Text del 2003
Salut: estat transitori de benestar que no presagia res de bo.
Són moltes les persones que pateixen algun tipus de malaltia coronària que afecta la seva vida quotidiana. Amb una rehabilitació cardíaca adequada aquestes persones poden tornar a fer una vida pràcticament normal. La rehabilitació cardíaca és un programa supervisat per un metge cardiòleg i dirigit a les persones que pateixen una malaltia del cor congènita o adquirida. Els malalts que participen en aquest programa han tingut un atac de cor, han estat sotmesos a cirurgia o bé a altres procediments cardíacs. La rehabilitació sovint pot millorar la capacitat funcional, reduir els símptomes i crear una sensació de benestar als pacients. Aquest programa és el que es realitza a Cardiocerc, una institució privada –promoguda per metges del cor i els socis fundadors que ha estat pionera, a nivell estatal, en el camp de la rehabilitació cardíaca. El Dr. Jordi Querolt i Monterde és el director gerent del centre des de la seva creació l’any 1988. “El Centre va néixer per la inquietud d’un grup de cardiòlegs: els doctors, Oriol Solé, Jordi Palet, Xavier Armengol, Mariano Usón, que es van posar en contacte amb la companyia asseguradora Grupo Catalana Occidente i el Dr. Carles Sabaté –vinculat a la companyia– i que va creure en el projecte. Aquest va fer participar a un grup d’amics creant una societat per posar en marxa el centre de rehabilitació que dirigeixo. El Grupo Catalana Occidente i Aresa Seguros Generales van donar el servei de rehabilitació als seus clients com a complement diferenciador de les seves pòlisses d´assegurança. El principal problema per posar en marxa aquests centres a nivell privat és el cost de la inversió inicial i el seu manteniment. El nostre projecte està consolidat i ha ajudat a que es posessin en funcionament altres centres similars. A nivell privat som l’entitat que més rehabilitacions coronàries du a terme en tot Espanya. En l’àmbit públic sols ens supera l’hospital Ramón y Cajal de Madrid i l’hospital Germans Tries i Pujol de Badalona.”
Un tractament de rehabilitació cardíaca pot millorar diferents condicions de la persona i ajudar-la a tornar a la normalitat prèvia a la malaltia coronària: “L’angina de pit, l’infart de miocardi, la situació posterior a una cirurgia a cor obert i a un trasplantament de cor, l’angioplàstia, el marcapassos, una malaltia cardíaca congènita, arítmies, etc. són algunes de les condicions o malalties cardíaques que poden necessitar rehabilitació. Aquests programes es duen a terme després de l’alta hospitalària.”
La rehabilitació cardíaca fa molts anys que es treballa arreu del món. A Catalunya el model de referència és el que han desenvolupat els professionals d’aquest centre. “La persona que té un infart o bé una altra situació que posi de manifest la seva cardiopatia, primer ha de superar la fase crítica a l’hospital, després el cardiòleg permet que torni a casa i, posteriorment, indica quan pot començar a fer exercici. La nostra tasca comença en aquesta darrera fase del procés ajudant, assessorant i controlant la persona mentre retorna a la normalitat.”
Els professionals que formen part de l’equip de rehabilitació estan qualificats per tractar i guiar els malalts en el procés de recuperació. Les activitats que apliquen aquests especialistes és diferent en cada situació: “El cardiòleg –una figura imprescindible al centre–, la fisioterapeuta responsable de la rehabilitació física, la psicòloga, la dietista etc., participen en aquest procés que està dissenyat per cobrir les necessitats particulars de cada pacient, depenent del seu problema o malaltia cardíaca específica. Tots els programes són supervisats pel metge cardiòleg o l’equip d’especialistes en cardiologia estudiant el pacient i la seva història clínica. Es fa la primera prova d’esforç (que mesura quin grau de capacitat té la persona davant de l’exercici), dissenyant el millor treball per a cada pacient en programa de rehabilitació. La prova d’esforç ens indica quina freqüència màxima pot tolerar la persona sense que hi hagi risc per la seva salut. Dins del grup de treball, al principi del programa, el pacient està controlat per telemetria que ens dóna el registre de la seva freqüència cardíaca en tot moment. El treball consta d’un programa progressiu d’exercicis per millorar la forma física i la capacitat funcional. El programa pot durar entre 4 i 12 mesos. Amb aquest procés la capacitat de fer exercici físic va millorant progressivament i ajudat per la rehabilitació psicològica i la millora dels factors de risc el pacient multiplica per dos o tres la seva capacitat de fer exercici. Al final la seva qualitat de vida millora molt tenint un risc molt vaig de patir un reinfart. ”
L’objectiu de la rehabilitació cardíaca és ajudar els pacients a reduir els símptomes i maximitzar la funció cardíaca. Després d’un sobtat desperfecte en el múscul cardíac, posar-lo de nou a punt implica seguir un procés de recuperació que s’ha de portar amb molta disciplina i voluntat de treball. “El cor ha de recuperar la fortalesa i estar preparat per no tenir noves recaigudes. Una vegada superada la rehabilitació física intentem canviar altres aspectes; s’imparteixen classes per canviar els factors de risc cardiovascular que ajudin a ajustar o modificar l’estil de vida i els hàbits com per exemple el deixar de fumar o el tipus d’alimentació; s’aconsella i educa el pacient sobre la seva malaltia o condició del cor, tot oferint-li el millor enfoc per conviure-hi; al mateix temps el preparem per a reincorporar-se al món del treball. Fem una valoració psicològica per veure el seu grau d’estrès ansietat i depressió. Es fan teràpies de grup per eliminar dubtes, fòbies i sentiments d’angoixa.”
I afegeix: “Els pacients m’han ensenyat que hi ha un abans i un després de l’infart. L’espant de la persona infartada fa que es canviï l’escala de valors passant a un primer terme la família o els amics. Cada any fem una trobada de pacients on ens expressen la seva alegria per la recuperació aconseguida. Les vivències que ens transmeten sobre la recuperació de la seva malaltia són extraordinàries.”
Entre les persones que passen per aquesta rehabilitació també seria important que hi hagués persones que no han tingut un atac de cor. “Hi ha cors amenaçats per certs factors de risc que en qualsevol moment poden desencadenar un problema coronari. Persones obeses, hipertenses, diabètiques, fumadores, amb el colesterol alt i amb antecedents familiars d’infart o altres problemes coronaris haurien de fer programes de prevenció que disminuirien els factors de risc. Al Centre hi tenim malalts que, un cop acabat el programa, volen continuar-hi assistint, pel fet de sentir-se controlats i segurs. Prevenció i rehabilitació tenen molts punts en comú.”
Cardiocerc tracta entre 100 i 150 persones anualment, tant en el centre com a domicili mitjançant un programa a distància. “Tot i que la xifra és elevada, considerem que hauria d’haver-hi una consciència més generalitzada sobre la importància de seguir aquesta rehabilitació i també de fer una tasca preventiva. La salut és quelcom que es té i no es valora. Hi ha una definició de salut que considero molt apropiada: ‘Estat transitori de benestar que no presagia res de bo’. Hem de tenir cura de la nostra salut donat que és un bé intangible i d’un valor incalculable.”
