Text del 19/12/13 . 

Aquesta empresa, dedicada des de fa gairebé 40 anys a la importació, distribució i venda de caravanes i autocaravanes, fou fundada per un visionari que ha dut l’entitat a ser líder estatal del sector. La seva experiència i creativitat el faculten per advocar per uns polítics amb credibilitat i mestratge, capaços de prendre mesures valentes, com ara l’aprofundiment en la reforma laboral, el foment de l’emprenedoria o la potenciació del turisme d’interior.

Gairebé quatre dècades en l’àmbit de les caravanes i autocaravanes

Ara fa 37 anys que em dedico a la importació, distribució, compravenda i manteniment de caravanes i d’autocaravanes a través de l’empresa M3 Caravaning, de la qual sóc, des que vam començar, propietari i administrador. Estem presents a Vilafranca del Penedès, a Terrassa, a Viladecans, a Alacant i a Madrid, i importem i comercialitzem a tot Espanya i a Portugal caravanes i autocaravanes de diverses marques alemanyes i franceses, com ara Pilot, Bavaria, Frankia, Knaus, Tabbert, Weinsberg i Fendt, entre altres. A l’empresa hi treballem unes 35 persones, i cada dia ens esforcem per oferir un servei de qualitat, perquè considerem que només així ens podem assegurar que els nostres clients se sentin satisfets i acudeixin a nosaltres cada vegada que necessitin consell sobre els nostres productes o sobre tot allò que s’hi associa.

Líders en el sector

Som líders en el sector, i ho hem aconseguit gràcies a haver treballat molt dur durant tots aquests anys, malgrat que, com a tothom, la crisi també ens ha passat factura. S’ha de tenir en compte que el nostre producte es considera d’oci, i tot el consum relacionat amb l’oci ha baixat considerablement en aquests darrers anys. Si per al 2014 es preveu una certa recuperació de l’economia, nosaltres no la notarem fins ben bé l’any 2015. Aquest fet ens obliga a ser encara més previsors que qualsevol altra empresa a l’hora de programar els exercicis que han de venir.

Una manera de viure diferent i propera a la natura

El fet de conduir una autocaravana o d’anar en caravana comporta tenir una visió de la vida molt particular. Les parelles joves amb criatures que volen gaudir de la natura, de la família, i passar les vacances en un ambient gairebé de poble, en un càmping, opten per la caravana, mentre que per l’autocaravana hi aposta un sector de població de més de 50 anys, amb un cert estatus econòmic, que vol gaudir d’un tipus de turisme de qualitat, no només buscant el sol i la platja, sinó sobretot la cultura, la gastronomia i els entorns naturals del país que visita. Quan vaig començar, a Espanya viatjar amb caravana o amb autocaravana era cosa de hippies. D’un temps ençà, en canvi, això ha canviat del tot. Tothom sap, i els estrangers més que ningú, que al nostre territori s’hi troben alguns dels càmpings de més categoria d’Europa, i per gaudir-ne no és necessari disposar d’un gran poder adquisitiu.

A la resta d’Europa hi ha zones d’aparcament o descans per a caravanes i autocaravanes

A països europeus com ara França, aquest tipus de turisme és molt comú i s’hi troba molt més arrelat que a Espanya. En qualssevol poble o ciutat francesos hi ha zones d’aparcament o de descans per a caravanes i autocaravanes, perquè els seus habitants són molt conscients dels beneficis econòmics que els pot comportar. Molts comerços, restaurants i museus ho agraeixen. A Espanya hem d’aprendre d’aquesta manera de fer, però val a dir que Catalunya ja fa uns quants anys que hem començat a prendre’n nota. Precisament, molts dels nostres càmpings estan iniciant aquest procés d’assimilació de l’autocaravàning: s’habiliten zones específiques d’aparcament per a aquest tipus de vehicles, i s’ofereixen els mateixos serveis que els que estan acostumats a rebre els turistes estrangers a la resta d’Europa.

Potenciació del turisme d’interior

En aquests moments de crisi hauríem d’intentar potenciar tot allò que ens pugui ajudar a superar-la i que, un cop l’economia iniciï la seva recuperació, es pugui mantenir com a projecte. Un dels nostres punts forts és el nostre clima, i també el nostre entorn natural, privilegiat i diversificat. Per tant, crec que s’han de destinar els recursos que siguin necessaris per potenciar un turisme interior de qualitat, que atregui visitants d’arreu del món amb ganes de conèixer el nostre país en tots els seus aspectes, no només pel sol i la platja, sinó també per la seva cultura, per la seva gastronomia i la seva gent.

