Text del 2002
L’arrencada de l’Associació de Parapsicòlegs de Catalunya l’any 1984 a Barcelona responia a la inquietud d’investigadors catalans que desitjaven dignificar la parapsicologia com una ciència rigorosa, subjecta a una investigació exhaustiva i projectada en benefici de la societat. El professor Àngel Gordon n’és el president des de l’inici. La seva formació com a psicòleg i parapsicòleg, i una dilatada experiència com a investigador i escriptor, palesen un interès precoç i una dedicació plena al món de la metafísica, metapsíquica, parapsicologia i mística. Entre les seves obres destaca Aprender a vivir, de la qual s’han fet diverses edicions. “Amb l’Associació volíem tenir facilitats per investigar, escriure i, sobretot, gaudir tots ensems de la cultura, la coneixença i l’erudició dels participants de les conferències, col·loquis i xerrades que organitzàvem.”
En el camp de la metafísica i la parapsicologia, els investigadors catalans ocupen una mereixedora plaça d’honor i han deixat una empremta inesborrable que tots els seus deixebles emmirallen, “gent jove que conserva intacte l’esperit que ens encoratjava quan ens havíem d’amagar per parlar d’investigació. Si la recerca no es considerés imprescindible, òbviament la ciència no progressaria, ni tampoc l’ésser humà.”
La corporació té com a objecte estudiar i ensenyar la parapsicologia, ciència que analitza els fenòmens relacionats directament amb l’home –i possiblement amb la resta dels éssers vivents de l’entorn– en els quals no sembla intervenir cap energia física coneguda; i com a finalitat, l’anàlisi de fenòmens que deriven de testimonis recollits al llarg del temps i d’observacions efectuades per il·lustres científics arreu del món que són, en principi, inexplicables, segons qualsevol de les hipòtesis generalment acceptades, i que, en cas de ser inqüestionablement establertes, podrien adquirir un gran valor per a tota la humanitat i per a cada persona com a ésser individual. Un principi bàsic ha regit sempre l’actuació de l’entitat catalana: “Proclamem el respecte com a tret fonamental envers la personalitat integral dels associats i envers la societat.”
Al llarg dels anys que s’han escolat des de l’inici, l’Associació ha hagut d’encaixar situacions desencisadores, a partir dels anys 90 particularment: “S’ha produït una deterioració preocupant de la imatge de la parapsicologia. Ressaltem el desconeixement del públic en general.”
Els mitjans de comunicació –en especial la televisió– n’han estat els responsables directes. Hem pogut gaudir, només en comptades ocasions, de programes com El Más Allá, dirigit per l’eminent Fernando Jiménez del Oso, amb què va afermar la seriositat que mereix la parapsicologia. Les televisions han optat, però, per difondre programes vendibles, plens de personatges estrambòtics, cridaners i deficitaris de rigor científic: “El resultat és penible, un públic confús amb una idea desdibuixada de l’investigador, la nostra Associació i la parapsicologia.”
D’altra banda, s’ha produït una proliferació desmesurada de “pseudoprofessionals, gent indocumentada, sense formació ni cultura, sense ofici ni benefici, que han fet un ús indegut del terme parapsicologia.”
Basats en la farsa i l’engany, han abusat de la ignorància de ciutadans confiats, amb l’únic propòsit de lucrar-se. Perfil desprestigiós i contrari al dels membres que l’Associació acull, uns 200 a Catalunya i uns 600 arreu d’Espanya: “Socis simpatitzants, numeraris i els seixanta-quatre d’honor; comptem amb gent vinculada al món cultural que sempre ens ha ajudat a créixer qualitativament.”
Només hi tenen accés aquells que demostren ser posseïdors d’un bagatge d’honestedat i cultura i d’un interès profund per investigar, escriure i realitzar cursos de control mental, cultura psíquica, parapsicologia, metafísica: “Simpatitzants amb bones intencions, la majoria dels casos amb una formació superior impecable, persones cultes que enriqueixen les nostres conferències, col·loquis i xerrades. Malgrat un intrusisme lancinant, hem romàs fidels als objectius primers i hem fugit del concepte de multinacional. Només ens hauria causat trastorns.”
Entre les funcions significatives de l’Associació figura la defensa de la ciutadania, i s’atenen trucades de consulta tant de particulars com d’institucions públiques: “Persuadim la gent de fal·làcies i dissipem els nombrosos dubtes que adollen sota l’opinió contrariada del ciutadà. El compromís amb la societat és clar i enèrgic.”
Àngel Gordon ha organitzat congressos i seminaris en indrets insòlits, a Catalunya i arreu del món. Ha reunit personatges eminents del món de la parapsicologia per gaudir de jornades úniques, al bell mig del bosc, dins d’una piràmide egípcia o a la Gran Muralla xinesa. El primer congrés organitzat en aquest país sobre parapsicologia va ser a Núria, a Catalunya, el novembre de 1972: “Estem a punt de celebrar-ne el trentè aniversari, però ja l’any 2000 se’m va ocórrer una segona trobada per apinyar gent tan erudita i entranyable com Antonio Rivera o el professor Lester; sortosament, perquè avui ja no són entre nosaltres.”
Una de les labors més gratificants per a l’entitat és “cercar sensitius o paragnostes, nens i nenes de curta edat amb unes facultats extrasensorials commovedores. Aquí no hi ha trampa. Els dediquem tota la vida, tot i que sabem que només n’és fefaent un percentatge molt reduït.”
Per desenvolupar els estudis apropiadament, els parapsicòlegs treballen estretament amb pediatres, psicòlegs o psiquiatres per apreciar el quadre global de l’individu i ajudar els sensitius a no esdevenir éssers alienats. Àngel Gordon se sent satisfet del treball desplegat al llarg del temps i de les aportacions d’eines òptimes com la hipnosi clínica que ell mateix practica amb uns resultats extraordinaris: “Des de ja fa 26 anys, imparteixo quatre seminaris anuals dirigits a metges.”
Resten fites importants encara per assolir: “Esperem que les nostres converses amb els organismes públics versin sobre el reconeixement oficial de la parapsicologia, amb la implantació d’un departament d’investigació a les universitats. Ara seria el moment idoni per regular una ciència desemparada legalment que pateix els efectes colpidors de la picaresca més insolent, una situació ben llunyana a la distinció que rep en altres països del món.”
En una frase resumiria l’autor la seva recerca personal: “La saviesa més gran de l’home consisteix a saber elegir bé la seva pròpia bogeria.”
