Text del 2002
Parlar d’associacions és parlar d’aportacions originals i desinteressades.
.
“Catalunya s’ha distingit sempre per ser una societat molt rica i dinàmica, com ho demostra el fet de ser la comunitat autònoma amb més associacions de tot Espanya. Els catalans no només volem rebre beneficis de la societat, sinó que també volem aportar quelcom a través del nostre esforç.” Malgrat el gran nombre d’associacions existents en el nostre país, no podem oblidar que “un segment important, entre un 30% i un 40%, són merament testimonials.”
En aquest context d’aportació i millora de la realitat circumdant va néixer Mediterrània, “l’única ONG ecologista fundada a partir del moviment veïnal en una ciutat, Tarragona, molt castigada quant a la protecció i respecte mediambientals. Tarragona és la segona ciutat en importància del sector petroquímic europeu, en la qual, a més a més, convergeixen un turisme de masses, la proximitat d’una central nuclear i un important port industrial. I tot això en una ciutat de dimensions mitjanes.”
De fet, “Mediterrània neix de la Trobada de Medi Ambient de la FAVT (Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona), organitzada l’any 1992, amb la finalitat d’abordar qüestions relacionades amb l’ecologia urbana. La resposta fou tan espectacular que, en la segona trobada, celebrada un any després es decidí desvincular-la del moviment veïnal.”
Va ser llavors quan Ángel Juárez n’agafà les regnes “per donar-li una personalitat jurídica pròpia.”
L’associació naixia amb una filosofia clara: “L’increment ecològic i social de la qualitat de vida dels ciutadans. L’aspecte social era essencial perquè Mediterrània havia nascut en el si dels barris obrers de Tarragona. Això determinava que volguéssim assolir una transformació integral, perquè érem –i som– conscients que cal un canvi de base en les estructures socials per poder traslladar-lo després a la protecció de la natura i l’entorn.”
L’acció de Mediterrània arrenca d’una màxima de Gil Stern que sintetitza, d’una banda, tota la bondat i maldat de l’ésser humà i, de l’altra, ens parla de la nostra capacitat de creació i adaptació. Aquestes darreres qualitats, però, haurien de partir de la base que som una baula més de la cadena, i ni tan sols l’essencial: “L’home és un ésser complex que fa que els deserts floreixin i els llacs s’assequin. I aquestes dues qualitats es donen sempre en un marc temporal perquè no podem oblidar que l’home està de pas.”
Per aquesta raó, l’acció intensiva i extensiva de l’ésser humà sobre el planeta comporta necessàriament conseqüències, com ara “desastres ecològics, la desaparició d’espècies terrestres o l’augment de determinades malalties. L’home forma part de l’ecosistema terraqüi i no pot transformar-lo segons les seves necessitats perquè les repercussions són sempre traumàtiques.” En el cas de les inundacions centreeuropees de l’estiu de 2002 es va poder comprovar com la reducció en 100 km del curs del Rin, perquè els vaixells escurcessin els trajectes i es guanyés temps, va condicionar que les repercussions fossin molt més greus en haver-hi menys espai per recollir l’aigua de pluja.
No obstant les circumstàncies actuals, el missatge que Mediterrània vol oferir a la societat no és en absolut pessimista: “Encara hi som a temps. Hem alterat i encara alterem el planeta a través de les emanacions de les fàbriques, els cotxes, etc. Aquests abocaments han provocat una pèrdua de la capa d’ozó amb el consegüent augment dels càncers de pell; fem un ús inadequat dels recursos hídrics, com la proliferació dels camps de golf en els països occidentals, mentre milions de persones de l’Àfrica o d’Àsia han de caminar diàriament quilòmetres per tal d’aconseguir-ne la quantitat mínima per a les necessitats quotidianes. Tot i així, encara podem rectificar, i el primer pas és obtenir un repartiment de les riqueses més equilibrat, ja que no és just que només un 5% de la població mundial gaudeixi de les riqueses de tot el planeta quan el 95% restant pateix restriccions que condicionen les seves necessitats mínimes de subsistència.”
L’element central per assolir aquest canvi és el jovent: “Per aquesta raó desenvolupem un Programa d’Educació Ambiental gratuït. La transformació dels nostres hàbits envers el medi parteix de les noves generacions, perquè les més grans ja tenen uns costums adquirits que es poden corregir però no eliminar del tot.”
L’èxit d’aquest Programa, que parteix de la divulgació del pensament “s’ha de preveure per no haver de solucionar més tard”, ha estat total, com ens n’informen les xifres: “Les nostres campanyes han arribat a 5.300 alumnes, només l’últim any.”
Una altra de les seves actuacions destacades, dins de l’Àrea Científica de l’Associació, és “el conveni signat amb la Universitat Rovira i Virgili per organitzar cursets de formació específics oberts a un públic ampli i heterogeni però amb elevat nivell formatiu. Són cursos monogràfics impartits en l’àmbit extrauniversitari per docents universitaris. Tot i que els seus assistents provenen de sectors molt diversos, cal destacar la presència de mossos d’esquadra, membres de la Guàrdia Civil i d’altres cossos de seguretat de l’Estat”, que pretenen així omplir el buit que tenen en qüestions mediambientals. El seu interès per aquestes matèries rau en el fet que en l’actualitat molts dels delictes es relacionen amb aquestes qüestions.
Finalment, la iniciativa amb més repercussió mediàtica és “el Premi Ones Mediterrània, que es concedeix des de l’any 1994 i que en aquests moments és el guardó més important del seu àmbit a tot l’Estat espanyol, no per la compensació econòmica, que s’ha de destinar íntegrament als projectes mediambientals pels quals s’opta a la distinció, sinó pel reconeixement a la tasca mediambiental que comporta. El sopar durant el qual es lliuren les distincions reuneix més de quatre-centes persones de tots els àmbits de la cultura, i especialment de l’estament polític i administratiu amb el qual mantenim unes relacions excel·lents.”
En aquest sentit és important tenir en compte que “cada cop més els ciutadans estan més preocupats per aquests assumptes, i el seu vot pot estar determinat per les actuacions i actitud en aquests temes.”
Això, junt amb la dimensió europea que les mesures de protecció i de conscienciació han de tenir, determina que “un cop obtingut el reconeixement nacional, el nostre objectiu és obrir-nos a altres països. Mediterrània fa sis anys que treballa en projectes de cooperació d’ecologia social a l’Amèrica Central i Àfrica.”
Aquesta és la realitat de Mediterrània vuit anys després de la seva constitució i aquesta, la causa de tan espectacular creixement: “Cal actuar com una empresa privada amb vocació altruista per obtenir els ingressos necessaris per a la nostra activitat.”
