Text del 2002
La boxa és un esport que a Catalunya té una llarga tradició, ja que va ser pionera en la introducció d’aquest esport a l’Estat espanyol. A principis del segle xx van sorgir els primers clubs esportius catalans que van incorporar aquesta disciplina entre les seves seccions esportives. Durant anys, la boxa va gaudir d’un gran esplendor i seguiment social però avui, tot i que compta amb seguidors disposats a omplir pavellons, és un esport minoritari i sense gaire recolzament institucional. “La Federació Catalana de Boxa Amateur té com a objectiu promoure aquest esport, regular-lo i potenciar-lo entre la societat catalana. Ens agradaria que la boxa tornés a tenir el pes social que va tenir durant les primeres dècades del segle xx.”
Aquest és el repte que transmet Joan A. Fuertes, qui presideix aquesta entitat des de fa setze anys. La Federació Catalana de Boxa Amateur va néixer l’any 1923, quan ja hi havia un important nucli de clubs on es practicava aquest esport. “Eren anys de molta afició a la boxa. Era un esport que tenia una repercussió mediàtica, a la premsa i a la ràdio, i era motiu de conversa entre la gent. Recentment el nostre company de junta Juli Lorente ha publicat la biografia de Josep Gironès, el crack de Gràcia, sens dubte el millor boxejador català de tots els temps, que va ser campió d’Europa durant vuit anys just abans de la Guerra Civil. És una bona mostra del nivell que tenien els boxejadors catalans. L’existència de tanta diversitat d’esports i la seva difusió en els darrers anys ha alterat les preferències de la gent. El futbol és un fenomen social que ha seduït moltes persones i amb el qual la boxa no pot competir. Aquest esport ha perdut espai tot i que estic convençut que continua guanyant adeptes dia rere dia. De totes maneres, la boxa amateur no ha entrat en la dinàmica de funcionament d’altres esports com el futbol o el bàsquet, molt depenents d’aspectes econòmics. La boxa n’està restant al marge.”
Avui a Catalunya hi ha quaranta clubs esportius on es practica boxa i que estan federats. “I molts més gimnasos que no es federen perquè són molt petits i tenen pocs practicants, però tot i així seria bo que estiguessin integrats en la Federació.”
La Federació compta actualment amb més d’un miler d’afiliats repartits per tot Catalunya. Es tracta d’un esport molt complet que enfronta dos esportistes que coordinen la dansa per desplaçar-se i, fent esgrima amb les mans, utilitzen la tècnica i la concentració per guanyar. Malgrat que es tracta d’un esport de combat, la boxa no és considerada violenta. “És un esport digne, com qualsevol altre. Els esportistes que el practiquen, però, han de complir unes normes de joc i de comportament per tal que s’ajusti al que es considera esport i no caigui en el terreny de la violència. A la boxa hi ha esportistes que no tenen una conducta correcta i això genera una imatge desdibuixada d’aquest món. Els bons boxejadors són aquells que després del combat saben donar-se la mà i demostrar una conducta esportiva. Aquest esport disposa d’un codi deontològic molt bàsic que cal seguir.”
La boxa amateur difereix notablement de la boxa professional, ja que tenen reglamentacions diferents. La Federació Catalana de Boxa Amateur també té un departament que gestiona les qüestions referents a la boxa professional. “La professional és molt competitiva i els boxejadors han de treballar de valent si volen participar en les competicions. En la boxa professional les bufetades passen factura i poden deixar lesions físiques molt importants. Només poden ser professionals els millors. Jo visc plenament aquest esport perquè també el vaig practicar durant uns anys (el meu objectiu va ser participar en uns jocs olímpics), i detecto quan un esportista no està capacitat per boxejar en un determinat nivell i, aleshores, li ho faig saber. No deixa de ser un esport perillós per aquella persona que no té la preparació adequada. Hi ha boxejadors amateurs que han pretès passar-se al nivell professional quan no estaven preparats per fer-ho i això s’ha de desaconsellar ràpidament abans que tingui repercussions negatives.”
No tothom pot practicar la boxa. Es necessiten unes condicions físiques i psíquiques adequades. “És un esport limitat, practicat per homes adults i formats. La boxa disposa d’unes categories per situar els esportistes. Cal que el combat sigui equilibrat i, per tant, es requereix un pes anivellat entre els competidors. És un esport de competició, no hi ha combats amistosos. Per això, per poder-lo practicar cal superar un reconeixement mèdic exhaustiu. La boxa amateur té dotze categories mentre que la professional en té fins a disset.”
En aquest esport hi ha una sèrie de competicions que són oficials i altres que no ho són. “Entre les oficials, les proves de més nivell són el Campionat del Món, els Jocs Olímpics i el Campionat d’Europa. La selecció espanyola de boxa està present en aquestes competicions, on al llarg dels anys s’han aconseguit triomfs importants. Als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, Faustino Reyes va aconseguir la medalla de plata. També en els dos jocs olímpics següents els nostres seleccionats han aconseguit pujar al pòdium. Les federacions territorials, com la nostra, tenen un cert pes en els Campionats d’Espanya. Finalment, a Catalunya organitzem el nostre propi campionat.”
La relació entre les federacions esportives catalanes i les espanyoles no és massa bona i això perjudica els boxejadors catalans. “A pesar que la nostra Federació té molts més afiliats que les de la resta d’autonomies, això no es tradueix en vots ni en pes dins del col·lectiu. Se’ns tanquen moltes portes i molts esportistes de nivell no tenen opcions de poder entrar dins de la selecció espanyola. També tenim problemes d’acceptació per part d’altres organismes oficials.”
Aquesta és la realitat d’un esport que continua present entre les diferents disciplines esportives que es practiquen al nostre país.
