Drs. Ramona García Macià, Abelardo Guarner Vila i Manuel Baselga Monte
Drs. Ramona García Macià, Abelardo Guarner Vila i Manuel Baselga Monte
PC, 15è VOLUM. Entitats mèdiques

DRA. RAMONA GARCÍA MACIÀ, DR. ABELARDO GUARNER VILA, DR. MANUEL BASELGA MONTE

SOCIETAT CATALANA DE SEGURETAT I MEDICINA DEL TREBALL

Texto del 2003

Treballant es pot millorar la salut.

.

“La Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball és una entitat associativa pluridisciplinària nascuda el 1957 per fomentar i divulgar el cultiu científic –i el perfeccionament de les seves aplicacions pràctiques– de la seguretat, la higiene, l’ergonomia, la psicosociologia, la medicina del treball i la resta de disciplines i tècniques relacionades amb la salut dels treballadors enfront dels riscos professionals. L’entitat és un espai de trobada dels professionals de la medicina del treball -metges, infermeres i personal sanitari en general-, però també d’enginyers, químics, psicòlegs, etc., i es defineix com a associació cientificocultural”, explica el Dr. Manuel Baselga Monte, un dels fundadors de la Societat.

Des de la seva creació, l’entitat ha participat en congressos nacionals i internacionals, i en jornades i trobades de formació per a professionals: “També editem una revista científica sobre salut laboral, Archivos de Prevención de Riesgos Laborales, i un butlletí informatiu intern. A més, tenim una completa web des de ja fa molts anys, pioner en el seu àmbit d’actuació. La Societat manté relacions amb les administracions sanitària i laboral i les organitzacions sindicals i empresarials, i va participar molt activament en la introducció d’esmenes a la llei de prevenció de riscos professionals. A més, convoca un premi científic en salut laboral, organitza cursos de formació continuada i ofereix un servei d’assessorament al soci.”

Des de sempre, treball i salut han anat molt units: “En la tradició semita es plantejava que el treball feia mal a la salut, mentre que una visió més humanista defensa que per tenir salut s’ha de treballar. Aquesta última és la que hem de difondre. En la França col·laboracionista del mariscal Pétain va sorgir la figura del metge d’empresa. Espanya va copiar la iniciativa d’aquell govern feixista. De totes maneres, a Catalunya ja existia una medicina del treball, els metges de les colònies fabrils. Abans de la Guerra Civil, Emilio Mira, un gran psiquiatre català, va crear en el marc de la Mancomunitat de Catalunya l’Institut d’Orientació Professional, entorn del qual es van aplegar distingits científics que van començar a preocupar-se per la salut en el treball. A Espanya, la primera càtedra de medicina del treball es va crear a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1935 i fou una de les pioneres d’Europa. Tots aquests fets històrics posen de manifest l’interès i la preocupació dels catalans per la medicina a l’empresa.”

El Dr. Abelardo Guarner Vila ha estat president de la Comissió Nacional de Medicina del Treball fins al 1998, i en l’actualitat és el president de la secció de medicina del treball de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, que anteriorment va presidir el Dr. Baselga. A finals dels seixanta, la medicina del treball era conceptualment diferent de l’actual: “El 1956 va entrar en vigor una normativa que obligava les empreses a contractar un metge, que es denominà metge d’empresa. Aquesta norma anava dirigida sobretot a les grans empreses. Els treballadors van rebre molt bé aquella iniciativa. La tasca d’aquells professionals era fer d’assessors de la medicina assistencial de l’empresa. Els metges que entraven a formar part d’aquest camp no tenien formació en medicina d’empresa, per aquest motiu calia una entitat on aixoplugar-se i dur a terme una formació específica. I per això es va crear la Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball. En aquells temps, el metge que volia dedicar-se a la medicina d’empresa havia de passar per un curs d’un any en una escola de Madrid, però vam aconseguir que aquest curs es pogués fer a Catalunya, a la nostra entitat, gràcies a l’esforç de tots els membres que llavors formaven la Societat. Han passat més de quaranta anys i la Societat s’ha anat consolidant. Avui la formen més de sis-cents socis i estem lluitant perquè l’especialitat  tingui el reconeixement legal i el rigor cientific que té a Europa.”

Els temes que es plantegen a la Societat són bàsicament de prevenció. Des d’Hipòcrates se sap que la salut té a veure amb l’ambient: “Els metges influïm, incidim i intervenim en les persones i els tècnics ho fan en l’ambient”, explica la Dra. Ramona García Macià, actual presidenta de la Societat.

I afegeix: “Hem anat incorporant nous professionals a la nostra entitat -enginyers, higienistes, ergònoms i també psicòlegs- per trobar solucions a nous tipus de malalties. Un dels problemes de salut més importants que tenen avui els treballadors són les agressions psicosocials. De fet, és frequent l’estrès o la síndrome de burn-out. Som conscients que la nostra ha de ser una intervenció de caràcter molt preventiu i de promoció de la salut.”

Si fins fa uns anys el metge d’empresa exercia la professió a l’empresa i en altres llocs, avui aquesta tendència està desapareixent: “Ara un percentatge molt alt de metges es compromet amb l’empresa i demostra que hi aporta valor. És una feina on has de dominar eines de gestió i has de tenir relació amb diferents àmbits de l’organització, que moltes vegades tenen interessos diferents. Al metge li interessen les persones, ha de veure quins objectius pot implementar per evitar que hi hagi conseqüències negatives per a la salut. Hi pot haver a vegades col·lisió entre el punt de vista del metge i el de l’empresa en els àmbits legislatiu, empresarial o sindical. Són lluites d’interessos. El punt de confluència, però, es genera en el binomi salut-efectivitat.  Afavorint la salut afavorim la productivitat.”

I matisa el Dr. Baselga: “El metge d’empresa és un autèntic metge, perquè no perd de vista el factor humà des d’una perspectiva medicosocial i esdevé un servidor de la salut. En realitat, els metges del treball són metges per partida doble, perquè defensen tant la salut dels treballadors –tenint-ne cura i lluitant contra els riscos laborals- com els seus llocs de treball, perquè a l’atur una persona mai no podrà gaudir d’una bona salut.”

Avui dia es parla molt de sinistralitat laboral i manca de mesures de seguretat a les empreses, i cal esmerçar esforços perquè els llocs de treballs esdevinguin segurs. Cal dissenyar llocs de treball pensant en les persones que hi treballaran i conèixer-ne la idiosincràsia de cada un, oferir-los protecció en qualsevol etapa de la vida i promocionar hàbits saludables per evitar els accidents i les malalties professionals: “Treballant es pot millorar la salut, perquè quan una persona se sent bé és productiva i genera coses noves. El progrés del món és fruit del treballador. Per tant, si no tenim treballadors sans no podrem progressar. Precisament, en aquest món canviant, el nostre repte és avançar-nos a les necessitats de la societat. El metge del treball ha de tenir capacitat per innovar i  per fer front als riscos clàssics i als nous riscos.” La Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball ha estat un puntal per a un col·lectiu de professionals que desenvolupa una tasca essencial per als treballadors del món.