Text del 2002
Castellar de N’Hug ha contribuït en gran manera a mostrar la professió de pastor, avui molt extingida, i a la recuperació del gos d’atura català.
El gos d’atura català és una raça pròpia de Catalunya. Com el seu nom indica, és un gos que atura els ramats i no els deixa entrar als sembrats ni sortir del camí, un gos pastor que, al llarg de molts segles, s’ha encarregat de guiar els ramats d’ovelles i de vaques de les nostres terres. Aquest ca ha tingut una gran importància en la cultura i l’economia pecuària dels Pirineus. Durant anys va estar aïllat i es va anar definint el seu inconfusible tipisme. La transhumància el va escampar per altres àrees de Catalunya. Però a principis del segle xx les coses van canviar i l’obertura de la zona pirinenca al turisme va fer que entressin gossos d’altres races i es mesclessin amb el d’atura. Es va anar mestissant fins que veterinaris catalans van emprendre una tasca de recuperació de la raça. En el marc de la societat catalana s’ha creat un moviment en defensa del gos d’atura que ha donat els seus fruits, com el Concurs Internacional de Gossos d’Atura, el més antic de Catalunya i el pioner dels concursos d’aquesta raça al nostre territori. Va néixer a Ribes de Freser gràcies a la iniciativa d’un grup de pastors que pretenia crear un punt de trobada dels professionals d’aquest camp. El 1962 es va traslladar a la localitat de Castellar de n’Hug. Josep Orriols és president de la Federació de Concursos de Gossos d’Atura dels Països Catalans i alcalde de Castellar de n’Hug. “Aquests primers pastors pretenien competir entre ells i demostrar qui tenia el millor gos d’atura per manar el ramat d’ovelles. Aquesta activitat va anar donant-se a conèixer i cada any hi havia més pastors catalans que acudien a la cita. El concurs ha esdevingut un atractiu turístic destacat en aquesta localitat, i ha contribuït en gran manera a mostrar la professió de pastor, avui molt extingida, i a recuperar el gos d’atura català.”
La Federació de Concursos d’Atura dels Països Catalans es va crear per regular aquesta pràctica esportiva i les competicions que en els darrers anys han anat sorgint en el marc internacional. “La Federació era necessària per representar Catalunya en els concursos internacionals. L’entitat agrupa les diferents associacions de concursos de gossos d’atura catalanes. El seu objectiu és promoure’ls, així com la conservació de la nostra raça autòctona. Aquest esdeveniment esportiu també ajuda a donar una imatge de país, de cultura i tradició. El Concurs Internacional de Gossos d’Atura és el més rellevant d’aquesta especialitat dels que tenen lloc a Catalunya. Se celebra anualment a principis del mes de setembre a Castellar de n’Hug. Es divideix en dues proves, a la primera actuen tots els gossos inscrits i a la segona només els millor classificats. Es valora l’obediència del gos, la puresa racial, la seva joventut, la indumentària del pastor… El gos ha de superar unes proves puntuades per un jurat compost per veterinaris i organitzadors tècnics. És molt important la forma de vestir del pastor, qui ha de portar la indumentària pròpia del seu lloc de procedència. En el concurs hi participen una vintena de pastors, aquells que han quedat millor classificats en els anteriors concursos que tenen lloc a Prades (Tarragona), Ribes de Freser (Girona) i Llavorsí (Lleida), organitzats per la Federació. Fins fa uns anys totes aquestes poblacions tenien com a principal activitat la ramaderia. Totes plegades hem dut a terme una labor força important. El concurs de Ribes de Freser és la final dels anteriors. El participant català més ben classificat és el que participarà en els concursos internacionals a Andorra, França, Holanda i Suïssa. A la majoria de països europeus hi ha una tradició de concursos de gossos de pastor molt destacada.”
En les competicions internacionals el gos d’atura no ha aconseguit uns resultats gaire notoris, perquè difereix físicament dels gossos pastor d’altres països europeus. No obstant això, el gos pastor català ha demostrat les seves qualitats. “El gos d’atura és un animal molt obedient, treballador i eficient a l’hora de guiar el ramat d’ovelles. És dòcil i fàcil d’ensinistrar. Li agrada viure a les muntanyes i sentir-se lliure. És un gos que treballa a un pas tranquil i no destaca per la seva rapidesa. A l’estiu el pastor pot deixar el gos amb 3.000 ovelles a la muntanya i és capaç de controlar-les totes sense cap problema. Tot plegat fa que sigui el gos més apte per guiar el ramat. En una competició internacional les seves grans virtuts queden ocultes per la velocitat dels gossos pastor d’altres països. Durant els anys que el Concurs de Castellar de n’Hug va ser exclusivament d’àmbit català, el gos d’atura català no tenia competidors d’altres races però avui és diferent. Hi ha gossos, com el Border Collins francès, que són molt ràpids i sempre acaben guanyant. Al gos d’atura li resulta difícil controlar ramats d’ovelles petits, de 30 o 40 caps, perquè està acostumat a guiar-ne moltes més.”
Hi ha altres comunitats espanyoles amb un gos pastor autòcton: “Al País Basc hi ha moltes associacions de gossos pastor entre les quals existeix molta competitivitat. Tenen un gos d’atura autòcton que és més ràpid que el català. Tenen més tradició en aquest tipus de competició que nosaltres. Els gossos de pastor europeus també són molt valorats i s’arriben a cotitzar. La nostra participació en concursos en el marc continental és més aviat minsa perquè no disposem de suficient pressupost per presentar-nos-hi.”
Darrere de cada gos d’atura hi ha un pastor que té un ramat propi i que pastura les seves ovelles. La interrelació entre ambdós és molt forta. “El gos guia diàriament les ovelles per les muntanyes. Sap molt bé el que ha de fer quan rep una indicació del seu amo. El seu entrenament per al concurs és aquest treball diari. De fet, la comunicació entre gos i pastor és bàsica. La gossa campiona més coneguda del concurs de Castellar va ser la Coloma. Era guiada per un pastor de l’Estartit que tenia una comunicació i relació molt estreta amb la gossa. La vida esportiva d’un gos campió, però, no és massa llarga, uns tres o quatre anys.”
El concurs internacional de Castellar de n’Hug aplega anualment al voltant de 10.000 persones. El poble té 170 habitants però durant el cap de setmana del concurs es transforma per acollir els afeccionats a la competició. “El poble espera amb alegria un concurs que l’ha donat a conèixer com a poble. El turisme és avui la seva principal font de riquesa. Aquesta iniciativa esportiva ha fet que moltes localitats catalanes volguessin fer exhibicions durant les fires ramaderes i agrícoles.” Josep Orriols és l’alcalde de Castellar de n’Hug des del 1979 i també presideix l’Associació Província de Barcelona, ubicada en aquesta localitat. La seva tasca juntament amb la de moltes altres persones, entre les quals destaca Salvador Juncà Armengol, guanyador del II Concurs de Gossos d’Atura de Castellar de N’Hug.
Malgrat que l’ofici de pastor està gairebé extingit, en els darrers anys alguns joves han tornat a interessar-se pel món de la ramaderia. Les ajudes de la Unió Europea han contribuït a revitalitzar un sector que avui continua comptant amb la capacitat de treball del gos d’atura català.
