Text del 2002
Les entitats són les que donen vitalitat i credibilitat al CNJC.
El CNJC és un interlocutor per canalitzar en una sola veu les demandes de les organitzacions juvenils.
L’associacionisme ha tingut un paper molt destacat a Catalunya en la història recent del país, sobretot durant l’etapa franquista, a causa de la manca d’una sobirania completa. Ahir i avui el teixit català ha tingut sentit de col·lectivitat i comunitat. Així ho expressa Oriol Illa, president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC): “La societat civil catalana ha estat activa i emprenedora. La gent jove també ha participat en aquest moviment associatiu. Ara bé, aquell que s’associa voluntàriament a alguna entitat té ganes de fer coses de forma col·lectiva, però necessita que li garanteixin uns instruments. Tenim un bagatge cultural vinculat a l’associacionisme que avui no és tan fort com ho ha estat històricament. La voluntat del CNJC és que es vetlli per l’associacionisme, per la gent que té la voluntat de treballar de forma conjunta. Avui hi ha un debat obert sobre la participació: una òptima forma per dur a terme un projecte i assolir uns ideals és a través d’una associació.”
El CNJC es va crear l’any 1979 per decret de la Generalitat de Catalunya, el qual, després, el Parlament de Catalunya va desenvolupar en termes de llei: “En aquell moment coexistien dues plataformes. D’una banda, les forces polítiques juvenils estaven organitzades en el Consell de Polítiques Juvenils i, de l’altra, la Taula de Joves, formada per les entitats d’educació en el lleure, bàsicament esplais i escoltes. A l’Estatut d’autonomia de Catalunya, a l’article 33.2, s’especifica que el Govern de la Generalitat es dotarà d’un interlocutor en matèria de joventut. Així es va crear el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, un interlocutor per canalitzar en una sola veu les demandes de les organitzacions juvenils,” afirma Illa.
El CNJC és una associació juvenil que aglutina 77 grans federacions d’entitats, entre les quals n’hi ha d’educatives, sindicals, culturals, polítiques, socials, etc. La representativitat del Consell és elevada, amb 947 entitats de base i uns 175.000 joves associats. Aquest reconeixement legal per part de l’Administració és bàsic: “El fet que l’existència del CNJC hagi estat avalada pel Parlament fa que la seva vigència no estigui supeditada als canvis de conjuntura política. El Govern té l’obligació de reconèixer la veu del Consell i el deure d’escoltar les demandes del teixit associatiu i dels joves. Això fa que qualsevol de les qüestions d’interès comú que plantegen les federacions es discuteixi en el marc del Consell. Les entitats són, doncs, les que li donen vitalitat i credibilitat, alhora que donen sentit al CNJC.”
El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) mira endavant i encara el futur amb noves propostes i reivindicacions per al moviment associatiu juvenil: “Després de dos anys d’estudi i de debat hem elaborat un document on es recullen 186 propostes que posen de manifest l’estat en què es troba l’associacionisme català. Les propostes han de potenciar la relació entre el teixit associatiu juvenil i l’Administració, que s’hauria de traduir en accions concretes. L’Administració no ha d’assumir un paper paternalista sinó que s’ha d’establir una relació d’igual a igual amb la societat civil. Això implica responsabilitat per part de les entitats i un plantejament de confiança de l’Administració envers la societat civil.”
El document du per títol 186 Propostes per a l’associacionisme juvenil. Per una democràcia participativa: “Vol fer del Consell l’espai de reivindicació comuna de qüestions que amoïnen les entitats i que són d’interès comú”, conclou Oriol Illa. Tal com es recull en l’estudi, un dels aspectes que més preocupa el CNJC és la poca implicació del sector privat en el moviment associatiu: “Aquest fet comporta que les associacions tinguem una dependència molt forta de les administracions, que financen la major part dels nostres projectes. És per això que ens fixem en altres models de països, com França o els Estats Units, on el teixit associatiu és molt fort i l’empresa privada s’implica en el finançament dels projectes que els proposen. Les empreses catalanes desconeixen l’existència de l’associacionisme juvenil del país i no tenen en compte el seu reconeixement social.”
El Consell també està amatent a les repercussions que té l’arribada de persones d’altres països: “Som conscients dels canvis socials que provoca el flux migratori que estem vivint. El moviment associatiu juvenil és una bona eina d’incorporació social, sobretot d’aquelles persones o col·lectius amb risc d’exclusió. Cal donar resposta a les necessitats específiques de les famílies immigrades mitjançant l’acompanyament de les mateixes entitats per incentivar i promoure la participació d’aquestes famílies i els seus fills en activitats de lleure.”
El CNJC acull actualment tres federacions amb persones d’origen immigrant. El CNJC treballa per aconseguir que la veu del moviment associatiu català tingui presència en el marc internacional: “Dos anys després de la creació del CNJC, vam participar en la fundació del Fòrum Europeu de la Joventut. Més endavant, es va crear el Consejo de la Juventud de España. Ara, però, les relacions que s’estableixen en el marc internacional reconeixen la plataforma estatal, i això ens dificulta la presència internacional. Amb tot, el Consell sempre ha apel·lat al caràcter de fundadors d’aquests organismes internacionals per ser reconegut i tenir-hi veu. Pel mateix motiu, demanem a les administracions que reconeguin les entitats catalanes amb projecció internacional. Des del Consell, ja hi dediquem importants esforços i recursos, com ara l’organització del Festival Mundial de la Joventut, que tindrà lloc a Barcelona l’any 2004.”
Un altre camp de treball prioritari per al CNJC és el món universitari: “Les universitats catalanes aglutinen al voltant de 40.000 joves i els índexs de participació associativa són aparentment molt baixos. Hem fet propostes per modificar aquesta tendència, però la universitat se’n qüestiona la validesa. El problema no és sols dels estudiants sinó també de la mateixa universitat.” El moviment associatiu juvenil que representa el CNJC continuarà treballant per millorar quantitativament i qualitativament la tasca que desenvolupen les entitats. Els joves són els primers interessats a participar-hi per una societat més justa, solidària i més cohesionada.
