Text del 2003
L’Hospital s’ha caracteritzat sempre per ser altament resolutiu i pioner en la introducció de nous tractaments. El nostre és un objectiu de millora contínua que garantirà fortalesa i solidesa en un futur marcat pel canvi continu.
L’Hospital Universitari de Bellvitge és un centre de titularitat pública que atén una població de més d’un milió i mig d’habitants. És un hospital de tercer nivell i disposa de totes les especialitats medicoquirúrgiques excepte pediatria i obstetrícia. És l’hospital de referència de la Regió Costa de Ponent del Servei Català de la Salut i també de Tarragona, Tortosa i Lleida per a algunes subespecialitats. Presta una extensa gamma de serveis sanitaris que destaquen pel seu alt nivell d’excel·lència amb avançats mitjans diagnòstics i terapèutics. La seva línia assistencial és àmplia i fa que ingressin anualment més de 26.000 pacients, atén més de 100.000 urgències i visita al voltant de 450.000 pacients a consultes externes. Realitza al llarg de l’any 24.000 intervencions, de les quals 18.000 són de cirurgia complexa. L’Hospital és una organització assistencial de grans dimensions, repartit en diferents edificis. L’activitat d’aquest s’extén des de l’atenció de consultes externes fins a les grans especialitats de trasplantament de ronyó, cor, fetge, còrnia i ara té en projecte el de budell prim. És centre de referència de Catalunya per a determinades patologies, com són el tractament de les ludopaties, alguns tipus de làser, la radiocirurgia estereotàctica, etc. “Les diferents unitats multidisciplinàries i funcionals permeten una assistència de qualitat i orientada al pacient.”
El Dr. Pere Soley Bach és el gerent del centre hospitalari des de l’any 1995. Ha dirigit, en bona part, el seu procés de modernització dins del nou model de gestió hospitalària “mantenint la introducció de la cultura empresarial que havien iniciat els seus antecessors i al mateix temps fomentant que els professionals s’anessin implicant i participant més en temes de Gestió.”
L’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ha fet una aposta total per la innovació i per millorar el conjunt d’una estructura caduca. “Hem anat desenvolupant un projecte de futur ambiciós i que pretén adequar l’HUB a la realitat del món sanitari i hospitalari per actuar en les millors condicions possibles i oferir un servei de màxima qualitat a la població. S’ha fet una aposta de renovació d’estructures i d’innovació tecnològica important que encara no ha finalitzat. Els projectes que desenvolupem són a mig termini i això vol dir que queden aspectes per completar. Es va dissenyar a finals dels 90, i es va posar en marxa l’any 2001. En la seva primera fase incorpora dos edificis, el primer dedicat a les consultes externes i un segon on es donarà cabuda a les urgències que també implicarà renovar els quiròfans, les unitats de crítics i els gabinets d’exploracions complementàries. Després d’aquesta primera fase d’actuació continuarà una segona que comportarà la reforma de les àrees d’hospitalització.”
La innovació tecnològica ha marcat el pas dels darrers anys i avui l’HUB és l’hospital més ben equipat, quant a aparells d’alta tecnologia, de l’Institut Català de la Salut (ICS). “L’última adquisició ha estat l’aparell per realitzar tomografies per emissió de positrons (PET). S’han substituït els aparells d’hemodinàmia per uns de més avançats tecnològicament, així com gammacameres i una tac helicoïdal. Tant el PET com una segona RMN s’han fet amb col·laboració de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge, empresa de titularitat pública. Aquestes i les pròximes incorporacions tecnològiques consolidaran l’HUB com un dels hospitals amb la tecnologia més moderna i actualitzada del sistema sanitari públic. L’objectiu és que els diagnòstics mèdics puguin ser més fàcils i ràpids, més eficients i menys agressius.”
El nou model de gestió hospitalària ha transformat l’organització del centre i ha introduït elements de gestió en el servei. “A través de la Direcció per Objectius s’han anat descentralitzant pressupostos a la majoria de serveis a fi que es vagin implicant més en l’administració i al mateix temps s’estableixin nous mecanismes de gestió empresarial en el model de funcionament diari.”
Els canvis que implica el nou Pla Funcional es van consolidant però “s’ha de ser perseverant i donar informació tant als professionals com a la societat per canviar la cultura sanitària d’un gran hospital i d’un sistema complex.”
El repte dels hospitals de l’ICS pels propers anys és que tota l’organització hospitalària estigui orientada a donar una millor resposta a l’usuari. “Un aspecte important és millorar l’oferta assistencial. Per aquest motiu s’han potenciat activitats assistencials alternatives a l’hospitalització convencional com les unitats de curta estada o l’atenció domiciliària. En el camp de l’atenció domiciliària ja teníem experiències positives, com les de la ventilació mecànica a domicili, i ara s’han ampliat amb el desenvolupament de la nutrició parenteral i de l’hospitalització a domicili. Cada acció que fem, és important que l’usuari la percebeixi positivament.”
Però tampoc s’ha de perdre de vista millorar el confort per als professionals sanitaris. “La pràctica mèdica diària és el resultat de la cooperació de 3.200 professionals, dels quals 446 són metges de plantilla i 280 metges residents. Això el situa quant a tamany en el segon hospital de l’ICS. Els professionals han de poder treballar en les millors condicions possibles. La formació continuada és un aspecte bàsic per aquest col·lectiu; estar expectant envers les últimes innovacions tecnològiques per poder aplicar-les, una situació que a més incentiva la formació. La informàtica s’ha convertit en un element fonamental que ajuda els professionals a fer un tractament acurat de la gran quantitat d’informació amb la que treballen. L’Hospital compta amb un complex servei d’informatització i hem iniciat un sistema d’emmagatzematge d’imatges que és consultable pels metges en la seva activitat diària. La inversió anual en informàtica és molt important perquè som conscients dels beneficis que comporta aquesta nova tecnologia.”
La marcada vocació docent i investigadora de l’Hospital Universitari de Bellvitge es plasma a través de diverses fundacions i instituts: “la Fundació August Pi i Sunyer, l’Institut de Neuropatologia, l’Institut Català d’Oncologia, l’Institut de Recerca Oncològica i la Universitat. La primera és la que canalitza i gestiona els recursos d’investigació de Bellvitge i d’algun institut, alhora que dóna beques per formar investigadors. S’està ultimant un projecte d’integració de totes aquestes organitzacions en una única institució, la Fundació Institut d’Investigació de Bellvitge (IDIBELL) que entrarà en funcionament a les primeries del 2004. La creació de les fundacions ha estat la millor fórmula per poder captar més recursos i dedicar-los a l’investigació. Cal destacar que els treballs publicats pel conjunt de totes aquestes investigacions situa l’àmbit de l’HUB en el segon centre Català en producció científica (impact factor) i un dels primers de l’Estat. Per altra banda l’HUB ha estat pioner en la creació d’entitats que suposen un model autònom de gestió i funcionament com és l’Institut Català d’Oncologia.”
L’Hospital Universitari de Bellvitge aporta innovació, excel·lència en qualitat, lideratge en costos i adapta la seva oferta a les necessitats canviants de la població. “Tenim un compromís amb la comunitat a la qual hem de servir amb resolució, agilitat i modernitat. L’Hospital s’ha caracteritzat sempre per ser altament resolutiu i pioner en la introducció de nous tractaments i realització de trasplantaments. Ens agrada avançar en la complexitat. El nostre és un objectiu de millora contínua que garantirà fortalesa i solidesa en un futur marcat pel canvi.”