Text del 22-02-11
“Abans, les ulleres eren considerades com una pròtesi, però ara ha canviat aquesta concepció i se les veu com a un complement més de la imatge de la persona”
“Deontològicament és inacceptable minvar la qualitat de les lents, que sempre han de ser d’excel·lents característiques per assegurar la bona visió del pacient”
“La raó principal de l’existència de les ulleres és la funció correctiva, però el component estètic del disseny de les muntures és un tema gens trivial, atesa la repercussió que té en l’estabilitat emocional del pacient”
“En la meva professió hi ha un factor psicològic molt important a l’hora d’avaluar quin és el problema i de sospesar-ne les alternatives; per això cal dedicar temps a cada cas i crear un espai basat en la confiança”
Propietària i responsable de diversos establiments d’òptica, Rosa Maria Tibau i Mainou està vinculada al món de la salut des de petita, per vincles familiars: el seu avi era homeòpata, és neboda de metges i és filla, germana i mare de farmacèutics. Amb estudis de farmàcia, finalment va prendre la determinació d’obtenir la diplomatura en Òptica i fer un postgrau en Optometria. L’encert d’aquesta decisió el prova diàriament l’entusiasme que sent per la seva professió. “La nostra feina és molt gratificant precisament perquè millorem la qualitat de vida del pacient i, per tant, li proporcionem benestar i felicitat.”
Quan començà a exercir, “les ulleres eren considerades com una pròtesi, però actualment ha canviat aquesta concepció i se les veu com a un complement més de la imatge de la persona.”
La feina d’un òptic-optometrista és primer vetllar per la salut ocular del pacient, però també ha de saber-lo assessor a l’hora de triar les ulleres que més s’adiguin a la seva personalitat. “El procés d’assessorament i venda és una activitat engrescadora i molt personalitzada. Seguint aquells criteris que repercuteixen en benefici del pacient, l’aconsello des de l’objectivitat científica però, també, des de els dots psicològics que em permeten copsar els gustos i el tarannà de la persona que acut a mi.”
A banda de la casa mare a Caldes de Montbui, l’Òptica Tibau ha tingut establiments a Terrassa, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres i Palau de Plegamans i Solità. “Abans havíem tingut més centres, però hem volgut fer més humana la nostra activitat perquè, si et fas massa gran, no arribes a tot arreu. Tinc un gran equip de col·laboradors que em permeten fer un seguiment proper de tots els establiments. Com que em sento molt compromesa amb la meva tasca, passo consulta per tots els gabinets uns dies convinguts a la setmana.”
Les noves tendències proposen muntures de gran mida en ulleres graduades. Grans o petites, rodones o rectangulars, a l’Òptica Tibau són inflexibles en el concepte de qualitat. “D’un temps ençà hi ha hagut una guerra de preus entre alguns establiments òptics i això ha creat molta confusió. Val a dir que, si es volen abaixar preus, amb la muntura es pot fer de més i de menys, però deontològicament és inacceptable minvar la qualitat de les lents, que sempre han de ser d’excel·lents característiques per assegurar la bona visió del pacient.”
L’adquisició d’unes ulleres no és necessàriament l’objectiu de visitar una òptica. “A més del fet que també oferim lents de contacte i aparells audiològics, cada vegada hauríem de tenir més en compte la salut ocular i sotmetre’ns a revisions periòdiques. Hi té molt a veure el fet que tenim molts estímuls visuals, passem moltes hores davant les pantalles dels ordinadors o les televisions d’alta resolució; el nostre cervell rep una quantitat d’informació lumínica molt important que s’ha d’anar controlant. Ja es comença a detectar un canvi d’hàbits en la població.”
