Text del 2002
La nostra societat té el deure pendent d’integrar les persones discapacitades; aquesta és la nostra labor.
La Fundació Pere Mitjans va néixer l’any 1976 a partir d’una iniciativa espontània “d’un grup, format per vint pares, treballadors i persones discapacitades, a una àrea participativa i reivindicativa que volia millorar la qualitat de vida dels seus veïns com era el Besòs, la qual, per altra banda, també complia un altre requisit: en ser un barri de recent planificació urbanística, els seus carrers eren amplis i podien ser adaptats fàcilment per a les persones discapacitades”, explica la presidenta de l’entitat, Roser Roca.
El seu objectiu inicial era lluitar perquè aquest col·lectiu pogués tenir una vida laboral, social i afectiva normalitzada un cop acabés el seu període de formació, ja que aleshores no existien els centres ocupacionals ni els centres especials de treball. Això determinava que un cop finalitzada l’escolarització, aquestes persones haguessin de romandre a casa sense cap mena de contacte amb l’exterior perquè, a més a més, les barreres arquitectòniques eren molt nombroses. Al cap d’un any ja havien fet realitat una de les seves fites: la posada en marxa d’una llar-residència al barri de Sant Martí de Provençals. Aquell mateix any l’entitat es va constituir com a associació, i va voler retre homenatge a un dels seus impulsors i promotors desaparegut: “Pere Mitjans era una de les persones afectades per una discapacitat i que participava en les activitats que organitzàvem: colònies, sortides, etc. El seu tarannà extravertit i la seva bondat feien que esdevingués especial als ulls de tothom, que fos estimat i respectat per companys, professionals i pares. Desgraciadament, l’any 1977 va morir i nosaltres vam voler batejar l’associació amb el seu nom per recordar el seu esperit i la implicació i treball de la seva família en el projecte. De fet, els seus pares, Roser Ricart i Miquel Mitjans, encara continuen col·laborant amb la fundació”, afirma Esteve Gener, director de la Fundació.
Durant aquesta primera etapa es reunien a uns locals cedits per la parròquia de Sant Paulí de Nola: “Disposàvem de vuit-cents metres per desenvolupar activitats de teràpia ocupacional, fisioteràpia, estimulació, rehabilitació i recuperació funcional, a banda de les reunions. No obstant això, les instal·lacions patien greus deficiències per poder atendre els usuaris”, continua.
De forma paral·lela, van aconseguir un mitjà de transport per recollir els afectats d’altres barriades –el mateix Pere Mitjans provenia del barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat. Dos anys després va ser possible que “el Patronat Social de l’Habitatge, d’acord amb l’Ajuntament de Barcelona, ens cedís uns locals de nova construcció situats a la Rambla Prim”, recorda el director.
L’èxit de la seva convocatòria inicial, els va moure a desitjar atendre les “persones amb una discapacitat psíquica” i, anys més tard, també a replantejar-se la reconversió en fundació: “Durant els primers anys, la fórmula més adequada va ser la d’una associació, ja que aleshores era necessari i difícil aconseguir els fons necessaris per desenvolupar les nostres actuacions. L’any 1988, però, ja disposàvem d’un petit patrimoni que s’havia d’administrar i dirigir adequadament per tal de poder donar més serveis als nostres usuaris.”
“La Fundació Pere Mitjans, atenta als seus pressupòsits igualitaris, està formada per setze patrons de manera equitativa, és a dir, quatre pares, quatre discapacitats, quatre treballadors i quatre persones vinculades –pares, familiars, voluntaris, etc”, puntualitza Esteve Gener.
La tasca desenvolupada per aquesta entitat que atén 150 persones i dóna feina a unes 80 ha estat ingent. En aquests moments, la Fundació Pere Mitjans disposa de quatre tallers, el Centre de Dia Prim, el Centre de Dia Andrade –que també és un centre especial de treball i d’atenció als usuaris–, el Centre Ocupacional Casa Boleda i el Centre Ocupacional Clot. Els tallers s’adrecen a persones amb discapacitats, físiques o psíquiques majors de 16 anys, és a dir, un cop s’ha finalitzat l’etapa d’escolarització obligatòria, per tal que puguin desenvolupar al màxim la seva autonomia personal. Segons el director, Esteve Gener, “és per això que s’hi duen a terme activitats d’ajustament personal que promouen l’autonomia individual i l’equilibri emocional, d’ocupació –hàbits, aptituds i actituds de tipus laboral– i activitats terapèutiques –massatges, psicomotricitat, etc.”
A banda de les activitats ordinàries, en aquests espais també s’organitzen tasques puntuals de formació, com ara cursos d’introducció a la cuina per a persones amb disminució psíquica o d’autoedició i disseny per a persones amb disfuncions físiques. Aquests darrers cursos relacionats amb les noves tecnologies acostumen a tenir lloc al centre d’Hospitalet Casa Boleda. I afegeix: “Aquests centres de formació laboral es completen amb els centres especials de treball de què disposa aquesta institució: una petita impremta, Crea Cop, encarregada de la creació d’imatges corporatives, de feines de preimpressió, de grafisme, etc. i un taller de fusteria situat al Centre de Dia Andrade.”
D’altra banda, la Fundació Pere Mitjans compta amb dues miniresidències, Poble Nou i Els Porxos, i sis llars residència: Espronceda, Gran Via, Tzara I, Tzara II –creades per atendre discapacitats menors d’edat que fins a dates recents vivien en centres tutelats per l’Administració–, Sàsser i L’Hospitalet. Totes tenen una capacitat per a sis residents, excepte el Centre Sàsser que pot allotjar deu usuaris. Aquestes llars residència s’ubiquen “a pisos amplis que poden servir d’unitats de convivència per a grups de sis persones més els educadors i una persona que n’està al càrrec durant les nits i el cap de setmana.”
El fet que estiguin situades a blocs de pisos convencionals no és pas casual: “Desitgem que les persones ateses des de la fundació s’integrin de forma plena en la societat; per això volem que visquin en les mateixes o semblants condicions que els seus veïns.”
Per tal de reforçar la capacitat d’autonomia d’aquestes persones i el seu vessant social, els habitants de les llars residència duen a terme algunes feines domèstiques, en funció de les seves limitacions, i participen en la preparació de festes, sortides i activitats de tipus social. Tots aquests serveis més les activitats complementàries –sortides, celebracions, vacances normalitzades, etc.– parteixen de l’ideari que ha conformat el tarannà de l’organització Pere Mitjans: “La nostra societat té un deure pendent amb les persones discapacitades: la seva integració. Aquesta és la nostra labor”, conclouen persuadits els representants de la Fundació.
