Text del 14/04/2016
ANNA MARIA BORGOGNO
Fossano (Itàlia)
Aquesta empresària abandonà un entorn rural i conservador a la seva Itàlia nadiua per venir a Catalunya i iniciar una carrera professional prometedora. Desoint les reticències familiars, la seva vida féu un tomb que li ha permès explotar el seu talent per als negocis. Onze anys després d’haver pres aquella decisió, és al capdavant de quatre companyies i un hòlding. Amb un esperit inquiet i ambiciós, al seu horitzó s’hi endevinen nous projectes empresarials.
La meva infantesa estigué molt familiaritzada amb les tasques agrícoles
Vaig néixer a Fossano, una localitat italiana de la província de Cuneo, al Piemont, als peus dels Alps. Una zona paisatgística preciosa que basa la seva riquesa en l’explotació agrícola. La meva família era pagesa. Fins als vint anys vaig viure en un petit poble proper: Bene Vagienna. El pare hi tenia el que nosaltres en diem una cascina, una mena de granja o explo-tació agrària, amb diversos terrenys al voltant. La meva infantesa i adoles-cència van estar marcades per aquest arrelament a la terra i aquesta familiarització amb les tasques agrícoles: la matança del porc, la plantada del blat de moro, la recollida del gra o la sega de l’herba seca a l’estiu… Teníem gallines, vaques, conills… Com que sóc filla única, el pare m’ha-via demanat si jo tenia interès a donar continuïtat al negoci. Tanmateix, de seguida va comprovar que aquell món no em captivava.
El pare desitjava que jo entrés a treballar en un banc
La meva perspectiva acadèmica quedà definitivament orientada cap als números. Tant perquè el pare desitjava que jo pogués desenvolupar la meva carrera professional en un banc com, també, perquè la mestra del poble tenia una debilitat per les matemàtiques aplicades a l’entorn rural. Ella estava convençuda que la majoria ens dedicaríem a les tasques del camp (de fet, a Torí hi ha escoles especialitzades en la gestió de les casci-ne i que abracen totes les tasques relacionades amb l’explotació agrària); i és per això que cada dia ens feia obrir els quaderns i ens plantejava un pro-blema que girava al voltant de les feines rurals: que si quantes vaques podríem comprar amb els guanys obtinguts d’una granja, que si quants dies necessitaríem per completar una collita… Tot consistia a gestionar i solucionar situacions vinculades amb les tasques agrícoles: problemes, mesures… matemàtica pura. De formació literària, poca, en línia amb la tradició dels pagesos de la zona, que no tenien costum de llegir. Per això, no resulta gens estrany que encaminés la meva carrera universitària cap als números i que les xifres continuïn tenint per a mi un gran significat en l’àmbit professional.
Una carrera et dóna la base teòrica, però són els reptes diaris els que et professionalitzen
Vaig decidir-me pels estudis econòmics i em vaig diplomar en Economia i Comerç per la Universitat de Torí. Tanmateix, treballar en un banc no m’engrescava, perquè em semblava una activitat massa tancada, repetitiva i rutinària. Vaig compatibilitzar els estudis amb la feina com a comptable en una petita empresa. De fet, diria que la formació principal l’he adqui-rida en el món empresarial, en la resolució de les tasques quotidianes. Per-què la carrera et proporciona la base teòrica, com ara les pautes per tractar els balanços o com gestionar l’empresa, però és a força d’enfrontar-te als reptes de cada dia quan adquireixes un gran coneixement professional. Cal dir que, posteriorment, vaig completar aquesta formació amb un màster de Gestió Financera i Gestió d’Empresa, organitzat pel Banco Santander, i també amb un curs oficial de Logística, una titulació necessària a Espa-nya per dirigir empreses que operen en aquest àmbit.
