Sr. Alfons Icart Pujol et alia
Sr. Alfons Icart Pujol et alia
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. ALFONS ICART PUJOL

FUNDACIÓ ORIENTA

Text del 2002

La salut mental sempre ha estat un camp de segona fila.

.

Fundació Orienta forma part d’una xarxa de centres d’assistència sanitària en salut mental dirigida a infants i adolescents, que s’ha anat consolidant al llarg dels anys. Com a centre privat, va començar la seva activitat el 1974 amb una experi­èn­cia pionera i arriscada. “El nostre ideari inicial tenia com a objectiu principal arribar a donar un servei públic i gratuït d’atenció psico­lò­gi­ca a la po­­blació ca­ta­lana, la qual cosa es va assolir el 1990 en in­cor­porar-nos al progra­ma de salut mental del Servei Català de la Sa­lut i a la xarxa d’atenció pública de la infància i de l’ado­les­cència. Es va es­­ta­­blir una concertació entre l’administració i el nostre centre que va do­nar lloc al primer ser­vei del Baix Llobregat de salut mental in­fan­til i ju­venil públic”, expressa Al­fons Icart, director de la Fun­da­ció Ori­en­ta. El fet és que Montserrat Palau, “el 1974, va crear el Gabi­net Psico­lò­gic Ori­­enta que es va do­nar a conèi­xer amb una confe­rèn­cia sobre el fra­càs esco­lar a càr­rec del Dr. Lluís Folch i Camarasa a la lli­breria La Plana de Sant Boi de Llobregat. Va ser un primer pas en la construcció d’un servei d’atenció psicològica per a infants i adolescents. En alguns àmbits de la so­ci­etat catalana es començaven a plantejar in­ter­ro­gants sobre els con­ceptes de salut i de malaltia mental i sobre la funció dels centres dedicats a l’atenció psicològica. Aques­tes inquietuds van de­sem­bocar en la creació de la Coordi­na­do­ra de cen­tres d’higiene men­­tal a Cata­lu­nya que van dur a terme una gran tasca de sensi­bi­­lit­za­ció. Des d’ella es van dissenyar models teòrics i assis­tencials en qüestions de salut mental. Era un tema di­fícil: la salut mental sempre ha estat un camp de segona fila però, si fa re­fe­rèn­cia a infants i ado­lescents, passa a ser de quarta o cin­que­na.”

El 1980 es va posar en funcionament una xarxa d’assistència men­tal per a adults subvencionada per la Diputació de Barcelona. “Orienta va con­tinuar lluitant com a centre privat amb petites ajudes muni­ci­pals. El 1989 es va crear la xarxa d’atenció de la salut mental d’in­fants i ado­les­cents de Catalunya del Servei Català de la Salut. Als pocs centres privats que encara sobrevivíem, ens van pro­posar d’in­corporar-nos-hi. Orienta passava a fer-se càrrec de l’àrea del Baix Llobregat i se’ns confiava la gestió del Centre de Salut Mental In­fantil i Juvenil (CSMIJ) de Sant Boi, del de Gavà i el del Prat. Érem un conjunt de cen­tres que vam embar­car-nos en una gran obra sense massa garanties de conti­nuïtat.”

Un dels secrets per integrar-se a la xarxa d’atenció pública va ser l’esforç que, com a grup, van realitzar per adequar la seva pràc­tica assis­ten­cial des del model privat, on no hi ha tanta pressió assis­ten­cial, al model públic, amb més pressió assistencial, havent de cercar noves modalitats tera­­pèu­ti­ques més adequades per a cada cas i acotades en el temps i a la demanda que els feien. L’aprenentatge que van adquirir a través de la formació inten­siva els va permetre posar en marxa l’experiència pilot Integració de la Sa­lut Mental en la Primària de Salut. Aquesta experièn­cia es va fer en 5 àrees bàsiques de salut. “Nosaltres ens desplaçàvem a l’ABS, visità­vem els pacients que ens havien programat els pedia­tres i metges de família i al final del matí ens reuníem, ells i nosaltres, i con­juntament decidíem la millor manera d’atendre’ls: alta, derivació, trac­­ta­ment, etc. Un altre fet que segurament ens ha donat força per supe­rar les contrarietats ha estat la persistència dels set professionals que des dels primers temps vam creure en el nostre projecte i vam llu­i­­tar junts fins aconseguir fer realitat el nostre objectiu, l’actual Fun­da­ció Orienta.” Aquests profes­­si­o­nals són els que surten a la foto­gra­fia: Esther Urpinas, Mercè Sugrañes, M. Àngels Horta, Sílvia Bonfill, Montserrat Palau, Alfons Icart i Josefina Martín. La resta de patrons són: Il·lma.Montserrat Gibert, Pere Prat, Amat Palou; CHCR, L’H, Mercè Renom i Ignasi Riera.

