Text del 28-05-13

Al capdavant d’una entitat d’assessorament integral i personalitzat, que lluita per ajudar els autònoms i salvar el malmès teixit empresarial català, aquest pèrit mercantil, amb perllongada experiència financera i consultora, assenyala com a primera font dels mals econòmics del país les desviacions del nostre sistema polític i judicial; d’aquí que clami per una mobilització social pacífica que propiciï la catarsi col·lectiva per tal de fer-nos més solidaris i forts. 

Una trajectòria entre el sector bancari i l’assessor

Des de l’any 1966 fins al 1986 vaig treballar a una entitat bancària. Inicialment, mentre estudiava la titulació de Peritatge Mercantil, havia estat contractat com a grum, però progressivament vaig exercir diverses funcions dins del banc, pujant dins l’escalafó: primer vaig ser administratiu; més tard, vaig ascendir a cap de cartera; em designaren interventor posteriorment i, al final, vaig ser nomenat director de sucursal. En paral·lel, havia començat a col·laborar amb una gestoria i, amb el pas dels anys, vaig disposar d’una cartera d’assessorats prou àmplia perquè em calgués decantar-me per un dels dos vessants professionals. Per aquesta raó, quan m’apropava a la quarantena i havia assolit una bona posició professional, influït per la convicció que la mobilitat i els canvis ens enriqueixen, i sobretot per la passió que sentia pel món de l’empresa i el suport als emprenedors, vaig triar l’assessorament empresarial per compte propi.

Empatia amb les problemàtiques empresarials

Mai no m’he penedit de la decisió d’establir-me de manera independent perquè l’assessorament m’ha omplert humanament i professionalment, malgrat que els últims anys ha estat marcat per la duresa i l’increment progressiu de la intensitat de la meva tasca, quelcom inevitable atès el context actual i el fet que m’identifico amb les problemàtiques i incidències dels clients i les visc molt intensament. Sempre intento ajudar-los fent servir totes les meves habilitats professionals i tots els mitjans i les possibilitats de col·laboració que tinc a l’abast. Per mor d’això, em sento molt satisfet quan observo que els meus consells i les meves actuacions –una inspecció tributària, la confecció de la comptabilitat, etc.– han estat positius per al manteniment i desenvolupament d’una de les entitats assessorades.

Continuar amb aquesta tasca per poder-la llegar als meus fills

Puc parlar en primera persona de les conseqüències de la contracció econòmica que patim des del 2006, ja que un dels meus fills, Álvaro, es troba a l’atur i he estat testimoni com a assessor del tancament de 40 societats i fins avui no he pogut compensar aquestes baixes amb nous clients perquè el nombre de companyies creades s’ha reduït substancialment i la proliferació d’autònoms no compensa el volum de negoci de les desaparegudes. Per això, ara per ara, el meu únic repte de futur és poder continuar amb aquest negoci familiar i poder-lo llegar als meus fills, que ja estan treballant per adequar-lo a les necessitats presents i futures de l’assessorament incrementant, per exemple, la incidència de l’assessorament informàtic.

Increment del nombre d’autònoms

La meva dona, dos dels meus fills (Mario i Jorge) i jo prestem un servei personalitzat i molt proper a unes quaranta empreses i uns seixanta autònoms, el nombre dels quals s’ha incrementat arran de la recessió, oferint-los un servei integral d’assessorament comptable, fiscal, laboral i jurídic, aquest últim camp mitjançant la col·laboració amb altres professionals. El nostre objectiu com a assessors és sempre optimitzar els costos empresarials i incrementar els beneficis de la societat o de l’autònom dins de l’estricte marc de la legalitat vigent.

Ajustar els costos empresarials i exportar

Com a assessor i home d’empresa, he presenciat i patit altres recessions, però l’actual és sens dubte la més perllongada, greu i desesperançada. Les opcions del país per remuntar la situació passen per abaixar els costos empresarials; les companyies han d’estudiar i ajustar obligadament les despeses fixes, fins i tot les més petites, i els seus equips humans, ja que les estructures productives de l’època de bonança no s’ajusten a les necessitats i els ingressos actuals i cal redimensionar-les per tal d’intentar que l’empresa sobrevisqui a aquest període advers. Igualment, cal que el sector productiu aposti per l’exportació, repte difícil d’assolir en un context on tots els països europeus s’han abocat cap a la internacionalització.

La progressiva desaparició de la classe mitjana

Les polítiques adoptades –la contenció salarial i l’increment de la tributació directa i indirecta– per lluitar contra la contracció econòmica han causat un empobriment progressiu de la població, que podria comportar la desaparició de la classe mitjana, amb la consegüent polarització social entre rics i pobres.