Mitjançant la informàtica, tot just començaven a desenvolupar-se les tasques de gestió
La primera empresa on vaig treballar era una companyia que es dedicava a la importació i exportació de fruita i verdura. No disposaven d’ordinadors i vaig plantejar-li al propietari que, per tal de guanyar en eficàcia i eficièn-cia, necessitàvem tenir un suport informàtic. Perquè, si no, ens veuríem obligats a ampliar l’equip humà. Em va escoltar i, un any després, va adqui-rir un ordinador i un programa adaptat a la nostra activitat. De mica en mica, jo també em vaig anar familiaritzant amb les eines informàtiques; primer amb el programari bàsic d’ofimàtica, i, més endavant, amb un de més sofisticat. Cal dir que en aquells anys les tasques de gestió tot just començaven a desenvolupar-se mitjançant la informàtica, perquè fins lla-vors els balanços es feien en paper. I de seguida em vaig adonar de la neces-sitat d’esmerçar esforços en formar-me en aquell entorn, perquè aquestes eines estalviaven molts errors, molt de temps i molt de personal, i perme-tien un control acurat, una millor anàlisi de les dades i una gestió segura.
Vetllar per l’empresa com si fos pròpia ajuda a créixer professionalment
La primera empresa en què vaig treballar era de caire familiar, i tothom amb qui manteníem contacte pensava que jo formava part de la família i del negoci. Això es devia a la meva implicació en la companyia; com he fet sempre, ja que en tot moment he procurat ajudar el propietari a pren-dre decisions encertades i a aportar valor perquè la companyia n’optimit-zi els recursos i en millori els resultats. Aquesta manera de plantejar-me la meva tasca a qualsevol de les empreses en què he treballat m’ha servit molt, posteriorment, a l’hora de crear i liderar la meva mateixa company-ia. Perquè vetllar per l’empresa com si fos teva, t’ajuda a créixer professio-nalment. Òbviament, la implicació depèn del tarannà de cadascú, i de la formació que ha rebut. Però també és important el paper de l’empresari en aquesta faceta. Perquè qui lidera una empresa ha d’estar molt pendent del seu equip humà, i detectar aquells professionals que li poden donar més suport i convidar-los a integrar-se a l’empresa. L’empresari s’ha d’es-forçar a conèixer les persones que l’envolten i evitar que el percebin com una figura distant; en cas contrari, el treballador mai no s’integrarà i es limitarà a complir estrictament uns horaris i uns objectius mínims. Si, en canvi, l’empresari es mostra com una persona propera, parla amb els empleats, prova d’integrar-los i els acompanya en el progrés professional, està sembrant un futur prometedor, no només per al seu equip sinó per a la companyia en el seu conjunt.
El meu entorn intentà dissuadir-me de venir a Catalunya
Fou en començar a treballar en una empresa internacional que tenia dele-gació a Espanya quan vaig conèixer el meu marit, Daniel Serra; una fita clau tant per a la meva vida personal com professional. En aquella companyia jo era la responsable del Departament d’Administració i assumia el control de la delegació espanyola. El primer contacte amb en Daniel fou el 1998, però no va ser fins a l’any 2000 que vam començar a aprofundir en la nostra rela-ció; una etapa de coneixement personal que s’allargà més de quatre anys. Els dos últims els vaig viure amb indecisió respecte a què volia fer amb la meva vida. Hi tenia molt a veure el meu lloc d’origen: un poble molt conserva-dor on ningú podia entendre que em plantegés marxar amb un home vint-i-set anys més gran que jo. Parlar d’això amb els meus pares o amb qualsevol persona del meu entorn em feia sentir més insegura. Finalment, però, el novembre del 2004 vaig trucar al meu futur marit per dir-li que, decidida-ment, em casava amb ell. Quatre mesos més tard, el març del 2005, ens casàvem i veníem a viure a Sabadell. Penso que, si tens les idees clares, has de tirar endavant; si no fas res, ja saps el que tens. Si hagués romàs a la meva terra de naixença, hagués limitat molt el meu creixement professional. Sem-pre he lluitat per les meves idees, siguin justes o equivocades, tant des del punt de vista personal com empresarial. És important lluitar per convertir en realitat els teus somnis i posar en marxa les teves idees.
