer Paco Bultó: fou un gran referent per a mi. Em va saber transmetre una sèrie de valors que avui encara em són vàlids i que continuo aplicant. Em marcà d’una manera inesborrable.

Una feina apassionant però també molt dura

Tant els dissenyadors, enginyers i pilots com els responsables de KTM tenim un mateix denominador comú: la passió incondicional per les motos. Aquesta feina ofereix molts desafiaments i alhora moltes recompenses. Tanmateix, també és un món molt dur. Per desgràcia, he hagut de viure molt de prop accidents greus com el del motorista Isidre Esteve o la mort de companys estimats, com la del pilot Ricardo Tomo.

Referent en competició

Gaudim d’un historial d’èxit en competicions, amb més de dos-cents quaranta títols de campió del món en diferents classes de carreres, així com nombrosos títols nacionals i tretze victòries consecutives en el Ral·li Dakar. Som ja un referent. Hem guanyat els japonesos en els últims mundials d’Enduro, hem aconseguit les primeres posicions en els darrers mundials de Motocross així com del Supercross americà. Fruit d’aquestes victòries ha estat que empreses tan grans com ara Honda, que mai no s’havia plantejat córrer en un Dakar, fa dos anys que intenten guanyar-nos.

La competició és un banc de proves per a la innovació

Sense cap dubte, la competició és la innovació prèvia a la comercialització. Qualsevol avenç s’experimenta primer en una carrera. D’altra banda, la recerca recorre tres graus (prototip industrial, aplicació en un sector específic, implantació global) i la moto s’ubica en el segon. Per exemple, l’ABS va començar com un sistema de frenada per als avions; després va passar als cotxes i, finalment, a les motos. Avui en dia, no produïm cap moto de carretera que no compti amb un ABS de sèrie. El mateix passà amb els frens de carboni; començaren a aplicar-se al món de l’aviació, posteriorment a la Fórmula 1, després en automòbils d’alta gamma i ara es comencen a veure en les motos de velocitat.

Sis sistemes de seguretat exclusius i innovadors

Una part important de la nostra despesa està dedicada a la innovació i recerca. És vital dedicar-hi temps i esforç, així com també saber-se envoltar d’empreses d’alta tecnologia que siguin capaces d’acabar de desenvolupar aquests projectes. Actualment, som la marca referent de l’empresa Bosch. I gaudim de sis avenços en seguretat que no té cap altra entitat del món. Un d’aquests permet que l’ABS bloquegi la roda del davant mentre deixa patinar la roda del darrere quan se circula fora de la carretera. Així mateix, acabem d’estrenar un nou sistema que ens permet dosificar la frenada mentre s’està en una corba, amb la qual cosa s’evita la caiguda.

Nous models de carrer amb bona acceptació

Fa tres anys vam llançar al mercat una moto de 125 cc, que ha estat el número u de vendes a Espanya, així com una moto vàlida per anar per la carretera i per camins difícils de muntanya que també ha gaudit de gran acceptació. Actualment, acabem de comercialitzar un nou model, de 390 cc, que permet anar per ciutat, circuit i carretera. I les primeres dades quant a vendes són molt positives.

Venim d’una recessió greu però ens estem recuperant

El mercat de les motocicletes ha patit una seriosa recessió: en tan sols cinc anys hem passat de tenir unes tres-centes mil motos de totes les marques a les noranta mil actuals. Hi ha fàbriques que han hagut de tancar i marxar del país, com és el cas de Yamaha, Suzuki o Derbi. Catalunya ha estat una de les comunitats més perjudicades. Tanmateix, des de l’octubre passat estem creixent regularment cada mes. És una bona notícia. Tot i que mai no tornarem a les xifres d’una època passada i esplendorosa, hem de ser optimistes.

El Circuit de Catalunya ha ajudat a exportar la marca Barcelona

El Circuit de Catalunya ha aportat molt oxigen al nostre sector. Té una ocupació diària força elevada, cosa que beneficia cada dia molts negocis que l’envolten, com són restaurants i hotels. Avui dia, a més, és un referent d’alta qualitat sobretot pel que fa a la Fórmula 1. A diferència d’altres circuits, no ha quedat obsolet malgrat que ja té vint anys. S’ha de reconèixer que ha ajudat a exportar la marca Barcelona i ha donat a conèixer tota la regió del voltant.

Una mica d’atenció i respecte per als amants del motociclisme

Una moto ocupa una quarta part d’un cotxe, és més fàcil d’aparcar, té uns consums baixos i eficients, amb unes emissions de monòxid de carboni baixes. És un vehicle que aporta beneficis a la ciutat: què passaria si tots aquells que tenim una moto comencéssim a circular només amb el cotxe? Malgrat tot, ningú no ens ho agraeix. Ben al contrari, sembla que no existim. Fa anys que demanem pintures antilliscants i barreres de seguretat que no actuïn com a ganivets en cas de caiguda. Però ningú no ens escolta. Tan sols demanem una mica d’atenció i respecte.

No és estrany que els ciutadans no creguin en els polítics

Les frases sobre Espanya que més he sentit a l’estranger són: “A Espanya no dimiteix ningú malgrat la corrupció” i “A Espanya hi ha aeroports sense avions i autopistes sense cotxes.” Certament, és preocupant que cada polític de torn faci les seves grans obres sense preveure’n la utilitat, perquè també s’han de dedicar recursos públics a mantenir-les. I després diuen que no hi ha diners per als empresaris ni per als emprenedors ni per al finançament de l’activitat industrial, que costa molt de tornar a engegar un cop s’ha destruït. No és gens estrany, doncs, que després d’observar el malbaratament dels nostres recursos, els ciutadans no creguin en la classe política.

El diàleg és clau

Sempre que els catalans hem anat a Espanya ens hem sentit respectats, i fins i tot una mica envejats per la nostra empenta i capacitat de relació amb l’exterior. Això ara s’ha perdut lleugerament. Crec que més que mai hauríem de cultivar el seny. La incertesa no és un bon reclam per als inversors. Actualment, estem presoners d’una decisió de la qual serà molt difícil sortir sense ferides. El diàleg és, doncs, clau.