Text del 2004
Avui dia l’ensenyament que es dóna a la facultat d’odontologia és molt complet.
.
Els metges estomatòlegs d’abans s’han convertit en odontòlegs formats en facultats d’odontologia amb estudis específics. El Dr. Esteve Brau és un d’aquells estomatòlegs que no només ha vist el canvi esdevingut en l’especialitat sinó que n’ha estat protagonista. “L’any 1986 es van voler equiparar els plans d’estudis espanyols amb els europeus amb la qual cosa l’especialitat mèdica en Estomatologia es transformà en Llicenciatura d’Odontologia. Crec que hauria estat millor continuar amb el sistema antic, però la veritat és que avui dia l’ensenyament que es dóna a la facultat és molt complet i pràcticament igual al que s’impartia a les antigues escoles d’estomatologia.”
Des de ben jove, el Dr. Brau Aguadé va tenir molt clara la seva preferència pels estudis d’estomatologia. Un bon amic de la família el va acostar a aquesta especialitat quan encara era un adolescent. L’habilitat manual i la independència eren dues característiques de la feina que el van atraure perquè encaixaven perfectament amb la seva personalitat. “Vaig estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i l’especialitat a l’Escola d’Estomatologia de Madrid, l’única que existia aleshores a Espanya. Molts dels estudiants eren fills de professionals dentistes.”
La universitat dels anys seixanta estava molt agitada per la situació social i política però no tots els estudiants participaven en les revoltes. El Dr. Brau, enlloc d’implicar-se políticament, va preferir acostar-se als millors professors per assentar les bases de la seva futura professió. Va ser alumne intern durant tres anys del servei del Dr. Pere Pons, eminent internista, i va adquirir l’hàbit quirúrgic amb el Dr. Antoni Llauradó, especialista en cirurgia digestiva. Just quan va acabar l’especialitat a l’Escola d’Estomatologia madrilenya es creà la de Barcelona de característiques similars. El professor Nadal Valldaura, encarregat de la seva posada en marxa i responsable de la càtedra d’Odontologia Conservadora li va demanar el seu ajut en la tasca engrescadora d’iniciar un nou projecte. “L’Escola d’Estomatologia de Barcelona es va muntar amb molta il·lusió per part dels professionals que hi treballaven, amb una infrastructura adequada al número d’alumnes, limitat a 20 (que entraven per numerus clausus). Al cap de poc temps, degut a la mancança de professionals, el número d’alumnes es va doblar fins que, finalment, la reforma de l’especialitat va propiciar el canvi dels plans d’estudis i la transformació d’escola en facultat. En un primer moment aquella escola es va ubicar de manera provisional a l’Hospital Clínic i posteriorment a l’Hospital de Bellvitge, on continua la facultat ocupant un espai provisional fins que no es construeixi una seu definitiva.”
El Dr. Brau va viure els inicis de l’escola catalana d’estomatologia i de la facultat d’odontologia i n’ha ocupat diversos càrrecs: cap d’estudis, director del departament d’estomatologia i degà. “Gràcies al suport del rector Caparrós vaig assolir el deganat, càrrec que vaig exercir durant quatre anys, però vaig preferir deixar-ho perquè mai no he tingut vocació política sinó mèdica. Des de 1987 sóc catedràtic de la Universitat de Barcelona impartint la docència d’operatòria dental i endodòncia.”
El Dr. Brau va continuar amb la tasca docent i amb l’assistència a la seva pròpia consulta, que va inaugurar el 1971. També és membre fundador de la Sociedad Española de Odontología Conservadora i de la Fundació Catalana de Salut Oral i del Centre d’Eestudis d’Endodòncia. És secretari de redacció de la Revista Catalana d’Odontoestomatologia, membre de la Comissió de Salut Bucodental del Consell Català d’Especialitats en Ciències de la Salut i membre de la Comisión Nacional de Estomatología. A més és coautor del llibre Endodoncia: de la teoría a la práctica, ha publicat gran quantitat d’articles i ha impartit conferències arreu del món havent obtingut diversos premis en l’especialitat i estat nomenat membre d’honor de la Societat Francesa d’Endodòncia i de la Societat Piamontesa d’Estomatologia. “Des de fa més de trenta anys porto una consulta, que continuaran la meva filla i els meus gendres, limitada pràcticament a l’endodòncia. L’endodòncia consisteix en l’extirpació de la polpa dental conservant la dent sempre que sigui possible. La majoria de pacients ens arriben derivats d’altres col·legues. Avui dia, mantenir una consulta privada a títol individual suposa un esforç molt elevat però la dedicació a una subespecialitat permet oferir una bona praxi.”
Tants anys atenent pacients aporta experiència professional, psicologia i permet copsar l’evolució, no només de l’especialitat sinó també de la societat. “El canvi més important que s’ha esdevingut és la relació professional-pacient.”
Semblantment, amb la seva experiència docent també ha vist un canvi en les sortides professionals i els interessos dels alumnes. “Quan els de la meva generació acabàvem els estudis aviat trobàvem feina en un servei de cirurgia màxil·lofacial o bé ens muntàvem la nostra pròpia consulta perquè hi havia molta demanda, cosa que no succeeix ara, sinó tot el contrari. Fins fa poc temps es triava la carrera d’odontologia perquè tenia sortida professional però en l’actualitat ja no en té. A més, crec que la vocació mèdica s’ha marcit, no només en aquesta especialitat sinó en la medicina en general.”
El cost de l’assistència odontològica sovint és un fre per a molts pacients. “Mentre que un trasplantament de cor sigui gratuït i una obturació no, l’odontologia sempre semblarà costosa a la societat. El problema és que hi ha molta patologia bucal i la terapèutica és molt minuciosa i requereix una tecnologia punta Tradicionalment ha hagut una manca d’informació social respecte a l’odontoestomatogia i no es té en compte que en ciències de la salut el més adequat, en tots els sentits, és la prevenció. En la nostra especialitat, a diferència d’altres, la cultura preventiva encara no s’ha implantat i poca gent assisteix a les revisions anuals si no és per molèsties.”