Marxar d’Itàlia fou traumàtic
Tot i això, per a mi fou un pas traumàtic marxar d’Itàlia. Els meus pares són gent molt tradicional; i que la seva única filla marxés a Catalunya, a un país que desconeixien, resultà per a ells una barrera molt gran a superar. No els vaig dir que em casava fins dos mesos abans, al gener, per evitar que interferissin en la meva determinació. Em van vaticinar que no duraria ni un any, que tornaria. Però tot i ser traumàtica, aquella va ser una decisió lluitada, per arribar fins a on sóc, de la qual no m’he penedit mai, ans al contrari. Puc dir, també, que ara el meu pare està satisfet. Em va confessar que la seva intenció de fer-me entrar en un banc havia estat un pensament equivocat que podia haver influït negativament en la meva vida.
Crear una empresa sense gran cosa més que l’experiència acumulada
Venir a viure a Sabadell suposà començar el meu projecte empresarial, tot just nou mesos després d’arribar a Catalunya. Amb el meu marit, vam deci-dir crear una companyia logística i de serveis, aprofitant l’experiència prèvia d’ambdós. Només disposàvem d’això, el know how, perquè no teníem gran cosa més. Ni tan sols podíem garantir-nos un sou. Però també hi vam inver-tir un capital molt especial: una gran il·lusió. Perquè el primer negoci es crea amb la motivació d’arribar a convertir-lo en una gran empresa; un objectiu que, amb el temps, no només hem assolit sinó que, inclús, hem superat res-pecte a les expectatives inicials. Ens vam envoltar d’un equip humà de con-fiança; un entorn professional format per gent que coneixíem, de perfil comercial, que ens havien d’ajudar a fer arrencar la companyia.
Una companyia de logística sense camions
El meu marit i jo teníem experiència en empreses de transports i sabíem que disposar de camions propis no donava una rendibilitat econòmica adequada. D’aquesta manera, vam voler donar resposta als problemes del sector, centrant-nos en un nínxol de mercat, i vam crear una com-panyia de logística, transport i serveis en general, amb la singularitat que no disposem de camions propis, sinó que recorrem a autònoms o xofers amb contracte fix per optimitzar-ne les càrregues i les rutes. Busquem clients que necessiten transports i càrregues suficients per tal que els camioners aprofitin els viatges i puguin romandre actius permanent-ment, ja que els trobem expedicions als punts de destinació perquè puguin iniciar un nou servei. A més, al voltant d’aquesta activitat, als transportistes els oferim uns serveis associats, com ara la targeta per cos-tejar l’autopista, la part del finançament del confirming per pagar els viatges (de manera que els xofers poden cobrar els serveis immediata-ment sense haver de demanar línies de descomptes), assegurances i altres recursos d’utilitat per a la seva tasca professional.
Més de deu mil empreses confien en nosaltres
En aquests moments donem servei a més de deu mil empreses que con-fien en nosaltres. Gestionem entre seixanta i setanta camions diaris; entre quinze mil i vint mil transports cada any. La nostra facturació se situa als trenta milions d’euros anuals. Si hem arribat fins aquí ha estat perquè ens hem esforçat a satisfer els clients gràcies a haver-nos envoltat d’un equip compromès: professionals motivats amb ganes de créixer i progressar. Aquesta és la clau: la motivació del nostre personal, perquè estem en mans dels comercials que constantment estan buscant empreses que necessiten transportistes. Si el teu equip humà no té motivació, estàs perdut, perquè la gent s’acaba cremant i l’empresa se’n ressent i s’encalla.
