Text del 2004
És legítim que hom vulgui millorar el seu aspecte extern i que els professionals s’esforcin per donar-hi resposta, sempre que ho facin amb un sentit ètic i científic.
L’estomatòleg Magí Brufau de Barberà pertany a una de les últimes promocions de metges estomatòlegs formats a l’Estat espanyol, ja que actualment aquests professionals es formen a través de la llicenciatura en odontologia. “Estic molt content de posseir una formació genèrica en medicina i una especialització posterior en estomatologia. No obstant això, crec que la preparació actual dels professionals és força bona i que també reben una sòlida base de coneixements mèdics i científics.” Aquest canvi de programa formatiu es deu, bàsicament, a la necessitat d’homologar el nostre sistema educatiu amb els de la resta de països de la Unió Europea i, tal volta, a un estalvi de recursos, perquè amb la nova titulació s’escurça el temps de preparació dels professionals bucals. En aquest sentit, és important destacar el fet que els estomatòlegs i els odontòlegs estan capacitats per llei per a la prescripció de medicaments i que també poden intervenir en processos quirúrgics.
El doctor Brufau, nascut i criat a Reus, va sentir des de ben petit la vocació pel món de la medicina: “A la meva família no hi ha antecedents mèdics directes, però des de petit em va interessar l’àmbit de l’anatomia i la fisiologia humanes.”
Es va formar com a metge a la Universitat Autònoma de Barcelona, que aleshores es considerava una institució pedagògicament puntera, i després es va especialitzar a l’Hospital Universitari de Bellvitge. Al mateix temps també va dedicar-se parcialment a la investigació a través de la confecció de la seva tesi doctoral, dedicada a la implantació d’una dentadura artificial completa. “La investigació és un àmbit que sempre m’ha interessat i que sempre he considerat com a complementari de l’activitat assistencial.”
Després de formar-se professionalment, el doctor Brufau va tornar a les seves arrels reusenques i va crear la seva pròpia consulta privada, partint d’una filosofia mèdica i empresarial clara: “Desitgem donar una assistència generalista als nostres pacients, és a dir, que no calgui que acudeixen a altres especialistes per respondre a les seves necessitats bucals específiques. No obstant això, ens agrada treballar amb rigor i som molt conscients que no és possible dominar totes les tècniques existents. Per aquesta raó, quan es presenta una cas molt específic adrecem el pacient a l’especialista que considerem més adient.”
Per tal de donar una resposta subespecialitzada des d’una clínica generalista, el doctor Brufau s’ha envoltat de professionals, alguns d’ells odontòlegs, subespecialitzats en diversos àmbits: “Hem de reconèixer que un dels grans avantatges del sistema de formació actual és que permet que l’odontòleg pugui optar per una àrea específica d’actuació abans de graduar-se. En el cas dels estomatòlegs, durant l’especialització un professional podia decantar-se per un àmbit d’actuació concret, però no existia un reconeixement oficial d’aquesta subespecialització.”
Tot i que la recomanació genèrica és que els nens acudeixin a la seva primera revisió dental amb dos anys, quan ja els han sortit les primeres dents, el doctor Brufau comenta que és possible retardar-la uns mesos si els seus pediatres tenen els coneixements per vigilar el desenvolupament correcte de la boca. “Treballo amb col·laboració d’un equip de pediatres que disposen dels coneixements suficients per vigilar que el desenvolupament de la dentadura sigui normal. Si detecten indicis que no ho és, adrecen aquests pacients al dentista perquè com més aviat s’hi actuï, més òptims seran els resultats.”
D’altra banda, els pediatres també són els encarregats de donar les primeres pautes d’higiene i d’hàbits bucals per tal d’evitar l’aparició de càries o d’altres patologies bucals. En aquest sentit, però, el doctor Brufau considera que en l’aprenentatge d’aquests hàbits és fonamental “l’escolarització de l’infant, perquè és a través d’aquest procés de socialització que adquireix els hàbits i pautes bàsics: com netejar-se les dents, quantes vegades fer-ho i quins aliments poden ser perjudicials per a aquesta part del seu cos. No obstant això, aquesta adquisició serà ineficaç si el nen no observa i aprèn aquestes pautes també a casa seva. La funció d’exemple de la família és bàsica en tots els àmbits de la vida.”
L’allargament de l’esperança de vida ha suposat nous reptes sanitaris i mèdics, també en l’àmbit oral. Un dels avenços amb més repercussió entre la població ha estat la col·locació d’implants que substitueixen les antigues pròtesis parcials. L’especialització en aquesta tècnica requereix tant una extensa i intensa formació com un reciclatge permanent. A més a més, es fa indispensable un diàleg fluid amb els pacients. “Per tal d’especialitzar-me en implantologia he fet diverses estades a Suècia, els Estats Units i Suïssa. Els implants permeten reduir les molèsties de portar una dent artificial, tot i que, ara per ara, no són tan eficaços funcionalment com les dents pròpies. A més a més, progressivament, hem aconseguit reduir el temps d’espera per a la col·locació de les dents protèsiques, i en alguns casos és possible de col·locar l’implant i la dent protèsica immediatament, tot i que no sempre és factible.”
El gran inconvenient d’aquest tècnica continua essent el seu elevat cost econòmic. “Això explica que no tots els pacients hi puguin accedir.”
En el seu centre, “partim sempre d’una xerrada amb el pacient per tal que conegui en profunditat els avantatges, beneficis, inconvenients i riscos de la tècnica. Només a partir d’una bona informació pot decidir amb criteri.”
El fet que l’estomatologia es pugui realitzar en l’àmbit de l’activitat privada determina la necessitat de donar-se a conèixer que tenen els seus practicants, els quals, d’altra banda, cada vegada són més nombrosos. Aquest fet, al seu torn, està derivant en un coneixement superficial de les tècniques que apliquen: “La publicitat, per l’essència mateixa del format, no permet d’incloure informacions exhaustives, ni tampoc casuístiques específiques. En qualsevol anunci de qualsevol especialitat sempre es generalitza de forma positiva. Cal, doncs, que els pacients s’adrecin als professionals tenint en compte aquest fet i que sigui el professional qui valori cada cas concret.”
En aquesta mateixa direcció, l’estomatologia estètica és un servei cada vegada més demanat: “Afortunadament a la nostra societat hi ha un excés de recursos que es destina a activitats no bàsiques. És legítim que hom vulgui millorar el seu aspecte extern i que els professionals es preparin i s’esforcin per donar resposta a les demandes de la societat, sempre que ho facin amb un sentit ètic i científic.”
La medicina va ser la vocació primerenca del doctor Brufau i continua sent la seva gran passió. Això no obstant, s’adona de la implicació i esforç que comporta. Per aquesta raó “no imposaré la meva opció laboral als meus fills. Han de ser el que ells lliurement decideixin, tot i que vull que siguin conscients del sacrifici personal i familiar que comporta l’activitat mèdica i de l’escàs reconeixement social que se li atorga.”
