Text del 2005
El nostre deure és fer el millor possible cadascuna de les intervencions i millorar de mica en mica les tècniques i solucions existents.
L’estomatòleg Alejandro Padrós va heretar la vocació pel món de la medicina del pare, que era odontòleg. “Des de petit vaig ajudar-lo en la seva consulta i en la seva tasca a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Amb només catorze anys vaig extreure el meu primer queixal. Sé que avui això és impensable, però era una altra època i els fills de metge col·laboràvem des de ben joves. Vaig començar a estudiar medicina a la Universitat de Barcelona tenint molt clara ja la meva futura especialitat. Recordo els meus anys d’estudiant com una època daurada en què vaig passar-m’ho molt bé i vaig aprendre molt. Tot i que per mi, algunes assignatures representaven un mer tràmit per aconseguir la llicenciatura que em possibilitaria formar-me en estomatologia, ja que aleshores tots els odontòlegs eren metges que després passaven per un període de dos anys d’especialització.”
En acabar la llicenciatura va tenir l’oportunitat de formar-se amb les primeres figures de la cirurgia maxil·lofacial del país: el doctor Lluís Tresserra i el doctor Guillermo Raspall: “Col·laborava i intervenia en les seves operacions, a més de seguir participant en les cirurgies del meu pare. Vaig practicar nombroses intervencions, la qual cosa em va permetre adquirir una gran experiència.”
Quan el doctor Padrós era a punt de dedicar-se amb exclusivitat a la cirurgia maxil·lofacial, el seu germà gran, el doctor Eduardo Padrós, li va suggerir la importància de la cirurgia bucal, una influència determinant en el seu futur. L’oportunitat li va arribar quan va conèixer la tasca de dos pioners del món de la implantologia, el doctor Borrell i el doctor Salagaray: “Em van parlar dels avantatges d’aquesta tècnica, i vaig començar a interessar-m’hi i a practicar-la jo mateix. En un primer moment, utilitzàvem peces provinents d’Itàlia i Suècia, però les dificultats per a adquirir implants, i la necessitat de realitzar correccions per a millorar l’eficàcia dels mateixos, va ser un aspecte bàsic per implicar-nos activament en el disseny del nostre propi sistema d’implants.”
Quan portàvem una temporada elaborant les nostres peces, per a nosaltres i també per encàrrec, ens vam adonar que havíem d’oficialitzar el projecte i donar-li forma empresarial. Així, sota l’atenta direcció de la meva dona —absolutament imprescindible en aquesta tasca— va néixer aquest centre. Ha estat una formulació perfecta perquè ha permès poder-me dedicar en exclusiva a la tasca mèdica i investigadora i no haver-me de preocupar mai per les qüestions administratives.”
L’èxit de la seva aposta empresarial ha estat total. En aquests moments s’utilitzen els seus sistemes implantològics a països dels cincs continents. “Els odontòlegs d’aquests països no només empren els nostres implants, sinó que també apliquen les nostres tècniques, per la qual cosa acudeixen sovint a la nostra consulta amb l’objectiu que els en mostrem in situ els secrets.”
De mica en mica el Dr. Padrós va anar perfeccionant i personalitzant els implants. Un dels grans canvis va ser el seu desenvolupament de la tècnica semisubmergida, que consisteix a deixar una zona per el segellat biològic en l’àrea gingival, per tal d’impossibilitar el pas de bactèries en l’àrea de la connexió protèsica i recolzar la funció protectora de la geniva, que permet mantenir l’os perimplantari sense gèrmens i, per tant, un os de millor qualitat i pronòstic a llarg termini. En aquest sentit el Dr. Padrós ha apostat per tècniques de remodelació òssia de la manera menys traumàtica possible, per assolir una regeneració de forma natural. “Com que la inserció d’implants depèn de la quantitat d’os existent, una de les meves preocupacions ha estat, en els casos en que no hi havia suficient volum ossi, la de realitzar les tècniques convenients per a aconseguir-ho. L’objectiu fonamental, per tant, és obtenir un espai ossi suficient que permeti les millors condicions de col·locació de l’implant, assegurant la seva estabilitat i longevitat.” “En darrera instància, en implantologia estem davant de persones amb un grau o altre de invalidesa oral, és a dir, que només es poden alimentar amb aliments tous. Crec que aquestes tècniques haurien de ser conegudes i reconegudes per tots els sectors poblacionals per tal que poguessin gaudir d’una millor varietat en la seva alimentació i, en general, en la seva qualitat de vida.”
Encara que la tasca fonamental del doctor Padrós és l’assistència dels pacients, sap que la docència i la recerca són bàsiques per a la feina de qualsevol metge. La seva opció d’exercir la medicina des del sector privat no ha estat cap obstacle per tal de poder-les desenvolupar àmpliament: “Considero que bona part de la investigació comença en el quiròfan, és a dir, moltes de les millores i innovacions tècniques sorgeixen de les observacions i la pràctica quotidiana. En el meu cas, compto amb un equip d’enginyers que dissenyen nous estris i noves peces en funció de les meves necessitats concretes; podríem dir que materialitzen les meves idees i necessitats. D’altra banda, és convenient difondre els teus coneixements quan poden propiciar una millor atenció, malgrat que he de reconèixer que pel meu tarannà tímid em costa una mica. El que més m’agrada és reunir especialistes en un ambient distès, un sopar, per exemple, i parlar-los de les tècniques i peces que he perfeccionat.”
A més a més, el doctor Padrós considera indispensable “preparar i meditar cadascuna de les operacions. La cirurgia requereix tranquil·litat i temps per reflexionar sobre el mètode més adequat en cada cas. Només així és pot intentar excel·lir en el treball.”
És molt conscient, però, que “l’excel·lència és una meta, un desideràtum difícilment assolible, que hem de perseguir cada dia però que segurament mai no aconseguirem totalment. El nostre deure és fer el millor possible cadascuna de les intervencions i millorar de mica en mica les tècniques i solucions existents.”
L’opció terapèutica de la implantació en lloc de la pròtesi encara s’està assumint progressivament de forma col·lectiva, com a conseqüència dels múltiples beneficis sanitaris i de la millora de la qualitat de vida que comporta. Els pacients prefereixen que els sigui implantada una peça que haver de portar una pròtesi removible, que ofereix uns resultats funcionals que són inferiors. Però, existeixen recels davant del tractament amb implants dentals? De quin tipus? El Dr. Padrós és contundent en la seva resposta: “L’únic patiment físic que pot tenir el malalt és el dolor que sentirà immediatament després de la intervenció i que desapareix simplement amb el subministrament de l’analgèsic adequat. Davant d’això, els avantatges dels implants són molt importants: la garantia d’una masticació estable i una sensibilitat gairebé idèntica a la de les dents naturals. Tot això no és simplement estètica, és qualitat de vida.”