No sóc experta en informàtica, però sé com trobar els recursos que necessito
La nostra no és una plantilla extensa, al contrari: no arribem a les deu per-sones. Sempre he mirat d’optimitzar l’equip humà i implementar eines informàtiques que ens permetin obtenir un rendiment màxim amb una eficiència màxima i un cost mínim. El suport informàtic, de fet, és l’altre gran fonament de la nostra companyia. Tot i no ser una experta en la matèria, sí que he adquirit prou experiència per saber trobar qui em pot aportar qualsevol solució en aquest aspecte. Es tracta de buscar bons col·laboradors, d’exposar-los exactament quines són les nostres necessitats i les funcions que volem que ens faci l’eina que els estem demanant. A partir d’aquí, són els professionals informàtics els que ens adapten els programes al que ens cal. Perquè sí que existeix un programari específic per a la gestió dels transports. A l’empresa en què treballava a Itàlia, per exemple, comptàvem amb un dels primers programes que integraven la gestió dels serveis logístics amb la part financera: analitzava la rendibilitat de cada camió, el quilometratge que feia, la ruta a seguir… Quan vam crear la nostra companyia, volia incorporar-lo. Tanmateix, l’empresa que l’havia desenvolupat era italiana i no disposava de cap servei tècnic a Espa-nya per poder-nos atendre. Finalment, però, una firma catalana ens el va adaptar perquè el poguéssim implementar a l’empresa. És a dir, hem creat el programa ad hoc per a la nostra empresa a partir d’un ja existent.
Entrada al sector de la telefonia mòbil l’any 2012
En total, comptem amb quatre empreses i un hòlding. Perquè el 2001 vam crear una empresa a Portugal per contractar serveis a les autopistes portugueses per als transportistes espanyols. Dos anys més tard, vam crear-ne un altre per integrar els diferents serveis. També disposem d’una empresa logística que dóna servei específic al sud d’Espanya. Però va ser el 2012 quan vaig fer un pas molt important en la meva trajectòria empre-sarial. Sóc una persona inquieta i activa, i després de sis anys amb la com-panyia de logística en marxa, i en ple funcionament, vaig decidir afrontar un nou repte en el terreny de la telefonia. Aquest era un sector amb el qual havia tingut tracte perquè havia negociat tarifes i condicions. Atès que les primers assignatures que havia cursat a la universitat versaven sobre l’anà-lisi de les despeses i la rendibilitat de l’empresa, sóc molt sensible amb el tema dels costos, i és un aspecte al que sempre he parat molta atenció. I una de les decisions que havia pres temps enrere havia estat canviar de proveïdor de telefonia i confiar en Vodafone, per la manera com treballa-va i per la qualitat dels seus productes. Quan el 2012 em vaig assabentar que un dels distribuïdors de Vodafone que portava el compte de telefonia havia tancat, vaig reunir alguns dels seus comercials per plantejar-los un nou projecte. Eren comercials competents als quals vaig proposar conti-nuar al mateix sector, oferint-los la direcció comercial en una nova distri-buïdora que creàvem nosaltres. Fou així que, sis mesos després, presentàvem a Vodafone el projecte de pla de negoci, en el qual jo assu-mia el capítol inversor mentre que ells aportaven el know how de telefo-nia. Vodafone el va acceptar, vam signar l’acord i d’aquesta manera em vaig capbussar en aquest sector.
Un equip humà motivat i amb quinze anys d’experiència en telefonia
El nostre contracte amb Vodafone ens converteix en distribuïdors dels seus serveis a autònoms i empreses de tot Catalunya. La introducció en el sector de la telefonia, a través de l’empresa de nova creació Phone Solution, també té a veure amb l’experiència en l’àmbit financer, perquè el sector logístic es caracteritza per una facturació molt atomitzada, amb prop de tres mil clients cada mes, la qual cosa comporta riscos oberts de cobrament. En canvi, en l’aspecte financer, treballar amb una empresa sòlida com Vodafo-ne suposa el cobrament fix cada mes. A la vegada, ens permet oferir la tele-fonia com a servei complementari a la resta que ja veníem brindant als transportistes. Igualment, podem proporcionar aquest servei a la nostra base de dades nacional, conformada per entre sis mil i set mil clients; un aspec-te, aquest, que també fou valorat per Vodafone a l’hora d’atorgar-nos la con-cessió, perquè aquesta empresa no l’ofereix a qualsevol que no pugui garantir una experiència i un tracte adequats. Vodafone té molt en compte el personal amb qui treballa, i nosaltres els vam poder garantir un equip humà amb quinze anys d’experiència en telefonia i, sobretot, molt motivat.