Una justícia ineficaç

A pesar del marc teòric igualitari, a la pràctica el sistema judicial no sanciona de la mateixa manera tots els ciutadans, ja que les persones que gaudeixen de més mitjans econòmics i de més capacitat d’influència disposen de més recursos per sortir airosos o menys damnificats de les situacions jurídicament compromeses. Aquesta evidència, present cada dia als mitjans de comunicació, encara agreuja més la sensació de desconcert, d’indignació, de pessimisme i de passivitat d’una part de la població, que opinem que hi ha una justícia estricta i implacable per als ciutadans del carrer i una altra de permissiva i condescendent per als benestants i els poderosos, els delictes dels quals han propiciat en bona part l’actual conjuntura socioeconòmica.

El corporativisme dels partits és la gran xacra del nostre sistema polític

Una de les carències del sistema polític del nostre país és el corporativisme dels partits, que permet, com a mínim indirectament –en no perseguir-los de manera severa i taxativa–, els casos de corrupció, els quals basen la seva estructura i modus operandi, justament, en el gremialisme i l’endogàmia: no assoleixen els càrrecs de responsabilitat pública, dels quals depèn el futur del país, els més aptes, sinó els vinculats ideològicament amb el partit polític del Govern, que sovint fan de les responsabilitats públiques la seva carrera professional. 

Ni el Govern ni l’Oposició estan donant una resposta adient als nostres problemes

Alhora que les mesures adoptades per l’Executiu per lluitar contra crisi són ineficients –per l’herència rebuda i perquè com a membres de la Unió Europea depenem dels dictàmens i directrius de Brussel·les–, l’Oposició es mostra inoperant i invàlida com a alternativa de govern; per això, en cas d’eleccions es podria materialitzar un escenari fragmentat i inestable semblant a l’italià.

L’economia submergida: entre la subsistència i la insolidaritat

L’economia submergida ha silenciat fins avui moltes de les reivindicacions de la ciutadania. L’increment del nombre d’autònoms és la conseqüència de l’emancipació de professionals que han deixat de cobrar la prestació d’atur i comencen a desenvolupar una activitat professional de manera reglada. Paral·lelament, moltes altres persones es dediquen a aquestes activitats sense tributar ni cotitzar perquè, o no s’ho poden permetre, o prefereixen estalviar-se aquests costos. En el primer cas, es tracta d’una mesura de subsistència; en el segon cas, d’un exemple de clara insolidaritat.

Només un nombre petit de grans bancs estan fent passes per engegar la nostra economia

S’ha d’arranjar el problema bancari i facilitar l’accés al crèdit per materialitzar nous projectes empresarials i contribuir a la sostenibilitat i el creixement dels emprenedors i de les companyies en actiu. En aquests moments, únicament alguns grans bancs estan fent petites passes per engegar i dinamitzar la nostra afeblida activitat econòmica.

Amb la mobilització social podrem modificar les estructures imperants i sortir de la crisi

Davant d’aquest desolador marc socioeconòmic, que inclou més d’un 27% d’aturats, un creixement substancial de la pressió fiscal –per exemple, de l’IVA cultural, que ha passat del 8% al 21%, la qual cosa està enfonsant el sector–, els flagrants casos, difosos pels mitjans de comunicació, de desigualtat davant de la llei, i l’increment exponencial de la pressió i supervisió de les administracions, que en necessitar augmentar els ingressos els aconsegueixen a través d’un major rigor sancionador, els ciutadans encara no han reaccionat prou, però ho faran; i esperem que la seva mobilització modifiqui les estructures imperants i permeti una catarsi col·lectiva que propiciï la sortida de la crisi.

En contra de l’immobilisme i la passivitat

La meva trajectòria és la història d’un afany de superació i millora continuades. Sempre m’ha agradat ampliar i diversificar els meus coneixements i emprendre nous projectes que m’enriqueixin des de les perspectives personal i laboral. És per aquest motiu que se’m fa difícil d’assimilar i acceptar l’immobilisme i la falta d’iniciatives polítiques, socials i econòmiques presents per intentar superar la recessió, així com la manca de capacitat de maniobra individual al respecte.

Inconveniència del debat identitari en la conjuntura actual

No és un moment oportú per plantejar el debat identitari; és temps d’unió, de creació d’un govern de concentració que consensuï mesures per superar la recessió, i d’espera de moments de bonança per plantejar una qüestió que dividirà l’empresariat: una part es posicionarà a favor i defensarà la solvència política, social i econòmica de la proposta mentre que una altra opinarà que seria negativa per al seu negoci i per al país.