Text del 2004
L’assistència d’un home al naixement del seu fill és un acte molt positiu, tant per la parella com pel nadó.
El doctor José Barco Abán és natural d’Ejea de los Caballeros, un poble situat al nord de la província de Saragossa. Actualment, resideix a Lleida on treballa com a cap del servei d’obstetrícia i ginecologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Al doctor Barco, el primer aspecte que li va atraure de la medicina va ser el seu vessant humà i assegura que, després d’anys d’exercir la professió, encara és aquesta mateixa motivació la que sempre acaba recompensant l’esforç invertit en qualsevol acte mèdic. El doctor José Barco Abán creu que, possiblement, la seva vocació per la medicina es deu a la influència del metge que hi havia en seu poble d’origen quan ell era un nen, una persona de qui guarda un bon record. A la seva família no hi consten predecessors que hagin exercit aquesta professió i recorda que quan va plantejar que volia estudiar medicina, va causar una certa commoció als seus pares que aviat van recomanar-li que abans estudiés magisteri. “Els meus pares, ambdós mestres, sempre van encoratjar-me en les meves inquietuds intel·lectuals i van abocar-me a la cultura preocupant-se que obtingués estudis complementaris com la música, però la carrera de medicina és llarga i ocupa molts anys d’estudi i, en el meu cas, aquest fet suposava una càrrega econòmica per la família difícil de sostenir en aquells moments. Va ser per aquest motiu que primer vaig estudiar magisteri, una carrera que només durava tres anys i que podia aportar-me l’oportunitat de treballar impartint classes amb les quals ajudar-me a pagar els posteriors estudis de medicina.”
El doctor Barco Abán va iniciar la carrera de medicina l’any 1959 a la Universitat de Saragossa. “Recordo aquella època com una etapa de grans tensions socio-polítiques. Penso, però, que aquella situació de conflicte per la que travessava el nostre país, contribuïa a que els estudiants desenvolupéssim una capacitat d’implicació i compromís social que ens enriquia i ens feia madurar. Una capacitat que penso que, avui dia, ja no és vigent entre la joventut actual.”
Durant el primer temps d’estudiant, el doctor Barco no sabia que acabaria per dedicar-se a l’obstetrícia i a la ginecologia, la seva primera intenció va ser la d’especialitzar-se en medicina interna. “Vaig canviar de parer quan, a la facultat, vaig conèixer a un catedràtic d’obstetrícia i ginecologia, el doctor Eugenio Recasens, una persona molt complerta des del punt de vista humanístic que va ser fonamental en la meva carrera, tant per les seves normes de conducta professional com per l’aprenentatge que vaig arribar a adquirir en les seves classes.”
En aquella època encara no s’havia establert el sistema MIR i, per especialitzar-se, s’havia d’optar per altres vies. “D’entre les opcions que se m’oferien en aquell moment vaig triar la que va semblar-me més lògica: matricular-me en un dels centres que en aquell temps s’anomenaven Escoles Professionals d’Obstetrícia i Ginecologia.”
El doctor Barco pensa que l’experiència de sortir a l’estranger per ampliar coneixements és un fet fonamental per l’estudiant de medicina, tot i que ell no va tenir gaires oportunitats per fer-ho. “Quan jo feia la carrera, la situació política del moment suposava un entrebanc per poder sortir del país. Jo estava estudiant quart o cinquè curs la primera vegada que vaig aconseguir marxar per traslladar-me a Turín durant un mes. Recordo aquella estada com una experiència molt grata de la que no solament vaig aprendre una manera diferent de veure la medicina, sinó que em va donar l’oportunitat de conèixer què significava viure en un sistema democràtic.”