Ens presentem com un proveïdor global de solucions tecnològiques
Vodafone disposa de diferents tipus de distribució. Nosaltres, com a Phone Solution, ens integrem en la unitat de negocis d’empreses. Qualse-vol companyia o autònom de Catalunya pot ser-ne client. Tot seguint la filosofia de l’empresa, no ens limitem a comercialitzar la línia de telefonia mòbil o fixa, que constitueix el paquet bàsic, sinó que ens oferim a digi-talitzar l’empresa de manera integral. Posem a disposició del client tots els recursos tècnics i humans per optimitzar els resultats de la seva company-ia i aportar-li solucions digitals: des de la gestió del seu web fins a un sis-tema Office que permet emmagatzemar els fitxers al núvol i compartir-los amb tota l’organització. El que busca Vodafone –i és una filosofia amb la qual ens identifiquem plenament– és fidelitzar el client al cent per cent; que dipositi la confiança en nosaltres com a proveïdor global de solucions per a la seva companyia. Podem oferir-los un ventall enorme de serveis, perquè no es tracta d’una simple empresa de telefonia sinó d’una compa-nyia que, gràcies al sistema de fibra òptica, proporciona solucions per a la gestió del personal, del telemàrqueting o, fins i tot, del control de l’equip comercial al carrer o de les flotes de vehicles. En aquest sentit, disposem d’una aplicació que permet controlar la mobilitat global de l’empresa i optimitzar-ne els recursos, tant tècnics com humans. Vodafone és una companyia molt proactiva; no tan orientada al preu com a oferir tecnolo-gia d’avantguarda al servei de l’empresa.
Tenir un servidor a l’empresa avui dia resulta obsolet
Un dels serveis més interessants fa referència a la possibilitat de digitalit-zar tota la informació de l’empresa al núvol. D’aquesta manera, queda emmagatzemada en un servidor extern, hàbil les vint-i-quatre hores del dia i amb una seguretat excepcional. Mantenir un servidor a l’empresa avui dia és un plantejament obsolet i una pèrdua de temps, d’espai, de diners i de seguretat. Perquè l’has de renovar si fa no fa cada quatre anys i, a més, si l’empresa pateix un robatori, un incendi o qualsevol altre sinis-tre, quedes exposat a perdre tota la informació. Amb una quota fixa al mes, et despreocupes de fer còpies de seguretat i saps que hi ha qui vetlla per la gestió de la documentació i la informació de la companyia.
Tot plegat, m’ha servit per progressar en la meva cultura empresarial
En aquests quatre anys que porto treballant amb Vodafone, he après moltíssim en el terreny tecnològic. No només perquè he tingut predis-posició a aprendre i m’he interessat per progressar en aquesta faceta, sinó per la seva cultura d’empresa, que els porta a considerar els col·labora-dors com nosaltres parts integrants de la companyia, com a autèntics socis. A banda del tracte que ens dispensen, actuen amb una professio-nalitat que s’encomana. I col·laborar amb ells m’ha permès no solament aprofundir en el terreny de la digitalització i la tecnologia, sinó també traslladar tot aquest coneixement a la meva organització i a les empreses clients a l’hora de comercialitzar-ne els productes. Quan tracto amb els clients, els convido a comprovar el sistema implantat a la nostra companyia i miro d’orientar-los perquè puguin optimitzar el sistema tecnològic de la seva empresa. Tot plegat, m’ha servit per progressar en la meva cultura empresarial. Perquè avui dia la tecnologia forma part ineludible de l’entorn de l’empresa.
