Text del 2005
Són necessàries la intuïció, la psicologia i l’empatia per facilitar la relació del metge amb el pacient.
La doctora Ruelle va néixer a Troyes, França, país on va viure fins que l’any 1994 va traslladar-se a Catalunya, i actualment resideix a la província de Girona. Tot i haver estat una alumna de lletres durant l’etapa del batxillerat, en arribar el moment d’escollir uns estudis superiors, Marie-Caroline Ruelle va voler decantar-se per la ciència mèdica. “Em sentia capaç d’assolir un repte com aquest i vaig pensar que, tractant d’anar més enllà del vessant tècnic, podia afegir un aspecte diferent a la medicina. Crec que algunes dones vivim les situacions d’una manera dissemblant si ens comparem amb els professionals que actuen amb una visió únicament científica. És innegable que, per practicar correctament la medicina, un especialista ha de disposar d’una base molt sòlida pel que fa als coneixements tècnics, aquest és un fet del tot imprescindible, però també són necessàries la intuïció, la psicologia i l’empatia per facilitar la relació del metge amb el pacient.”
Pràcticament tota l’etapa de formació de la doctora Ruelle va desenvolupar-se a la Université de Reims Champagne – Ardenne, però, durant un període de temps, també va estudiar a la Université de Montpeller. “Em vaig traslladar a Montpeller perquè tenia la necessitat de conèixer algun altre centre docent, no volia quedar-me encasellada en un únic hospital que m’oferia un sol esquema de formació, em calia explorar diferents pautes per poder enfocar la professió. En aquell moment, la Université de Montpellier era una institució innovadora i activa que m’oferia una visió de la medicina diferent de la que, fins aleshores, estava habituada. Aquells nous coneixements adquirits van ser-me útils per poder-los complementar amb els estudis que havia rebut a la Université de Reims, una entitat que responia a uns criteris de formació més clàssics i tradicionals.”
Inicialment, la doctora Ruelle estava interessada en l’especialitat de medicina general, però aviat va canviar la seva preferència per poder centrar els seus estudis en una branca més concreta i assolir uns coneixements més profunditzats. “En un principi m’atreia molt la idea d’arribar a exercir com a metgessa de família en un entorn rural, però, a mesura que anava progressant en els estudis, vaig adonar-me que l’especialitat de medicina general abasta un camp massa ampli en què és pràcticament impossible adquirir coneixements precisos de cadascuna de les diferents àrees que formen el cos humà. Per aquest motiu vaig decidir estudiar una especialitat que explorés un camp concret de la medicina i però que seguís vinculada amb la medicina interna. Vaig triar l’especialitat de reumatologia, que, com el seu nom indica, és la branca de la medicina que s’ocupa del reumatisme. Es tracta d’una disciplina que comprèn totes aquelles malalties que tenen en comú el dolor i la impotència funcional d’alguna regió de l’aparell locomotor.”
En arribar a Catalunya, la doctora Ruelle va fer un esforç per integrar-se, actitud que li va permetre assolir una plaça dins la sanitat pública, però, després de viure un episodi poc grat en el centre hospitalari on treballava, es va veure obligada a exercir la seva professió en l’àmbit de la medicina privada, àmbit en el qual continua treballant actualment. “Quan vaig arribar era conscient que havia de posar molt d’afany en assimilar els costums del país que m’acollia, i així ho vaig fer. Vaig aprendre la llengua catalana i vaig adaptar-me a la manera de treballar d’aquí. A l’hospital on inicialment vaig exercir, vaig aconseguir mantenir una bona relació tant amb els companys de feina com amb els pacients que visitava, i la meva labor professional era ben considerada. Després de tres anys i mig, però, vaig ser acomiadada sense motiu declarat: d’un dia per l’altre van substituir-me per una persona recomanada. Tenint en compte l’esforç inicial que havia hagut de fer, aquest va ser un ‘incident’ que em va doldre encara més, per no entendre el que passava.”
El nostre és un país que en molt poc temps ha sofert una sèrie de canvis sociopolítics importants, canvis que han repercutit a l’entorn global de la societat, i el sector mèdic no n’ha quedat exclòs. La visió d’una persona que arriba d’un altre entorn, com és el cas de la doctora Ruelle Poncelet, és una perspectiva que cal tenir en compte a l’hora de valorar la nostra situació actual. “Aquest país ha evolucionat amb una rapidesa sorprenent tenint en compte que, només fa vint-i-cinc o trenta anys, patia un retard considerable. A Espanya i concretament a Catalunya, l’àmbit mèdic s’ha actualitzat i, avui en dia, garanteix totes les condicions necessàries per exercir la professió com cal. L’equipament mèdic de què es disposa a Catalunya és del tot innovador. Penso, però, que potser aquest creixement tan ràpid ha propiciat un cert desequilibri en l’entorn sanitari d’aquest país. Crec que s’ha donat molta importància a alguns aspectes i, en canvi, a d’altres se’ls ha deixat de banda i han quedat estancats. El camp de la tecnologia és un concepte que s’ha tractat amb molta cura i s’ha lluitat per aconseguir un utillatge revolucionari, però considero que s’ha descuidat una mica la part humana de la medicina que s’exerceix en el dia a dia.”
La doctora Ruelle és una professional que advoca per exercir la medicina des d’un criteri global per poder arribar al nucli de cada patologia. “És important tractar el pacient amb una visió de conjunt. Els professionals mèdics no hauríem de limitar-nos a explorar únicament l’objecte de les dolences del malalt. Cal agafar perspectiva sobre el problema i conèixer els antecedents de cada pacient. En aquest sentit, és imprescindible realitzar una exploració completa perquè existeixen patologies reumatològiques que poden tenir l’origen en qualsevol sector de l’organisme. Per arribar a un bon diagnòstic, els metges hem de dedicar el temps necessari a cada malalt, sobretot en la primera visita, en què hem d’aconseguir tota la informació possible del pacient per poder procedir a un tractament adequat.”
Amb la idiosincràsia humanista que la caracteritza, la doctora Ruelle suggereix que una part important del nivell de salut d’un individu depèn també del seu grau de maduresa intel·lectual i afectiva. “En moltes ocasions, els metges ens trobem amb un gran volum de pacients que van d’especialista en especialista sense trobar solucions als seus problemes. En el camp de la reumatologia, he observat diversos casos en què el malestar físic d’un pacient és la conseqüència del seu malestar psíquic. Actualment, les persones som víctimes d’un ritme accelerat que deixa molt poc temps per tenir cura de nosaltres mateixos i dur una vida sana. L’estrès és un dels mals de la societat actual i aquest fet té una inequívoca repercussió negativa per la nostra salut.”
