Text del 2004
S’ha d’apostar amb fermesa per la investigació sabent que les inversions d’avui portaran resultats en un futur.
La inversió en investigació és encara insuficient a l’Estat espanyol, en part per la falta de tradició. El compromís polític per fer que la investigació científica adquireixi un pes dins del context internacional és lluny dels objectius als que aspira el col·lectiu científic. Contra aquest problema es lluita des dels diferents estaments mèdics i científics amb l’objectiu de no perdre el tren d’una cursa científica que avança a gran velocitat. N’és ben conscient el doctor Joan Comella Carnicé, catedràtic de biologia cel·lular de la Universitat de Lleida, director del laboratori de recerca de l’Hospital Arnau de Vilanova i director de l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva, que ens transmet des d’uns espais de treball vinculats a la investigació una visió clara de l’estat de la recerca a l’Estat espanyol.
Joan X. Comella Carnicé va néixer en el si d’una família pagesa de Vilanova de Segrià. La duresa i la incertesa de la vida en el camp van fer que els seus pares, Ignasi i Teresa, insistissin als fills d’estudiar un carrera universitària per optar a una professió amb més expectatives. “Tenia clar que volia estudiar una disciplina científica, i entre els estudis d’enginyeria agrònoma i els de medicina vaig optar pels segons. El meu germà Adrià també va estudiar medicina i avui és consultor d’empresa. Estem profundament agraïts als pares de l’oportunitat que ens van brindar.”
La seva vinculació amb la recerca s’inicià els primers anys de carrera. “No tenia gaire vocació de metge practicant i des de segon de carrera vaig entrar com a estudiant intern a la càtedra de biologia cel·lular, on vaig adquirir una gran formació. Acabada la llicenciatura pràcticament tenia el doctorat finalitzat. Dos anys després, el 1989, llegia la tesi doctoral.” Així s’iniciava una trajectòria dedicada a la recerca i l’ensenyament. La seva formació va continuar amb un estada de dos anys al Centre Nacional de Recerca Científica, prop de París. En l’actualitat realitza xerrades i conferències per tot el món, especialment sobre l’àmbit de recerca en el qual s’ha especialitzat, el de la biologia de les neurones.
Una de les fites importants dins de la seva trajectòria professional va ser el càrrec de vicerector de recerca de la Universitat de Lleida. “Lleida és una ciutat petita que ha hagut de demostrar el seu pes com a nucli de recerca davant del centralisme barceloní. Vam fer un gran esforç per potenciar aquest àmbit i va donar els seus resultats. Aquesta etapa enriquidora i formativa m’ha conduït fins al moment actual, en què sóc coordinador del laboratori de recerca de l’Hospital universitari Arnau de Vilanova, un espai dedicat específicament a la investigació. És un projecte il·lusionant que preveu dinamitzar la recerca a l’hospital, animar els metges a doctorar-se i, en definitiva, involucrar el col·lectiu mèdic en la recerca en el món hospitalari.”
La biologia cel·lular és un àmbit d’estudi de gran importància en la medicina. Desenvolupada de forma espectacular pel professor Santiago Ramon y Cajal, la biologia cel·lular actual és hereva de la tradició iniciada per aquest il·lustre catedràtic espanyol. El doctor Comella coordina un laboratori format per biòlegs i metges que estudien les cèl·lules de l’organisme humà. “La biologia cel·lular estudia el funcionament de les cèl·lules i la comunicació que s’estableix entre elles. Les especialitzacions de les cèl·lules fan que aquestes duguin a terme diferents funcions dins de l’organisme. El meu grup de recerca estudia un procés cel·lular concret, el funcionament de les neurones per entendre quins són els mecanismes que controlen que una neurona visqui o mori, estudis que es relacionen amb les malalties neurodegeneratives.”
Un laboratori de biologia cel·lular està integrat per científics provinents de diferents disciplines científiques, però especialment per metges i biòlegs. “En els centres hospitalaris, facultats de medicina i centres de recerca aquesta combinació existeix i dóna molt bons resultats. Els metges aporten una perspectiva específica i diferent de la de biòlegs i químics, però en l’actualitat costa trobar-ne que vulguin dedicar-se a la recerca. La majoria aspiren a tractar malalts i pocs valoren el vessant investigador de la professió.”
El doctorat és una part més de la formació acadèmica, complementària, i que apropa el metge al camp de la recerca. El doctor Comella dirigeix tesis doctorals des de la càtedra de la Universitat de Lleida. “El doctorat vol dir aprendre a fer recerca, una formació específica que haurien de seguir tots els metges i que els permetria entendre millor els avenços científics. El doctor Joan Rodés està intentant aplicar a l’Hospital Clínic de Barcelona el concepte americà del Medical Doctor i el Philosopher Doctor, un model que s’anirà implantant a la majoria de països desenvolupats: crear un col·lectiu mèdic que integri el metge practicant de la medicina i el metge científic de l’especialitat. Aquesta conjunció realment important encara no està suficientment desenvolupada.”
La segona activitat que l’ocupa és la direcció de l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva, ubicada a Madrid. “És una agència del Ministeri d’Educació i Ciència dedicada a avaluar tots els projectes de recerca de l’Estat espanyol en un sentit ampli. Hi ha vint-i-cinc àrees d’avaluació que comprenen tots els àmbits del coneixement humà integrades per rellevants investigadors i científics que emeten més de cinquanta mil informes anuals. També hi ha una tasca de prospectiva, és a dir, de determinar quina recerca ha de fer l’Estat espanyol per ser competitiu. Ho hem de ser en diferents àmbits de recerca biomèdica, com el de les cèl·lules mare, i no perdre el tren del genoma humà. S’ha d’apostar amb fermesa per la investigació sabent que les inversions d’avui portaran resultats en un futur i que hi ha investigadors excel·lents que amb mitjans poden aportar coneixement i experiència.”
Un escull veritablement important és la manca de recursos. “Fan falta mitjans. No n’hi ha prou amb tenir accés a la informació si després no es disposa dels recursos per poder traduir-la en quelcom tangible, en riquesa i en millorar la qualitat de vida de la població. Fer recerca a Lleida és bastant heroic perquè no disposem de les mateixes possibilitats d’accés a infraestructures ni mitjans que hi ha als grans nuclis com Barcelona o Madrid. És positiu per Catalunya que Barcelona es converteixi en un pol biomèdic europeu, una aposta estratègica important que pot beneficiar el conjunt de l’Estat.” Encara que s’hagi avançat notablement en les darreres dècades, l’Estat espanyol ha de fer un salt qualitatiu per poder contribuir activament a obtenir nous coneixements en l’àrea biomèdica i ser capaç d’incorporar-los a la pràctica mèdica. Així ho espera el doctor Joan Comella, qui té la convicció que en els propers anys la recerca es desenvoluparà plenament en el marc espanyol i català i s’encetaran noves perspectives i reptes biomèdics.
