Text del 13-07-2010
L’ésser humà és una suma del seu cos i la seva ment, i és impensable considerar que una de els dues instàncies pugui estar deslligada de l’altra, sense rebre’n influències. Formen un conjunt indivisible.
El cervell humà és un enigma encriptat, un jeroglífic protegit dins d’una closca: la computadora més complexa de la natura.
El poder de la ment d’alguna manera ens protegeix i immunitza, perquè influeix sobre les nostres defenses.
La ciència ha confirmat que la cultura, l’educació i la formació creen i desenvolupen la xarxa neuronal, i que són el millor protector i reserva del cervell. L’exercici físic continuat també ajuda a enfortir-lo, a l’igual que menjar sa.
Cal acceptar les limitacions del propi cos i fer-ho ja des de ben petits, per afermar la nostra autoestima en la pròpia coneixença.
El neuròleg Miquel Aguilar i Barberà és una figura molt reconeguda en el seu àmbit, com ho demostren els diversos premis rebuts al llarg d’una trajectòria professional que dura ja més de 30 anys. La neurologia és una disciplina mèdica que evidencia la simbiosi entre el cos i l’ànima. “L’ésser humà és una suma del seu cos i de la seva ment, i és impensable considerar que una de els dues instàncies pugui estar deslligada de l’altra, sense rebre’n influències. Els éssers humans formem un conjunt indivisible.”
Com deia el professor Joan Oró, “és més fàcil arribar a la lluna que arribar al fons del nostre cervell. I si bé la conquesta espacial és un repte estrictament tecnològic, el cervell humà, en canvi, és un enigma encriptat, un jeroglífic protegit dins d’una closca: la computadora més complexa de la natura, de la qual ho desconeixem pràcticament tot. Pensem que la memòria del nostre cervell és més àmplia que la Biblioteca d’Alexandria.”
Si devia ser fàcil perdre’s dins d’aquesta biblioteca, més fàcil encara és fer-ho dins la complexitat del cervell humà. “El nostre cervell està constituït per milions i milions de neurones, cadascuna amb vida pròpia, però totes connectades entre si.”
El doctor Aguilar desenvolupa una activitat intensa i polivalent. A l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa és cap de servei de neurologia, on també practica la medicina assistencial de malalties neurodegeneratives. “Tracto persones amb pèrdua de memòria, malaltia d’Alzheimer i altres demències, així com trastorns del moviment (malaltia de Parkinson, tremolors, distonies, tics…).”
A més, hi exerceix com a docent. “Faig classes de neurologia als estudiants de quart curs de medicina.” També hi desenvolupa la tasca d’investigador. “Tenim línies de recerca encetades en totes les branques de la neurologia. Estem a bon nivell investigador en el camp de les demències, el Parkinson, la malaltia de Huntington, l’epilèpsia, l’esclerosi múltiple, l’ictus, etc.”
A aquest nombre d’activitats en la Mútua de Terrassa cal afegir-hi la seva consulta privada de neurologia general, ubicada a Sabadell, i el paper d’assessor científic de la Generalitat de Catalunya per a temes de neurologia. “Des de fa tres anys estic adscrit al Pla Director Sociosanitari (PDSS) del Departament de Salut, on hem elaborat una Guia de Pràctica Clínica per a la malaltia d’Alzheimer i altres demències encarregada pel Ministerio de Sanidad d’Espanya.”
Així mateix, al costat de la senyora Carmen Caja, directora del PDSS, participa en el Pla de Demències de Catalunya 2010-2014, “que vol millorar i posar ordre en tots els aspectes de les demències, des de la seva detecció fins als darrers dies de la vida del pacient.”
Si la gran malaltia dels nostres dies és el càncer, on la genètica és determinant, ja que marca el desenvolupament dels nostres teixits, cal tenir en compte que la ment també hi juga un paper cabdal. “El poder de la ment d’alguna forma ens protegeix amb la seva influència sobre les nostres defenses. La ment pot ajudar a curar qualsevol tipus de procés víric, tumoral o infecciós. Hi ha alguns casos documentats de persones que han superat càncers molt complicats amb l’ajut de la seva força mental. Malauradament, no tothom té aquesta capacitat.”
