DR. VICENÇ RIAMBAU ALONSO
DR. VICENÇ RIAMBAU ALONSO
PC, 17è VOLUM. Especialitats Mèdiques de Catalunya, II

DR. VICENÇ RIAMBAU ALONSO

CIRURGIA ENDOVASCULAR

Text del 2005

Hauríem de dirigir els recursos de la manera més eficaç possible per no encarir el procés i, sobretot, per no perdre la part humana de la medicina.

La vocació mèdica del doctor Riambau es va manifestar ben aviat. “Als catorze anys ja vaig començar a trepitjar quiròfans durant les vacances d’estiu. Allí vaig descobrir que m’agradava la cirurgia, ajudar els altres, ser útil i reparar allò que estava malament.”

Arribat el moment, va estudiar la carrera de medicina a l’Hospital Clínic de Barcelona i va desenvolupar l’especialitat de cirurgia vascular a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. “Vaig escollir aquesta especialitat perquè tenia un ventall ampli d’actuació. Com que els vasos estan repartits per tot el cos, la meva activitat no es limitava a determinades zones concretes.”

Quan era metge resident va desplaçar-se a Califòrnia per estar al dia dels últims avenços en cirurgia endovascular, el seu camp d’actuació professional en l’actualitat. Posteriorment va realitzar la tesi doctoral al Canadà, basada en l’estudi de la influència de l’àcid linoleic en la hiperplàsia intimal. “La hiperplàsia intimal és la cicatrització dels vasos després d’haver estat guarits. En la meva tesi doctoral es proposava fer-ho amb àcids derivats de la soja.”

Els seus primers passos professionals com especialista van començar fent guàrdies a l’hospital Clínic combinant-les amb la seva activitat a l’hospital de l’Aliança fins que se li va oferir la possibilitat de formar part de l’staff del gran hospital barceloní l’any 1992. Va guanyar la plaça per oposició i des d’aleshores hi treballa. En l’actualitat ocupa el càrrec de consultor. “Un consultor és aquell qui és consultat per col·legues i altres especialistes. A més, s’ocupa de dirigir i publicar projectes de recerca.”

També és professor de l’assignatura de cirurgia vascular de la Universitat de Barcelona, dirigeix tesis doctorals i és autor de nombroses publicacions. El contacte diari amb els estudiants el fa coneixedor de les seves inquietuds i interessos. “La pràctica de la medicina ha de ser vocacional, però avui dia es nota un descens de vocacions i de sacrifici. L’interès lucratiu fa que es triïn carreres més tècniques i hi hagi poca dedicació a la recerca.”

L’avenç de la medicina ha suposat el guariment de moltes malalties i ha augmentat considerablement la qualitat de vida de la població, però el fet de viure més anys ha comportat també la prevalença d’unes malalties per damunt d’altres. “Des del punt de vista mèdic, a causa de l’envelliment de la població es preveu un augment de la patologia vascular, perquè la majoria és deguda a l’arteriosclerosi, és a dir, a l’envelliment de les artèries. Tant per aquest fet com per l’avenç tecnològic, la nostra especialitat s’està desenvolupant de manera molt rellevant, cosa que és ben coneguda tant pels professionals mèdics com per la indústria que hi ha al darrere.”

Les novetats tecnològiques no són bones per si mateixes en el moment de la seva aparició, ja que és necessari comprovar-ne els beneficis i aportacions reals abans de decidir-se a aplicar-les. El làser, per exemple, s’està usant en el tractament de les varices, una de les patologies més freqüents i conegudes que tracten els cirurgians vasculars. “El làser és un invent interessant, però tot i que té una connotació màgica no ho cura tot. En la cirurgia de les varices les tècniques clàssiques ofereixen més bons resultats, efectes secundaris menors i un preu més assequible. Hem de saber discernir el producte més adient amb cada circumstància i no deixar-nos arrossegar per la pressió de la indústria.” “Els factors de risc vascular són, per ordre d’importància, els següents: tabac, hipertensió, colesterol alt i diabetis mellitus. El tabac és un risc que es podria evitar perquè suposa una elecció personal. En canvi, els altres no són tan fàcilment controlables, tot i que milloren amb una dieta equilibrada.”

La insistència en el control del colesterol està molt present en la sanitat d’avui dia, potser per l’aparició de nova farmacologia relacionada. “Un dels riscos de la medicina actual és l’excés de recursos terapèutics i diagnòstics que tenim al nostre abast. Sovint és més fàcil receptar que no pas ‘perdre el temps’ educant el malalt a fer un tipus de dieta. Semblantment, moltes vegades demanem moltes proves i no esmercem el temps necessari a escoltar el pacient. En realitat, hauríem de dirigir els recursos diagnòstics i terapèutics de la manera més eficaç possible per no encarir el procés en excés i, sobretot, per no perdre la part humana de la medicina.”

Moltes malalties derivades de l’arteriosclerosi són greus, per la qual cosa el metge que es dedica a aquesta especialitat sovint està en contacte amb la mort i és portador de males notícies. “Des del punt de vista ètic, en situacions terminals cal informar acuradament el pacient i els familiars. Les decisions han de ser sempre consensuades, però no sóc partidari d’aplicar mesures terapèutiques molt agressives que, com a molt, allargaran la vida un mes. No obstant això, no hi ha una unanimitat de pensament. Alguns malalts d’edat molt avançada prefereixen el risc d’una intervenció i fer el que calgui per solucionar el seu problema. En realitat, l’edat no és el factor més important que s’ha de tenir en compte per aplicar una tècnica molt agressiva, sinó l’estat general del malalt i les seves necessitats.”

No només en casos de mort es plantegen situacions delicades per al professional i el malalt. “Quan ens veiem obligats a practicar l’amputació d’un membre, hem de saber transmetre que no es tracta del final d’un procés sinó del principi d’un altre sense patiment i que, amb la rehabilitació adequada, podrà gaudir d’una vida més autònoma i de qualitat.”

La gran evolució de l’especialitat ha passat per la introducció de tècniques cada cop menys agressives, cosa que ha estat possible gràcies a l’avenç tecnològic. Solucionar els problemes sense provocar grans traumatismes ara ja està a l’abast del metge. “La cirurgia amb catèter permet desplegar a l’interior del cos pròtesis molt petites i estalvia el fet d’haver d’obrir i tota la conseqüència traumàtica que suposa. Aquest ha estat el gran canvi en la nostra especialitat i es continuarà avançant en aquest camí. Milloraran les pròtesis i es practicarà més cirurgia endovascular. Encara està per arribar una revolució en la terapèutica biològica de la mà de la teràpia cel·lular coadjuvant a la tecnologia que tenim ara. La terapèutica vascular serà multifactorial. Segurament també tindrem tecnologia nova derivada de la nanotecnologia amb nous materials i nous elements aplicables a la branca vascular.”