El transport, un termòmetre del consum
En el futur, voldria endinsar-me en un sector nou, per adquirir una nova experiència d’activitat al camp tecnològic. En l’àmbit de la telefonia sé que continuarem progressant amb Vodafone, mentre que en el sector logístic la nostra empresa està ben consolidada. La logística és un negoci molt sen-sible als vaivens de l’economia. Si l’economia funciona, la mercaderia es mou i arriben més expedicions de la Xina que reclamen que enviem camions al port de Barcelona per distribuir contenidors per Espanya. Però si no hi ha consum, el transport és la primera activitat que se’n ressent. Per això estem atents a tot el que succeeix al món. Ara mateix, en un moment d’incertesa pel que fa a la formació de govern a Espanya, ens adonem que el consum s’ha alentit; i aquesta circumstància es trasllada a l’activitat del transport. Potser si les persones que negocien un pacte de govern fossin dones seria més fàcil desencallar aquesta situació. El meu marit diu que el món dels negocis guanyaria en dinamisme si hi hagués més dones al cap-davant. Certament, manca representació femenina a l’entorn industrial i comercial. Prova d’això és que he preguntat al cap de zona de Vodafone si hi ha cap altra empresària a la resta d’Espanya que porti una distribució com jo, i m’ha dit que no.
Ens hem acostumat que la diferència d’edat amb el meu marit sobti
La meva condició de dona més aviat m’ha esperonat a fer-me forta. Per-què en algunes reunions en què era l’única representant femenina, he vol-gut superar aquesta barrera i demostrar que les dones tenim tanta capacitat com els homes. Recordo una frase de Sant Josep Maria Escrivà de Balaguer que deia que «home i dona tenen la mateixa dignitat perso-nal». Lluito cada dia perquè en l’àmbit empresarial aconseguim aquesta mateixa dignitat. El fet de compartir empresa amb el meu marit no ha comportat un tracte diferent cap a mi respecte els nostres interlocutors. En tot cas, el que ha pogut sobtar-los ha estat la diferència d’edat que ens separa. Hi ha llocs en els quals em preguntaven si jo n’era la néta, l’ami-ga, la filla… De tot, menys l’esposa. Una situació que no només s’ha donat a l’esfera professional sinó, també, fora de l’empresa. Primer ens molesta-va, però ara ho tenim superat. Entre altres raons perquè, per a nosaltres, la diferència d’edat no té cap importància. El que compta és entendre’s bé.
En un moment determinat pot resultar saludable separar l’àrea privada de la professional
Haver tingut una filla, la Sara, que ara té nou anys, no m’ha limitat gens en la meva carrera empresarial. En primer lloc perquè ella va arribar tot just acabada d’arrencar l’empresa, la qual cosa em portà a instal·lar ini-cialment el despatx a casa. D’aquesta manera, vaig poder treballar fins al mateix moment que va néixer i, una setmana després, ja tornava a estar activa novament. Això sí: t’has de saber organitzar molt bé per poder com-paginar la faceta de mare amb la professional. En aquest aspecte, compto amb la col·laboració del meu marit, amb qui compartim la gestió empre-sarial, malgrat que ara treballem en dependències diferents i cadascú atén responsabilitats distintes; perquè jo he delegat les funcions que tenia a l’à-rea logística en altres persones i em dedico bàsicament a la telefonia. La vida també ens ha ensenyat que és possible que la parella compatibilitzi la feina durant uns anys, però que, transcorregut un temps, potser resulta recomanable separar les activitats. Si més no, per a nosaltres ha estat salu-dable. Ens ha permès optimitzar la vida familiar, perquè és difícil evitar que les qüestions laborals tinguin incidència a la llar i a la vida de parella. Has de saber adonar-te’n i prendre la decisió en el moment adequat.