La neurologia és una branca mèdica molt relacionada amb l’equilibri emocional, passant des de l’ajust de desordres nerviosos fins a la pal·liació del patiment en casos de malalties terminals. “Els metges no volem prolongar la vida sense necessitat, sobretot en pacients que creuen en l’existència després de la mort i que estan afectats per dolors intensos. L’objectiu dels neuròlegs és que la gent no pateixi i que arribi amb plenes facultats i claredat d’idees al final de la vida. Jo sóc un entusiasta de la vellesa, i per mi vellesa significa saviesa. La ciència ha confirmat que la cultura, l’educació i la formació creen i desenvolupen la xarxa neuronal, i que són el millor protector i reserva del cervell. L’exercici físic continuat i persistent també ajuda a enfortir-lo, a l’igual d’altres pràctiques saludables, com menjar bé (la famosa dieta mediterrània). Potser tot plegat no impedeixi sofrir una malaltia neurodegenerativa, però sí que fa que aparegui més tard i que la seva evolució sigui més benigna.”
Neurològicament parlant, homes i dones són diferents. “Les dones demostren més capacitat de fer vàries activitats alhora, perquè tenen més neurones a la part anterior de la regió frontal bilateral del nostre cervell i, quan treballen, activen els dos costats del cervell simultàniament, mentre que els homes només n’activem un.”
Caldria explicar les diferències generals entre els dos sexes a l’escola per evitar la formació de prejudicis. “Així entendríem més les nostres diferències i no hi hauria tants conflictes de gènere.”
El doctor Aguilar, tanmateix, no veu la realitat actual del món amb pessimisme. “Un llibre que m’ha impressionat últimament són les memòries de Vicenç Ferrer, pel seu pensament extraordinàriament profund i senzill. Una de les seves idees centrals és que, malgrat tot, la humanitat està tirant endavant, perquè la gent bona i altruista són majoria. Com ell, crec que domina el positivisme.”
L’optimisme és un símptoma de salut, mental i física, i, per tant, estètica. “Si algú s’emmiralla només en el seu cos, no s’agrada i perd el temps lluitant contra la seva imatge, s’angoixarà i el seu estat d’ànim es veurà afectat fins arribar a una depressió.”
El més sensat és no lluitar contra els elements. “Cal acceptar les limitacions del propi cos i fer-ho ja des de ben petits, per afermar la nostra autoestima en la pròpia coneixença.”
Hi ha persones molt agraciades que es veuen lletges. “Aquesta paradoxa és fruit de la seva manca d’autoconfiança, d’un desequilibri intern que només es pot resoldre internament.”
D’aquí que la cirurgia plàstica no sigui pas una solució. “Si un pacient no està ben armat psicològicament, no es troba preparat per ser operat d’estètica. No es pot enganyar la gent i fer-li un canvi dràstic en el cos que després comportarà problemes físics i que, a sobre, no resoldrà els seus complexos.”
Tot i l’activitat desplegada pel doctor Aguilar, encara troba temps per dedicar-lo a l’Associació Vallès d’Amics de la Neurologia (AVAN), de la qual és fundador i n’ha estat president fins a dates recents. “El moviment associacionista al voltant de les malalties neurològiques va néixer als Estats Units fa uns 35 anys, i a l’Estat espanyol, ara en fa 25. Vaig fundar l’AVAN el 1993, amb l’objectiu de donar qualitat de vida i atenció integral a les persones afectades amb malalties neurològiques i a les seves famílies.”
L’AVAN aborda les malalties no només des del vessant mèdic, sinó també des del social (ofereix lleure, formació, assessorament legal, etc.). “Tenim 1.350 famílies associades, 42 professionals al nostre servei, 9 seus a tot Catalunya i dos centres en projecció a Sabadell i Terrassa. Val a dir que no podria fer ni la meitat del que faig sense els magnífics col·laboradors amb els quals compto.”