Gravar l’activitat empresarial només perjudica l’economia

En lloc d’això, els nostres governants opten per gravar el sector amb impostos, segurament perquè no són gaire conscients dels perjudicis que això ens comporta. En el cas del caravàning, per exemple, a banda de pagar l’IVA, ens hem de fer càrrec de l’anomenat Impuesto de Determinados Medios de Transporte, que es regeix per la quantitat de CO₂ que s’emet a l’atmosfera i que a nosaltres ens repercuteix en gairebé un 15% sobre la base imposable dels nostres productes. Trobo que és una mesura injusta, perquè els vehicles que oferim actualment són molt ecològics: porten instal·lades plaques solars i, en molts aspectes del seu procés de funcionament, utilitzen sobretot el sistema de bateria. Si volem que l’economia del nostre país es recuperi, la solució no hauria de passar per gravar amb impostos els empresaris. D’aquesta manera no només es posen traves a la creació de llocs de treball, sinó que també es propicia que el consum interior continuï sota mínims.

El paper de la classe política

Per tirar endavant, hem de ser molt exigents amb nosaltres mateixos: hem de treballar dur per sortir d’aquesta crisi, i hauríem de mirar no només de sobreviure, sinó també de créixer i expandir-nos. Tanmateix, no es produirà una millora de la situació econòmica actual mentre no comptem amb uns líders polítics amb credibilitat i mestratge, que sàpiguen gestionar els recursos públics. És una de les claus per tornar a ser productius, competents i eficaços.

Que el sector financer torni a confiar en els petits empresaris

Una altra de les claus de la recuperació seria la reactivació del crèdit a les empreses, sobretot per a les que estan començant, ja que cal potenciar l’esperit emprenedor. Per emprendre un projecte empresarial s’ha de ser valent i intel·ligent i disposar de capital. Per això és necessari que les entitats bancàries comencin a prestar diners. És de vital importància que el sector financer torni a confiar en els petits empresaris; només d’aquesta manera l’engranatge de l’economia productiva tornarà a funcionar correctament.

Aprofundir en la reforma laboral

La tercera clau per sortir de la crisi seria aprofundir en la reforma laboral. Hem de ser capaços de generar nous llocs de treball, de fer que les empreses puguin contractar personal quan ho necessitin, sense cap por als costos que aquesta decisió els pugui originar quan hagin de reduir la seva plantilla per motius de productivitat. Aquest tipus de mesures ja s’han pres en països com Alemanya, i ningú dubta que la situació econòmica d’aquest país és molt millor que la nostra, malgrat que la crisi ha estat demolidora a tot Europa.

Necessitem que els nostres joves es quedin i contribueixin a la reactivació econòmica

Si no som prou agosarats i no prenem aquest tipus de decisions, continuarem perpetuant situacions altament perjudicials per al país, com ara que els nostres joves hagin de marxar si volen desenvolupar-se professionalment. Marxen cap a l’estranger perquè, tot i estar mal pagats, si més no tenen l’oportunitat de treballar. Aquesta situació de fugida de talent és molt preocupant: ens encarreguem de l’educació i la formació dels nostres joves, hi destinem recursos públics, com ha de ser, per, finalment, deixar que se’n vagin perquè aquí els és pràcticament impossible trobar feina. Hem de trencar aquesta dinàmica. Necessitem que els nostres joves, professionals, capaços i amb ganes de treballar, es quedin i contribueixin a la reactivació de la nostra economia.

Queda molt camí per assolir una UE veritablement unida

Tot i haver aconseguit la unió monetària, encara falta molt per assolir una Europa en la qual la fiscalitat i la banca vagin en la mateixa direcció. De tota manera, aquest fet no ens hauria d’estranyar si tenim en compte que a països com Alemanya no els interessa gaire, ara com ara, arribar a cap acord que estableixi aquest tipus d’unificació. D’altra banda, tinc la sensació que l’esperit d’esforç i sacrifici pel qual es regeixen des de fa molts anys els del nord, als països del sud no s’hi troba. Seguint amb l’exemple d’Alemanya: ells van haver d’implementar, fa més de 12 anys, mesures econòmiques molt restrictives per tal que la unificació no els engolís econòmicament. Ara, doncs, són on són, i no volen renunciar al poder assolit.

Les relacions entre Catalunya i Espanya

Quant al procés que s’ha iniciat a Catalunya en relació a la possibilitat d’una consulta sobre si aquest territori s’ha d’independitzar d’Espanya o no, val a dir que entre els empresaris hi ha opinions de tot tipus. Crec, de tota manera, que preval la sensació que, davant d’una proposta que ha partit de la societat catalana i del seu Govern, l’Estat espanyol no obre cap porta a la negociació, i seria bo que ho fes. Pel que fa a la meva opinió personal, considero que és del tot lícit i democràtic que Catalunya pugui celebrar la consulta, i que els seus ciutadans puguin expressar-se i decidir quin i com volen que sigui el seu futur. Un cop feta, seria molt positiu que s’obrís una etapa de diàleg entre els governs català i espanyol; sens dubte, aquest diàleg seria molt beneficiós per a ambdues parts i permetria establir acords civilitzadament.