Srs. Carlos Losada, Antoni Güell et alia
Srs. Carlos Losada, Antoni Güell et alia
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SRS. CARLOS LOSADA I ANTONI GÜELL

FUNDACIÓ ESADE

Text del 2002

En la formació s’ha de passar de coneixements específics a les metacompetències.

.

La Fundació ESADE de l’any 2002 és el resultat de gairebé mig segle d’ex­pe­riència, és la reafirmació d’unes directrius inicials que, malgrat el trans­curs del temps, s’han mantingut inalterables. Carlos Losada, llicenciat en Direcció i Administració d’Empreses, Màster per ESADE i llicenciat en Dret, regenta l’actual direcció general d’ESADE i Antoni M. Güell, doctor en Filo­so­fia i Ciències de l’Educació, acompleix la responsabilitat de ser-ne se­cre­tari general. “La seva creació respon a la preocupació d’un grup d’em­presaris que pretenien que l’empresa espanyola, i especí­fica­ment la catalana, tingués la capacitat de competir al mercat inter­na­ci­onal. A finals dels anys cinquanta, hi havia una forta crisi al nostre país. Calia forjar un perfil diferent de directius que millorés la gestió i l’ad­mi­nis­tra­ció de llurs empreses”, explica Carlos Losada. I el senyor Güell afe­geix: “Aquests empresaris van demanar col·laboració a la Com­­panyia de Jesús. El Pare jesuïta Lluís Antoni Sobreroca fou el pri­mer director i aquell conjunt d’empresaris van ser realment els pa­trons fundadors i pioners de la Fundació.”

Amb el temps, la Fundació es transforma i, finalment, l’any 1990 esdevé una fundació privada, sense ànim de lucre, sotmesa al règim general de fundacions de la Generalitat de Catalunya. Carlos Losada descriu els elements bàsics de la Fundació que han romàs al llarg de la seva història: “És cert que l’entorn ha can­viat radicalment. Espanya i, més específicament, Catalunya figu­ren ara entre els països en els quals s’ofereix la millor formació de tota Europa. Tanmateix, les bases de la formació que oferim seguei­xen sent les mateixes, és a dir, la capacitació de liderar projectes empre­sa­rials i professionals des d’una òptica internacional i global, amb una visió que es fo­na­menti en els valors de la tradició humanista cristiana, però que, per tal d’oferir i respectar una societat plural i ober­ta, sigui respectuosa amb les maneres de pensar de cada un dels nostres estudiants. Pretenem que siguin persones molt sensi­bles amb l’entorn, d’una qualitat humana elevada i que puguin res­pon­dre a les grans ne­ces­sitats que té avui la nostra societat.”

Sens dubte, aquests són reptes que s’han assolit, segons denoten les paraules d’Antoni M. Güell: “És per a nosaltres una satisfacció i un orgull saber que hi ha repartits arreu del món més de 20.000 exalumnes de tots els pro­gra­mes, escampats pels cinc continents. Aquesta xarxa és molt signi­fi­­cativa per l’expansió geogràfica i per la varietat d’àmbits i sectors.”

El secret de l’èxit d’ESADE rau en la lluita constant per oferir als estudiants una qualitat educativa, un rigor i una exigència en la formació. La inserció professional exigeix, cada vegada més, una sòlida formació científica, tècnica i metodològica en les diferents àrees en què els alumnes hagin de desenvolupar, o bé ja desenvolupin, la seva activitat professional; una for­mació basada en marcs conceptuals rigorosos i útils, juntament amb les habilitats necessàries per aplicar-los. ESADE, en el marc de la tradició for­mativa de la Companyia de Jesús, amb més de 450 anys d’història, també vol promoure una intel·ligència ètica capaç de confrontar una civilització apàtica amb els valors i el sentit transcendent de la vida i de la història; una intel·ligència científica –no tan sols humanista– per dialogar amb la cultura postmoderna, tecnològica i mediàtica, i una intel·ligència ‘sentidora’ –en el sentit de Zubiri–, intel·ligència solidària i compassiva per crear un des­envolupament humà i sostenible que consolidi societats en què la dignitat de la persona sigui la preocupació quotidiana. Un dels reptes d’ESADE és transmetre als estudiants la capacitat d’innovar davant de situacions noves, tal com els fundadors de la institució van imaginar el futur i van assentar els fonaments del que és actualment. Els professionals d’ESADE han d’anar evolucionant al mateix ritme que el context històric i social en què es desenvolupa la seva activitat; encara més, s’hi han d’avançar. El procés de transformacions constant, en el qual les in­no­vacions tecnològiques sobrepassen ràpidament els coneixements an­te­­riors, exigeix una formació que permeti assimilar els canvis i, fins i tot, preveure’ls i avançar-s’hi, sempre tenint en compte la finalitat d’aportar valor professional, empresarial i social. En els darrers anys, s’ha dibuixat un nou mapa de relacions que es caracteritzen per un marcat caràcter internacional. El Program in International Management (PIM, 1973) i la Community of European Management Schools (CEMS, 1988) són unes fites importants que han contribuït al fet que ESADE deixés de ser una institució amb relacions internacionals i es convertís en un centre cla­ra­ment internacional. Una xarxa de més de 80 institucions educatives arreu del món, els 413 alumnes estrangers de 46 països, la presència conti­nuada en fòrums internacionals, la participació en projectes de recerca i educatius, i un claustre internacional han fet d’ESADE un punt de trobada entre diverses cultures i comunitats educatives i de recerca.

Antoni M. Güell insisteix que és indispensable inculcar als alumnes una actitud d’apertura a aprendre sempre més: “Aquesta actitud no es pot ensenyar en una matèria però, coneixent el tarannà dels professors, això s’ha aconseguit transmetre. Cal que els futurs directius d’em­pre­sa i els profesionals del dret iniciïn la seva tasca amb una actitud pre­disposada a aprendre. El tret distintiu que ha caracteritzat sempre els estudiants d’ESADE és precisament una manera de fer molt per­so­nal, una forma d’enfocar els problemes, de preveure’ls.”

Carlos Losada creu que “en la formació s’ha de passar de coneixements específics a les metacompetències. Els joves han de saber desen­vo­lupar la ca­pacitat d’aprenentatge; comptar amb un nivell de curiositat molt alt i una aptitud de compartir projectes empresarials; tenir una visió molt global, externa de l’entorn on treballen.”

A més a més de vetllar per la formació, la Fundació dedica un esforç molt important a la investigació del món jurídic i empresarial. “Tots els beneficis que es produeixen amb la pròpia activitat de la Fundació els reinver­tim en la recerca. Els propers deu o vint anys suposaran una gran ex­pan­sió per a la investigació del món de la gestió de l’empresa.”

Actualment, la preocupació d’ESADE és esdevenir una eina al servei de la societat en diferents àmbits, formar gent amb una sensibilitat humana molt arrelada i que consideri els valors humans com un element clau en els seus criteris de decisió: “Hem de seguir generant coneixement via inves­ti­ga­ció, que permeti crear empreses més eficients però, a la vegada, soci­alment més responsables, que s’afavoreixi una economia de mercat que també sigui eficient, però que aporti valor per a tot el conjunt de la ciutadania i no per a un petit sector. Els Jesuïtes tenen un interès molt especial que ESADE no sigui socialment elitista per motius eco­nòmics. Gràcies a les beques parcials i als crèdits a l’honor, moltes per­­sones qualificades poden accedir als estudis que hi impartim.”