Text del 2003
El futur de la cirurgia gastrointestinal està en l’aplicació de noves tècniques i en el desenvolupament de la cirurgia mínimament invasiva. D’altra banda, també tindrà un paper fonamental el fet de treballar en unitats multidisciplinàries.
La superespecialització, que afecta totes les branques de la medicina, en la cirurgia general de l’aparell digestiu es concreta en l’especialitat de la cirurgia gastrointestinal, que s’ocupa de les afeccions del tub digestiu, des de la boca fins a l’anus. El doctor De Lacy és el cap de la unitat de cirurgia gastrointestinal de l’Hospital Clínic de Barcelona, una de les més avançades del món i que, a més, és el centre docent de referència on acudeixen a formar-se especialistes d’arreu. Està formada per un grup ampli de professionals (cirurgians, infermeres, i administratives) que col.laboren en un projecte comú amb l’objectiu de donar el millor servei al pacient.
La medicina d’avui dia ha relegat la figura del cirurgià estrella autosuficient a l’oblit perquè el treball en comú i l’intercanvi d’impressions entre professionals mèdics d’especialitats diferents és del tot necessari. “Treballem amb oncòlegs digestius, gastroenteròlegs i endocrinòlegs que estan distribuïts en unitats segons les diverses patologies. Tots seguim un mètode, definit per un protocol d’actuació, que beneficia al pacient perquè sempre té a un de nosaltres com a metge de referència que segueix la seva evolució. En aquest sentit, ajuntem els avantatges que ofereix un gran hospital amb l’atenció personalitzada pròpia de la medicina privada.”
El tracte humà vers el pacient i l’empatia entre el professional mèdic i el malalt és una reivindicació de la societat que no sempre es pot assolir en l’àmbit de la sanitat pública. La pressió assistencial i la manca de recursos són factors que juguen en contra. “Estem exigint a la medicina pública el més alt nivell però la despesa és tan elevada que difícilment es pot suportar. Potser hauríem de contribuir econòmicament tots els espanyols perquè això sigui possible, cosa amb què tots els nostres polítics coincideixen, però portar-ho a la pràctica tindria un cost electoral massa elevat.”
Al pacient no només se li ha d’oferir una bona medicina i el millor tracte possible sinó que ha de rebre tota la informació de la seva malaltia i dels riscos i efectes d’algunes intervencions. En aquest sentit ha d’existir una bona coordinació i sintonia entre el cirurgià i demés professionals vers el malalt i els seus familiars. “Quan comuniquem un diagnòstic no ho fem amb la fredor pròpia dels països anglosaxons. Ben al contrari, intentem conèixer la personalitat i situació social del pacient per explicar-li, de la manera més planera possible, la seva patologia sense enganyar-lo. El malalt té dret a tenir tota la informació per tal de ser lliure de decidir sobre la seva persona però, sovint, pactem amb la família la manera de dir-li-ho.”
Molt present en els mitjans de comunicació d’ avui dia, l’obesitat mòrbida, considerada l’epidèmia del segle XXI ,és una de les patologies més freqüents que tracta el doctor De Lacy. “La cirurgia de l’obesitat mòrbida o cirurgia bariàtrica és una malaltia crònica, incurable i multifactorial.”
El pacient amb aquesta patologia pateix el que s’ha anomenat efecte yo-yo, és a dir, pot perdre molts quilos sotmès a un règim estricte llarg però quan deixa de seguir-lo en recupera molts més en poc temps. Avui dia l’únic tractament efectiu és la cirurgia perquè en tractar-se d’una malaltia que afecta diversos àmbits, difícilment tindrem per ara una pastilla que solucioni el problema i no en generi d’altres. Estan perfectament descrites les indicacions de l’obesitat, les tècniques quirúrgiques que s’han d’aplicar, el professional que les ha de realitzar i el lloc on s’han de dur a la pràctica. Si es complissin aquests paràmetres, definits pel doctor Pories, president de la societat de cirurgia bariàtrica nord-americana, no es donarien determinats casos d’intrusisme o mala pràctica reflectits a la premsa. “El risc de mortalitat d’una intervenció quirúrgica d’obesitat mòrbida és com a màxim de l’1%, molt inferior a d’altres patologies i de les quals no se’n parla tant. No s’hauria de criminalitzar al cirurgià bariàtric sinó només a aquelles persones que realitzen les intervencions en condicions poc adequades sense complir els estandards d’actuació.”
Al llarg de la història de la medicina hi ha unes fites indiscutibles que marquen la seva evolució: l’aparició de l’anestèsia, els antibiòtics, els trasplantaments, etc. La més recent i que ja es practica és, sens dubte la cirurgia mínimament invasiva. Permet aconseguir uns resultats molt superiors i més ràpids que la cirurgia clàssica i redueix les complicacions. “La cirurgia mínimament invasiva és una autèntica revolució i, segurament, serà considerada com una de les fites de la medicina que marca un abans i un després de la seva aplicació. A la nostra unitat el 83% de la cirurgia que practiquem es fa amb tècniques mínimament invasives. Hem estat els primers del món a demostrar que són millors pel que fa a la supervivència dels malalts amb càncer de colon.”
L’Hospital Clínic de Barcelona té el nivell de tecnologia més alt que es pot tenir pel que fa a la cirurgia mínimament invasiva. “Al juny del 2004 tindrem el millor quiròfan intel.ligent del món.” Serà un espai molt sofisticat en què el cirurgià ho controlarà tot a través d’una pantalla tàctil i de la seva pròpia veu (llums, taula d’operacions, insufladors de pressió, il.luminació per a la cirurgia endoscòpica, etc.) A més, permetrà la connexió on-line amb altres professionals per intercanviar opinions i informació. Aquesta tecnologia té un cost molt elevat que es sufragat, en part, gràcies a aportacions privades (donacions d’empreses, Bancs…). Els professionals de l’hospital gaudeixen d’un prestigi reconegut i, per tant, sovint són consultors i col.laboradors de diverses empreses comercials que ofereixen la seva tecnologia a un preu reduït.
