Sra. M. Rosa Llucià Figueras et alia
Sra. M. Rosa Llucià Figueras et alia
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SRA. M. ROSA LLUCIÀ FIGUERAS

FUNDACIÓ VIDAL I BARRAQUER

Text del 2002

La nostra proposta d’atenció a la salut mental es caracteritza per ser comprensiva i integradora. 

.

La Fundació Vidal i Barraquer nasqué l’any 1964 a resultes del compro­mís d’un grup de professionals psiquiatres i psicòlegs –Jordi Font i Antoni Bobé entre d’altres– que perceberen la necessitat de prestar una assis­tència especialitzada en el camp de la salut mental a tots aquells religi­osos, religioses i preveres que estaven passant per situacions de conflicte i de crisi personal. Alhora, també es desitjava oferir aquest suport i asses­sorament a totes aquelles persones interessades a ingressar en la vida religiosa –seminaristes, novícies i novicis–. Per mor del seu esperit obert, la Fundació Vidal i Barraquer va anar evolucionant i abastant més camps i sectors socials d’atenció: “Després d’un període d’estada en la seu del carrer Provença, ens vam traslladar al carrer Rivadeneyra. Ja ales­hores, a banda d’atendre els candidats i religiosos, també assis­tíem tota la població des de la medicina privada. La nostra aspiració, però, era arribar a tothom; per això també ateníem les persones amb dificultats econòmiques i per aquesta raó vam col·laborar per una re­forma que permetés que els ciutadans poguessin rebre un tracta­ment psicològic gratuït. Al mateix temps, volíem instaurar la nostra proposta d’atenció de la salut mental, que es caracteritzava per ser comprensiva i integradora, és a dir, combinava l’aplicació de tècni­ques farmacològiques i terapèutiques per tal que el pacient s’ado­nés de quines eren les seves problemàtiques i pogués elaborar es­tratègies per afrontar-les. Avui dia és comuna, però llavors era una filosofia d’actuació molt innovadora, ja que pretenia que el paci­ent se sentís entès pel terapeuta, i que aquest sentiment, fruit de la empatia i la tècnica psicoterapèutica, generés la capacitat de canvi. Els fruits d’aquesta aposta es van materialitzar el 1981 quan la Dipu­ta­ció de Barcelona va instaurar una xarxa de centres d’atenció pri­mà­ria per als pacients amb trastorns mentals, de manera que a cada barri de la capital li correspondria un centre i n’hi hauria un altre cada 100.000 habitants fora del nucli metropolità. Nosaltres vam signar un conveni amb aquesta administració que establia un con­cert per encar­regar-nos de l’atenció dels pacients dels barris de Sant Andreu, La Sagrera, Navas, Congrés, Bon Pastor, Baró de Viver i Trinitat Vella a tra­vés del Centre de Salut Mental d’Adults. Des del començament de la dècada de 1990 la fundació té un concert amb el Servei Català de la Salut per a la seva gestió i finançament.”

Aquest centre inicial d’aten­ció es va complementar després amb el Centre de Dia-Centre de Rehabi­litació amb l’objectiu més específic de tractar les persones majors de 18 anys amb trastorns mentals que afecten la seva autonomia i capacitat d’integració social. Per altra banda, a la localitat de Santa Coloma de Gramenet es troben el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil creat el 1991 a través d’un concert amb el Servei Català de la Salut per assistir la població d’entre 0 i 18 anys i l’Hospital de Dia d’Ado­les­cents, que encetà la seva activitat l’any 2000 i que s’orienta al tracta­ment dels conflictes de pacients d’entre 12 i 17 anys mitjançant activitats individuals i grupals. La xarxa de centres d’assistència de la Fundació Vidal i Barraquer no només atén l’àrea metropolitana de Barcelona. L’any 1997 es va inau­gurar el Cen­tre Mèdic Psicològic de Tarragona per tal que els pacients d’aquestes contrades no s’haguessin de desplaçar a Barce­lo­­na. L’elecció d’a­questa ciutat no va ser gratuïta, ja que l’insigne personatge amb el qual va ser batejada aquesta organització mèdica, el cardenal Vidal Barraquer, era tar­­ra­goní: “Va destacar per la seva manera d’entendre l’església des de la catalanitat.”