La seva carrera professional va iniciar-se a l’Hospital Clínico de Zaragoza, feina que va combinar amb un càrrec docent a la Universitat de Saragossa on treballava com a professor ajudant en classes pràctiques. “Vaig treballar a l’Hospital Clínico fins que es va decidir constituir l’Hospital Maternal, on em vaig traslladar per assistir a la seva fundació. Aquella va ser una experiència apassionant perquè va suposar poder participar en la creació de l’hospital partint de zero. Recordo que en aquella època, a la dècada dels 70, a l’hospital vam començar a fer ús d’alguns avanços tecnològics com els ecògrafs i el monitoratge intra partum. La major part del temps inicial que vaig passar a l’Hospital Maternal, el vaig dedicar a la creació i desenvolupament de la secció d’oncologia ginecològica que dirigia el doctor Miguel de Arcos. L’oncologia és un camp que, en els darrers anys, ha sofert una evolució extraordinària tant pel que fa a la prevenció de la malaltia com en els tractaments quirúrgics, farmacològics o els que es subministren mitjançant radiacions ionitzants.”
Va arribar un moment en que el doctor Barco Abán va adonar-se que les possibilitats de progressar professionalment a Saragossa eren escasses i va decidir traslladar-se a Lleida. “Vaig arribar a Lleida l’any 1978 per començar a treballar com a cap de secció d’obstetrícia i ginecologia a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. També vaig ocupar una plaça com a professor d’obstetrícia i ginecologia a l’Escola d’Infermeria de Lleida, continuant després com a professor encarregat de curs en la facultat de medicina de la Universitat de Lleida fins l’any 2000.”
L’Hospital Arnau de Vilanova és un centre que ha hagut de passar per una sèrie de vicissituds al llarg de la seva existència. “Tenint en compte que es tracta del segon major centre hospitalari de Catalunya pel que fa al nombre de parts assistits, considero que no acaba de contenir les necessitat estructurals que es requereixen i el nombre de plantilla no és suficient per cobrir l’assistència sanitària de tota l’àrea geogràfica que comprèn. L’empeny del personal mèdic que hi treballa, amb el valor professional i la qualitat humana que el caracteritza, és el que fa possible sortir-ne endavant.”
Des d’un temps ençà, la manera de viure la maternitat, especialment el moment del part, ha canviat notablement. “Fins no fa pas gaire temps el part es vivia amb un cert secretisme, era un acte que només involucrava a la pacient i al personal mèdic. Actualment, s’ha incorporat la figura del futur pare, a qui se li permet estar present durant el període de dilatació i assistir al part. Considero que l’assistència d’un home al naixement del seu fill és un acte molt positiu, tant per la parella com pel nadó a qui se li brinda la possibilitat de participar abans de la sensació física que aquest fet comporta amb ambdós progenitors.”
La immigració és un fenomen de rigorosa actualitat que, al nostre país, creix a passes agegantades. Un fet del que l’assistència sanitària se’n veu afectada. “L’any 2000, l’assistència a parts de dones immigrants només suposava el 9,06% de la totalitat dels parts assistits, al 2004 la xifra ha augmentat fins al 23% i tot indica que, en els propers anys, es continuarà incrementant. Aquest és un fet que suposa un problema afegit al desenvolupament del nostre servei que, actualment, és insuficient.”
Per una dona, el ginecòleg acostuma a figurar com el professional mèdic que crea més fidelitat. “Quan una dona escull un metge perquè es converteixi en el seu ginecòleg de capçalera, significa que se sent a gust amb el tracte, tan mèdic com humà, que aquell professional li ofereix.”
El doctor José Barco Abán és un home inquiet i entusiasta que assegura que encara li queden moltes coses per fer. Envoltat per un entorn propici que ell mateix ha anat cercant amb el temps, procura dedicar el seu temps lliure a enriquir-se amb aficions com la música, la lectura i l’art en general. “Aquestes són activitats que sustenten tan la meva vida personal com la professional i que considero imprescindibles per formar-me com a persona, un paràmetre fonamental que he tractat de transmetre als meus tres fills i que penso que ha resultat un gest fructífer per les seves vides.”
