Text del 2002
Contribuïm a difondre tots els valors naturals del Delta de l’Ebre.
.
El paisatge del nostre país és d’allò més variat i, sens dubte, tots els racons catalans mereixen la nostra admiració. Tanmateix, hi ha un indret del qual els ciutadans de Catalunya podem estar especialment orgullosos: el Delta de l’Ebre. Si amb el fet de tenir a l’abast aquest incomparable paratge no n’hi ha prou, tenim, a més a més, la tranquil·litat de saber que hi ha una fundació que vetlla diàriament per la seva salut. És una entitat amb un nom eloqüent, Amics del Parc Natural del Delta de l’Ebre, presidida per Immaculada Juan Franch, que és també alcaldessa de Deltebre i responsable de la junta del Parc Natural del Delta de l’Ebre.
“L’any 1983 l’Administració va crear el Parc Natural del Delta de l’Ebre”, ens explica. Els veïns de Deltebre volien anar més lluny, però, i crear “una entitat que servís de complement.” La iniciativa va sorgir de la nostra protagonista, que aleshores, com ara, treballava al Parc com a tècnica. Ella i els seus companys volien “donar a tots aquells que s’estimaven el Delta, sense estar-hi directament vinculats, l’oportunitat de participar-hi.” Així és com, el 1994, va veure la llum la Fundació que ens ocupa, amb una clara vocació: “Contribuïm a difondre tots els valors naturals del Delta, fem activitats i programes educatius. D’aquesta manera millorem la gestió del Parc.”
Les iniciatives de la Fundació, tan activa com la seva representant, són moltes i molt variades: “Editem llibres, organitzem exposicions permanents, disposem de miradors paisatgístics…”
La Fundació que presideix l’alcaldessa de Deltebre treballa colze a colze i harmoniosament amb els gestors del Delta: “El Parc té un programa d’ús públic: això és, organitza rutes i itineraris al llarg del terreny perquè tothom en pugui gaudir. Nosaltres els ajudem, entre altres coses, a trobar les subvencions necessàries per portar endavant totes aquestes activitats.” Aquesta tasca “paral·lela” de la Fundació inclou, per exemple, l’elaboració “d’estudis de freqüentació de visitants i de les mancances que aquests detecten a l’espai.”
Són molts els obstacles als quals s’enfronten aquests emprenedors catalans. Les condicions climatològiques poden causar estralls en el medi que pretenen protegir: “El temporal de llevant que ens va assetjar fa dues setmanes va perjudicar considerablement el Parc. Ara bé, la natura fa el que ha de fer, segueix el seu procés. Les persones, però, ens trobem al bell mig de la seva acció i ens preocupa, perquè altera les zones en què ens movem. L’actitud de la natura és perfectament legítima, encara que des del punt de vista humà no ho sembli tant.”
De fet, l’home també és un agent de gran influència en el benestar o el malestar de la natura. Aquest petit paradís català ha passat per altres moments difícils: “Entre els anys quaranta i els seixanta, el Ministeri d’Agricultura considerava que les zones naturals salobres creaven problemes sanitaris. En conseqüència, les reconvertia en espais agrícoles. En aquell moment, el Delta va perdre gran part de la seva superfície natural. Així va ser com van aparèixer els arrossers, que, afortunadament, també desenvolupen una funció ambiental.”
Hauria pogut ser pitjor, però: “S’hauria pogut assecar tot. No oblidem que més tard va començar a proliferar l’ús de tractaments pesticides –en particular el famós DDT–, molt perjudicials per al medi ambient.”
Per sort, res de tot això es tornarà a repetir, i és que, actualment, “una de les principals activitats del Parc consisteix a controlar exhaustivament les accions dels individus sobre aquest espai.” L’alcaldessa de Deltebre reconeix que “no és fàcil que la protecció d’un entorn encaixi amb el desenvolupament d’un municipi. No és estrany que aquest fet generi tensions socials. Hi ha qui considera l’ecologisme com una limitació al creixement urbanístic de la zona i, de retruc, al desenvolupament turístic. Ha calgut fer entendre a la població que cal protegir amb mesures efectives els recursos de què disposem, perquè, en darrer terme, és gràcies a aquests recursos que podrem accedir a altres béns com la pesca i alhora a un altre tipus de turisme, diferent del tradicional.”
Immaculada Juan ens recorda que “fa 10 anys, amb prou feines hi havia legislació per protegir els espais naturals. Avui dia, afortunadament, hi ha un considerable volum de normatives, sobretot europees, de caràcter ambiental. El Delta està protegit per dues directives importants: la d’hàbitats i la de protecció de les aus. En conseqüència, disposem d’uns instruments legals perquè la protecció de zones com la nostra sigui una realitat. En altres paraules, en cas d’agressió externa, podem demanar que es duguin a terme estudis d’impacte ambiental per comprovar si, en efecte, s’està transgredint la norma.”
L’estat espanyol tampoc no deixa de banda els afers ambientals, i disposa “d’una legislació molt concreta en relació a aquestes qüestions.” Pel que fa al govern català, “tenim a l’abast un marc normatiu considerable des del punt de vista de la conservació del medi natural.”
Aquesta conservació esdevé imprescindible, no en va estem parlant d’un indret “molt especial: a la Mediterrània, de deltes, n’hi ha ben pocs. És tota una joia, que crea un paisatge d’allò més particular.” Un atribut molt important d’aquest paisatge el constitueixen la fauna i la flora: “Gran part dels programes de gestió del Parc estan adreçats precisament al manteniment i millora de les espècies que hi viuen. El Parc està desenvolupant un programa d’estudis de recerca biològica.”
Són molts els qui se senten atrets per la bellesa d’aquest racó del sud de Catalunya. A fi de donar resposta a aquest interès, “la Fundació concedeix beques als estudiants que ens visiten amb la finalitat d’investigar.”
La presidenta de la Fundació ens revela que “la majoria dels visitants que rebem són famílies. També ens venen a veure moltes escoles a través de programes educatius que inclouen, entre altres activitats, excursions amb bicicleta. Finalment, hi ha els grups de joves, molts d’ells voluntaris procedents d’altres associacions.” Sens dubte, aquests són especialment benvinguts, “ens ajuden en el manteniment del Parc, mitjançant la neteja de les platges i altres activitats.”
Gràcies al treball de múltiples col·laboradors, avui el Delta es manté sa i estalvi des del punt de vista ambiental. És per això que actualment Immaculada es planteja un nou repte, consistent a “promoure els aspectes culturals, socials i educatius de la zona. En aquest sentit, volem que la població local s’impliqui en el nostre projecte. D’altra banda, pretenem donar a conèixer el Delta arreu d’Europa.” De segur que la tasca dels Amics del Parc contribuirà que els ciutadans de tot el continent coneguin i estimin totes les facetes d’aquesta perla del Mediterrani.