Cada gabinet d’òptica té un caràcter propi. “Nosaltres sempre hem format els nostres col·laboradors perquè ens sembla molt important inculcar-los l’esperit, la filosofia de la nostra entitat. El leitmotiv de la casa és la qualitat optomètrica. Sempre hem d’aconsellar al pacient la tria de les ulleres que òpticament li resultin millors; fem prevaldre la qualitat i la salut per damunt de tot. Voldria remarcar la diferència entre pacient i client. La persona que és dins el meu gabinet optomètric és un pacient. Un cop li he donat una refracció, una graduació, al darrer moment, quan compra unes ulleres (si és que vol fer-ho, perquè no és obligatori), només llavors passa a ser client.”
Les ulleres, que no deixen de ser un objecte extern al nostre cos, tenen un extraordinari efecte simbiòtic amb la nostra fesomia i ànima. “Les faccions de la cara s’han de tenir molt en compte. Les ulleres acaben esdevenint una part de la seva personalitat, són com una extensió del nostre mateix cos. De fet, l’individu cada vegada dóna més importància als estímuls que li generen els comentaris dels altres respecte la seva imatge, i per això és cabdal saber triar unes ulleres que facin sentir la persona còmoda i bella, que s’integrin amb la seva personalitat i el seu aspecte.”
Les anomalies visuals més diagnosticades habitualment es resolen amb unes ulleres o unes lents de contacte. “Només en buscar una solució per a cada cas concret t’acabes fixant en el factor estètic, que, si és el correcte, et permet solucionar el problema del pacient des del punt de vista òptic i també emocional. Perquè, si bé la raó principal de l’existència de les ulleres és la funció correctiva, l’aspecte, el material i el disseny de les muntures són cada cop més imprescindibles en el moment de l’adquisició d’un model o un altre. I és un tema gens trivial, atesa la repercussió psicològica que té en l’estabilitat emocional del pacient. Per això la venda d’unes ulleres vol temps; als meus col·laboradors els insisteixo molt en aquest punt.”
Per a la senyora Tibau, l’expressió d’alegria del client quan es mira per primer cop al mirall amb les ulleres noves és la recompensa per l’esforç fet. “Quan veus les reaccions dels clients t’adones que l’estètica corporal i l’equilibri emocional estan estretament lligats en la aquesta professió, perquè aportes mesures que operen directament en l’estat anímic de els persones. Tot i que porto 30 anys fent aquesta feina, encara se’m posa la pell de gallina quan entrego unes ulleres a una persona i fa una exclamació de joia.”
Amb tot, algunes persones prefereixen solucions més radicals per corregir la seva deficiència d’agudesa visual. “Aquests darrers anys hi ha hagut un boom important en la cirurgia refractiva, sovint per qüestions d’estètica. Cal valorar amb molta ètica si la intervenció és realment necessària i si els pacients que la demanen són aptes per a què els sigui practicada. Determinar això és competència exclusiva de l’oftalmòleg. El pacient ha de ser ben informat, s’ha de deixar aconsellar i, sobretot, és molt recomanable una segona opinió.”
Les ulleres per a usuaris infantils són un tema apart. “Graduar els nens és un acte de molta responsabilitat. Unes ulleres inadequades, per exemple, poden ser un llast a nivell de rendiment escolar i d’autoestima. Cal tenir aquest tema controlat ja des de ben petits. Òpticament parlant, les ulleres rodones són les millors per als infants, s’adapten molt bé al seu pont i sempre queden molt centrades. Si tenen menys de set anys, sempre els remeto a l’oftalmòleg. La prescripció s’ha de fer d’una manera correcta i hem de sensibilitzar els pares.”
Els òptics, com els psicòlegs, han de saber escoltar. “En la nostra professió hi ha un factor psicològic molt important a l’hora d’avaluar quin és el problema i de sospesar-ne les alternatives. D’entrada, no utilitzo mai el terme defecte davant el meu interlocutor; el factor humà és determinant, per això cal dedicar temps a cada cas i tractar-lo amb molta sensibilitat, crear un espai gairebé íntim, basat en la confiança.”