Dins de l’atenció psicològica i psiquiàtrica la Funda­ció Vidal i Barraquer no només ha sobresortit en l’àmbit religiós, sinó que tam­­bé va ser una de les pioneres en la instauració d’una Unitat de Parella i Família l’any 1976: “La teràpia de parella pot ajudar que els membres afron­tin les seves dificultats. Això no significa que sempre eviti la se­pa­­ració, sinó que permet que ambdós membres de la parella puguin pren­dre consciència de les seves dificultats i puguin actuar en conse­qüència refent la seva vida de parella o optant per altres solucions. Al­menys serveix de prevenció de patologies per impedir que ells ma­tei­xos es facin més mal, evitant comportaments repetitius a l’hora de bus­car noves parelles, i prevenint relacions patològiques amb els fills.”

L’àmbit de la formació i de la investigació va instaurar-se a partir de neces­sitats dels beneficiaris de la fundació: “Al començament, els responsa­bles de la formació dels candidats a la vida religiosa ens demanaven cursos monogràfics centrats en aspectes concrets de la psicologia relacional i l’experiència religiosa. Després, als anys setanta, van sor­gir les primeres necessitats provinents del voluntariat de parròquies i movi­ments i, finalment, durant els vuitanta, es plantejaren les d’ense­nyament universitari que ens conduïren a esdevenir un dels instituts universitaris de la Universitat Ramon Llull.”

En aquests moments impar­tei­xen per als professionals de l’àmbit sanitari i social els màsters en Psico­patologia Clínica i en Psicoteràpia Psicoanalítica, un curs de postgrau en Parella i Família per a la detecció i tractament dels conflictes en la parella i nucli familiar, i un diploma de postgrau de Grups en Salut Mental per a l’aprenentatge de tècniques individuals i de grup com, per exemple, l’Esce­no­teràpia, una tècnica grupal desenvolupada a la Fundació. Tots aquests estudis estan reconeguts oficialment per la Universitat Ramon Llull. També ofereixen cursos com el curs especialitzat de Voluntariat en Salut Mental, reconegut per l’Institut Català del Voluntariat. Completen la seva oferta edu­ca­tiva els seminaris i cursos monogràfics dins de l’àrea de formació continu­ada; les activitats docents relacionades amb el món de l’ensenyament i les dificultats d’aprenentatge, gestionades a través l’àrea de Psicologia de l’E­du­cació i, per últim, les propostes d’estudi de la psicologia i la psicopa­tologia de la religió. Aquest darrer vessant és “el signe d’especificitat de la nos­tra fundació. En aquests cursos tractem d’establir un diàleg entre la religió i la psicologia i de fer créixer personalment tots aquells impli­cats amb la vida religiosa.”

No obstant aquesta àmplia oferta forma­tiva, cal destacar una activitat paral·lela de la fundació: “Tant a Tarragona com a Barcelona, tenim signats acords de col·laboració amb escoles con­cer­tades per fer-nos càrrec de la tasca psicopedagògica.”

Finalment, estretament lligades amb el camp de la formació, hi ha la inves­ti­gació i la divulgació. En aquest moment, per exemple, la Fundació desen­volupa projectes de recerca entorn les tècniques d’avaluació psicològica i psicopatològica, l’avaluació de les psicoteràpies i intervencions psicolò­gi­ques i la psicologia de la religió. Fins al moment, a més, ha publicat 10 títols a través d’Ediciones Paidós en la col·lecció Temas de Salud Mental. Alhora edita treballs monogràfics més breus i un full informatiu mensual, que pas­sen a engrossir la seva biblioteca amb més de 4.000 volums.