Texto del 2003
El nostre model de gestió representa una visió de la sanitat en què aquesta no comporti despesa per a la societat, sinó que generi una inversió racional i sostenible.
L’Hospital General de Vic va néixer arran de la creació del Consorci Hospitalari de Vic (CHV) el 1986 amb la finalitat de posar en funcionament i gestionar el nou hospital. Aquesta fórmula de gestió consorcial administrativa, aleshores pionera a Catalunya, està integrada per la fundació del Patronat de l’Hospital de la Santa Creu i la Generalitat de Catalunya, propietària en última instància de l’Hospital General de Vic. Aquesta és la història de la seva creació: “Abans de l’entrada en funcionament del nou hospital (HGV), Vic únicament disposava d’unes clínques privades o de caràcter mutualista i l’Hospital de Santa Creu, que s’havia de fer càrrec de tota l’atenció hospitalària de caràcter públic d’Osona. La preocupació dels osonencs per assolir un millor nivell de qualitat assistencial i eficàcia va fer obligada la construcció d’un nou edifici sanitari per part de l’Insalud, el qual no va entrar en funcionament fins la constitució del CHV amb el corresponent trasllat dels serveis sanitaris de l’Hospital de la Santa Creu al nou edifici. Actualment, l’Hospital General de Vic compta amb 203 llits en funcionament, un equip humà de 662 persones (a jornada completa) i la nostra població de referència és de 131.973 habitants.”
Entre les novetats que ha comportat aquest model de gestió cal assenyalar que “molts departaments de la institució evolucionen vers la gestió del seu propi pressupost, de manera que assoleixin una certa autonomia. L’Hospital com a institució sense ànim de lucre, no contempla l’obtenció de beneficis, però, en basar-nos en l’aplicació d’un model de gestió empresarial, és indispensable que el nostre compte d’explotació no presenti pèrdues, perquè a llarg termini suposaria una càrrega per als ciutadans i es podria hipotecar el futur de l’entitat. La nostra visió del cost sanitari és que no comporti despesa a la societat, sinó que permeti fer una inversió racional i sostenible. Per altra banda, a efectes interns, l’equip humà de l’HGV no pertany al règim estatutari del personal funcionari i està subscrit al conveni de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya (XHUP), i cal ressaltar i agrair la professionalitat i implicació de les persones que han conformat l’equip humà en el decurs d’aquests setze anys de funcionament de l’HGV, tant en la posada en marxa, com en la millora contínua de la institució.”
El consorci sempre ha intentat –i ha aconseguit– “vetllar per la qualitat dels serveis mèdics públics de la nostra comarca a través d’una cartera de serveis adaptada a les necessitats de la població. L’HGV, com a hospital general de referència, està coordinat amb la resta de nivells sanitaris: atenció primària, sociosanitària i els centres de tercer nivell de referència, aquests per a la derivació de pacients que requereixen atenció pròpia d’aquest nivell, com són la cirurgia cardíaca, la neurocirurgia i trasplantaments –en total uns 150 casos a l’any. Aquesta coordinació permet una racionalització i utilització més equitativa dels recursos públics sanitaris existents.”
La implicació i la sensibilitat de les institucions i els habitants d’Osona en la millora i ampliació de l’oferta sanitària han estat sempre ben presents i així s’ha demostrat diverses vegades, com en “l’organització de la campanya Osona contra el Càncer (1995), conjunt d’iniciatives destinades a recaptar fons per a la millora de la xarxa tecnològica de l’Hospital per al diagnòstic i tractament del càncer. També va propiciar la constitució de la Fundació d’Osona per a la Recerca i Educació Sanitàries (FORES).”
Tecnològicament, l’Hospital General de Vic ha apostat per millorar els nivells d’informació telemàtica existents: “D’una banda, s’està treballant en la informatització de la història clínica, de manera que pugui ser consultada pel propi pacient i els professionals implicats en la seva patologia, sempre amb la protecció d’aquelles dades confidencials que puguin discriminar alguns pacients. D’altra, la connexió telemàtica amb els centres de referència de tercer nivell; com el centre UDIAT (Parc Taulí) i la Vall d’Hebron, ens permet agilitar l’atenció als pacients crítics, amb l’enviament telemàtic de la informació radiològica i la coordinació dels professionals mèdics d’ambdues institucions. Això genera una reducció important del temps d’espera per rebre tractament i suposa una millora cabdal en l’atenció i recuperació dels pacients crítics.”
Els reptes de futur de l’entitat són fonamentalment tres: “en primer lloc, millorar la col·laboració de totes les institucions sanitàries de la comarca per tal de gestionar de manera més eficient la salut i aconseguir una tasca preventiva, és a dir, que les persones emmalalteixin tan poc com sigui possible. En segon lloc, desitgem disposar dels mitjans tecnològics adients amb les nostres dimensions i possibilitats. Finalment, pretenem oferir una cartera de serveis al màxim d’adaptada a les necessitats de la població. En aquest sentit ressaltaria el projecte Osona Salut Mental, perquè l’organització d’una campanya en què es van recaptar 63 milions de pessetes i, d’altra banda, l’aportació de l’Administració, han permès contruir un edifici que acull tots els recursos existents en salut mental de la comarca i oferir tots els nivells assistencials en aquesta patologia, inclosa l’hospitalització.”
La sanitat, i en concret el context hospitalari, està patint una forta transformació. És per això que, encara que el nombre de llits hospitalaris ha disminuït, el nombre de serveis oferts ha augmentat de manera espectacular en els darrers anys. No obstant això, els hospitals catalans no han aconseguit descongestionar-se plenament perquè “l’augment en l’oferta de serveis genera sempre un increment en la demanda.”
Tot i així, hem de remarcar que la tendència és mantenir o minvar el nombre de llits hospitalaris i, en canvi, intensificar l’aplicació d’altres recursos sociosanitaris –atenció domiciliària, centres sociosanitaris, etc. De fet, “hem viscut la reconversió de l’Hospital de Santa Creu en centre sociosanitari i ha estat un èxit.”
El model de gestió consorcial aplicat a la sanitat catalana arran de la creació del Consorci Hospitalari de Vic ha ajudat a conformar el Model Sanitari Català, tan exitós i desenvolupat a Catalunya; en canvi és un model poc aplicat a la resta de territori estatal. En opinió de Joaquim Comella i d’Antoni Anglada, president i director gerent respectivament del Consorci Hospitalari de Vic, “aquest model de gestió no ha estat aplicat a altres comunitats de l’Estat. Potser una de les raons seria que s’opina que els recursos públics han de ser gestionats seguint models públics. D’altra banda, la visió del nostre país està en la línia que el sistema públic ha de donar garantia al ciutadà dels serveis sanitaris que necessiti, amb qualitat i eficiència, i no fa èmfasi en la gestió.”