El 1998 van guanyar el concurs per posar en marxa el primer Hospital de Dia per a Adolescents sectoritzat i integrat a la comunitat. “És un servei d’hos­pitalització parcial que for­ma part de la xarxa d’atenció pública de la Salut Mental de la infància i l’adolescència. L’Hospital de Dia per a Adolescents és una unitat as­sistencial d’hospitalització parcial que combina en un abordatge glo­bal terapèutic el tractament individual, grupal i familiar, utilitzant recur­sos psicoterapèutics, ocupacionals, far­macològics i instituci­onals de forma simultània. És la institució tera­pèu­tica que permet tenir cura d’aquells ado­les­cents en situacions de crisi, mantenint els seus vin­cles fami­li­ars i so­cials, i que no és possible atendre des dels serveis ambulatoris. A­ques­ta hospitalització parcial ofe­reix a l’adolescent un espai d’a­co­lli­ment i de contenció necessari per ajudar-lo a su­pe­rar les seves difi­cul­tats emoci­o­nals. El seu funci­o­na­ment és de règim diürn. Jo sempre he estat un gran defensor d’a­quest tipus de cen­tres, que havia pogut conèi­xer en països europeus amb una tradició as­sis­ten­cial més evo­luci­ona­da. Quan el SCS va con­fi­ar-nos aquest Hos­pital ho va fer cons­cient que el nostre equip tre­ba­llaria amb seri­etat i rigor. Avui a Cata­lunya hi ha 10 centres d’a­ques­tes carac­terís­ti­ques, encara que el nos­tre és el més gran, amb 36 places.”

A banda de la tasca de l’Hospital hi ha la que té lloc des dels 4 CSMIJ: Sant Boi de Llobregat, Gavà, El Prat de Llobregat i l’Hospitalet de Llo­bre­gat. “En aquests quatre serveis es fa bàsicament una tasca as­sistencial i ambu­latòria. També hi ha un interès especial a coordinar-nos amb tots els equips de professionals que també atenen infants i joves d’a­ques­tes poblacions, de cara a millorar la nostra prestació as­sistencial. Aquests serveis són: sanitat, pediatres i metges de fa­mília, psico­pe­dagogs, serveis socials, justícia juvenil, etc. La nostra activitat queda com­ple­tada per ac­cions al voltant de la formació, la docència i la prevenció. Fem formació per als mem­bres de l’equip i per a nous pro­fessionals amb pràctiques, postgraus o màsters. Procurem, alhora, tenir en marxa algun projecte d’inves­tiga­ció, sempre lligat a la nostra pràctica assistencial. L’últim que hem realit­zat ha estat un estudi sobre l’abast i la gravetat del maltractament infantil, que ha cul­minat amb la publicació del llibre El nen maltractat.”

Les publicacions formen un altre apartat significatiu. A més de la pu­blicació d’aquest últim llibre, tenen un estudi sociosanitari del Baix Llo­bregat i un memoràndum dels 20 anys d’història de la institució. També editen periòdicament un full informatiu, Papers, i estan posant en marxa la publicació d’una revista d’àmbit internacional: La Psico­pato­logía y Salud Mental del Niño y del Adolescente.

I conclou el Sr. Alfons Icart: “Falten recursos per dur endavant tot a­quest gran projecte, però, des del Servei Català de la Salut, s’ha fet un gran esforç i s’ha assolit una xarxa de Salut Mental per a infants i adolescents modèlica i pública que funciona.”