Text del 2002
Si se sap escoltar, els joguets parlen.
.
Josep Maria Joan Rosa va començar a col·leccionar les seves primeres joguines l’any 1960. Després, s’hi va afegir la seva dona, Pilar Casademont Sadurní, i entre tots dos van anar formant un recull de jocs, de joguets i de documentació al voltant d’aquest món. Abans de constituir-se en museu els van exhibir en un centenar d’exposicions a diverses ciutats catalanes: Girona, Granollers, Mataró, Lleida, Tarragona, Terrassa, etc. “La primera exposició on es van mostrar aquestes col·leccions va ser a Barcelona, concretament a l’emblemàtic Palau Güell d’Antoni Gaudí. A més, vam comptar amb dos padrins d’excepció: Joan Brossa, que acompanyà el cartell de l’esdeveniment amb uns versos, i Manuel Vázquez Montalbán, que preparà l’escrit La noche de los juguetes vivientes.” Durant una de les darreres mostres que van fer, se’ls va oferir les dependències de l’antic Hotel París, a la Rambla de Figueres, perquè la col·lecció romangués definitivament en aquest espai. Així va ser com aquest important patrimoni cultural col·lectiu de Catalunya va quedar recollit en aquest històric edifici.
L’any 1982 es va inaugurar, definitivament, el Museu del Joguet a l’Hotel París, instal·lant-lo a la casa pairal del baró de Terradas, immoble construït l’any 1767. De seguida va ser molt ben acollit pel públic i moltes persones d’arreu van contribuir al seu creixement cedint peces, la qual cosa va fer que prengués en poc temps un abast molt més ampli. A més del nom de Museu del Joguet de Catalunya, van voler conservar el d’Hotel París, perquè no volien que la reutilització de la casa fes oblidar la seva història: “Ens vam sentir molt honorats quan se’ns va proposar que la col·lecció es pogués conservar i ensenyar permanentment en un lloc tan privilegiat de Figueres com és la Rambla. El primer pas per mostrar aquests joguets s’havia fet molt abans d’aquest oferiment, i ara en recollíem els fruits.”
I el senyor Joan continua: “Personatges com Ernest Lluch, Anna Maria Dalí o Joan Brossa, van cedir joguines i fotografies pròpies per tal d’ampliar el fons del museu. Ernest Lluch, per exemple, després de visitar les nostres instal·lacions, ens va cedir el seu cavall de cartró i, uns mesos més endavant, una fotografia on se’l pot veure jugant-hi. Anna Maria Dalí ens va cedir un ós, i una fotografia en què es veu la joguina amb ella i el seu germà germà Salvador, a més de dues cartes manuscrites de Federico García Lorca adreçades a l’osset, atès que sembla que sentia per ell una gran predilecció. De Joan Brossa, el Museu conserva el teatrí que li havien regalat quan era petit, així com una meravellosa capsa de jocs de mans. També la vídua de Joan Miró va obsequiar el centre amb un siurell –xiulet mallorquí de fang pintat– que ell tenia a l’estudi i que l’acompanyava mentre treballava. I Quim Monzó va cedir els seus patins acompanyats d’una fotografia en què se’l veu patinant.”
Uns anys més tard, el 1997, el Museu es va convertir en la Fundació del Museu del Joguet de Catalunya. Els seus fundadors, Pilar Casademont i Josep Maria Joan Rosa, van convidar la Generalitat, la Diputació, el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Figueres a ser-ne patrons fundacionals vitalicis. Amb aquesta fórmula quedava resolt el futur de l’entitat, perquè el dia que, per raons naturals, els fundadors no hi siguin, els únics responsables de la Fundació i del Museu seran, tal com consta en una escriptura notarial, les institucions vitalícies: el coordinador territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el president de la Diputació de Girona, el president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, l’alcalde de Figueres i el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’aquesta mateixa localitat. Aleshores, serà feina seva nomenar patrons, presidir, administrar i dirigir aquesta Fundació d’esperit decididament públic.
“Si se sap escoltar, els joguets parlen”, afirma el senyor Joan. I afegeix: “A més, normalment van acompanyats de fotografies de nens de l’època jugant-hi, cosa que contribueix a entendre’ls més bé. En aquest sentit, és molt interessant observar les visites de tota una família en què les diferents generacions expliquen als més petits quins van ser els seus joguets i la importància que van tenir per a ells. És molt emotiu veure un avi com explica al seu nét els objectes amb què jugava quan era petit.”
Actualment el museu es finança “a través de les visites, que són unes 70.000 a l’any i de nacionalitats ben diverses: espanyols, francesos, italians, anglesos, alemanys, japonesos, etc. També rebem ajuts de les diferents administracions. Per altra banda, hi ha diverses institucions privades i fabricants de jocs que col·laboren ajudant-nos a obtenir noves peces i a ampliar el nostre fons documental.”
Perquè, de fet, el museu no només mostra de forma rotatòria “4.500 peces de les 9.000 que tenim emmagatzemades, sinó que també disposa d’un fons de documentació que ha arribat a fer-se al llarg dels anys i que compta amb 3.000 fotografies on es poden observar els infants de l’època jugant amb un dels nostres objectes del fons; amb 4.000 volums dedicats al món dels joguets i amb tota una sèrie de fitxers que recullen informació sobre les diferents empreses que fabricaven temps enrere joguines al nostre país. En aquest cas, hi ha molta informació: catàlegs de productes, targetes dels fabricants, factures, anuncis publicitaris, etc. Aquests documents són de gran importància per tal de datar peces o per realitzar investigacions entorn una determinada fàbrica o joguet.”
L’extensió de l’edifici on s’allotja el museu, quatre plantes, permet que es puguin destinar espais a finalitats diferents: “A la planta baixa es troba la Sala Oberta on s’exhibeixen exposicions temporals lúdiques. Aquestes mostres poden oferir un recorregut temàtic a partir de les peces del fons del mateix museu, o bé poden referir-se a qualsevol aspecte relacionat amb l’oci en un sentit molt ampli i amè. A la segona planta es troba l’auditori Espai Brossa-Frègoli en què, a més d’exhibir-hi la documentació que el poeta Joan Brossa va reunir entorn al transformista Leopold Frègoli, propietat de l’Ajuntament de Barcelona, s’utilitza per fer-hi actes públics o perquè la Universitat de Girona hi imparteixi cursos sobre el còmic. A la tercera planta, hi trobem el Centre de Documentació i Recerca dels Jocs i dels Joguets i un espai multifuncional a l’aire lliure, el Terrat del Museu. La primera planta és la que acull la col·lecció permanent de joguines.”
El 1999 al Museu “ens van atorgar el Premi Nacional de Cultura Popular.”
Cap citació podria cloure i resumir l’esperit d’aquesta Fundació millor que les paraules de comiat del seu fundador, que s’estima el museu tant com tots els que l’hem visitat alguna vegada: “Al Museu del Joguet de Catalunya hi trobareu els records més bonics de la vostra infantesa.”