Cal que la meva filla es plantegi treballar en un món global
No em desagradaria que la meva filla, quan fos gran, volgués treballar a Vodafone. Però jo li vull transmetre que ha de tenir una perspectiva més àmplia i que no ha de limitar-se a Espanya com a lloc on treballar. Sorto-sament, la Sara, a diferència de la resta de nens de la seva edat, mostra un gran neguit per aprendre i sempre s’interessa per moltes coses, com ara com arriben els diners a l’economia domèstica. Quan sigui el moment d’i-niciar una carrera universitària, voldria que en fes una en paral·lel als Estats Units, i que, a banda d’adquirir una sòlida base empresarial, mos-trés una ment molt oberta que li permetés decidir on i com pot explotar millor les seves capacitats i potencialitats.
Els estudiants no han de tenir por de crear la seva empresa
Als estudiants universitaris els diria que no han de tenir por de muntar una empresa l’endemà d’acabar la carrera. Cal que tinguin neguit per adquirir experiència des del primer moment, sense témer res. Això els farà més forts per, més endavant, ser valents a l’hora d’assumir riscos. I, sobre-tot, començar afrontant les feines més bàsiques i menys agraïdes. Si apre-nen tots els punts que necessita una empresa per funcionar (el comercial, el financer, el comptable, el de control…) com he fet jo, arribaran a tenir prou coneixement de cada àrea per fer-la funcionar si, en un moment determinat, falla una peça concreta; i és que podran assumir puntualment aquella incidència i resoldre qualsevol situació. És important que, quan surten de la universitat, no aspirin a trobar una feina definitiva i a con-vertir-se en un alt directiu. És preferible començar des de baix i, a poc a poc, anar enfortint-se, consolidant-se professionalment i progressant de manera continuada.
Mentre altres empresaris dormen, nosaltres intercanviem referències
Com a empresària, no descarto en el futur assumir nous projectes. Sobre-tot serà la il·lusió el que em pot motivar i el que em farà invertir tots els esforços que calgui perquè el projecte reïxi. Ara mateix, una de les ini-ciatives que visc amb més il·lusió és la que hem creat amb BNI. És una organització orientada al networking i creada per un emprenedor nord-americà, que pretén fomentar grups d’empresaris a diverses ciutats que comparteixin les referències de les companyies, no a canvi d’una comis-sió, sinó de l’intercanvi. Sota el nom de BNI Premium, ara mateix som més de trenta empresaris que, cada divendres, celebrem reunions que ens permeten establir una relació professional i intercanviar referències de directius de diferents companyies. Així mateix, convidem nous empresa-ris per tal d’anar eixamplant el grup, amb la qual cosa multipliquem les possibilitats d’obtenir informació d’altres emprenedors. Una altra de les funcions d’aquest grup de treball és la col·laboració recíproca al camp del màrqueting. Formo part del comitè de membres de BNI BVO, com a coordinadora d’estadística. La meva funció és registrar cada setmana quantes referències ha aportat cadascú, quantes n’ha rebut, quantes reunions personals hem mantingut entre nosaltres, quants negocis hem aconseguit tancar a partir d’aquests intercanvis i per quin import. Això ens permet avaluar com resulten de productives aquestes reunions. Men-tre altres empresaris dormen, nosaltres ja estem dempeus i treballant, perquè fem les reunions cada divendres de sis a nou del matí.
Convé saber quin futur li espera a una hipotètica Catalunya independent
Crec que el Procés que es viu a Catalunya va per bon camí. Tanmateix, caldria més informació per part dels polítics. Haurien d’explicar-nos millor el futur que tenen pensat per al país: des del punt de vista mone-tari, econòmic, si tenim garantida la continuïtat a la Unió Europea, quins idiomes seran els oficials, si tindrem exèrcit, com seran les pensions, etc. Els empresaris necessitem saber en quin marc ens mourem, perquè pugu-em adoptar les nostres decisions per ser competitius. En el meu cas, igno-ro si Vodafone pot decidir abandonar Catalunya en cas que es declari la independència; o si el nou escenari pot resultar propici perquè irrompi una companyia catalana de telefonia que pugui esgarrapar-nos quota de mercat. El que dóna riquesa a Catalunya són les empreses. I aquestes necessiten saber si podran continuar sent competitives.