Text del 2004
La dedicació del metge és allò que més aprecia la gent.
.
El Dr. Antonio Bordas Costa és metge especialista per partida doble: en cirurgia general i digestiva i en traumatologia i ortopèdia. És membre d’honor del Col·legi de Metges de Girona, i membre de la Reial Acadèmia de Doctors, de la Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i de la Societat Catalana de Cirurgia.
Desenvolupa la seva tasca professional com a facultatiu i com a director mèdic de la Clínica Bofill. “Sóc fill de Reus, on el meu pare tenia un hotel. Tinc sis germans, un dels quals es dedica a l’hoteleria.”
Amb aquesta presentació costa entendre per què va decidir ser metge, però aviat desvetlla una dada clau per comprendre’n la raó. “Vaig estar a casa dels avis que eren de Girona, perquè estudiava en aquesta ciutat. En aquella època, el Dr. Bofill era molt amic de la família, i jo el vaig conèixer quan tenia nou anys. Anava a la seva clínica. Veia que era un home entusiasmat per la medicina. Posseïa la qualitat més important del bon clínic: tenia cura dels malalts.” La Clínica Bofill és un centre privat que data de l’any 1932. Antigament, només oferia serveis de cirurgia, tocologia, ginecologia i urologia, però actualment hi tenen cabuda totes les disciplines mèdiques. Hi ha noranta persones adscrites com a metges, quaranta de les quals visiten a la Clínica i la resta hi col·laboren com a consultors.
L’any 1952, el doctor Bordas es va llicenciar en medicina i cirurgia a la facultat de medicina de Barcelona i a l’Hospital Clínic. “Quan feia segon de carrera li vaig dir al Dr. Piulachs, que era catedràtic de cirurgia, que volia ser cirurgià i li vaig demanar si m’admetia com a ajudant a la sala d’operacions. A tercer any, vaig fer unes oposicions per treballar com a alumne intern pensionat al servei de cirurgia i traumatologia d’urgències. Vaig aprendre cirurgia amb el Dr. Piulachs. També amb el Dr. Bofill, perquè durant els estius anava a la Clínica a ajudar-lo.”
A part del Dr. Bofill i el Dr. Collado li van ensenyar medicina: “El Dr. Piulachs era un gran mestre. També el Dr. Planas, amb qui vaig fer amistat. El vaig ajudar moltes vegades i em va formar en cirurgia plàstica. El Dr. Bruguera, que era l’anestesista del Dr. Piulachs, em va ensenyar a intubar, quan eren mitja dotzena els metges que intubaven a Barcelona, entre els quals hi havia també el Dr. Raspall i el Dr. Monton.”
En acabar la carrera, va començar la seva activitat assistencial. “Les meves primeres passes les vaig fer a Girona ajudant el Dr. Bofill. L’endemà d’haver acabat la carrera, es va posar malalt i va estar tres mesos convalescent. Em vaig haver d’espavilar. Sort que tenia una formació bona, perquè el Dr. Piulachs preparava molt bé la gent que tenia al seu entorn.”
Al començament, el Dr. Bordas va treballar principalment com a cirurgià i com a traumatòleg, perquè en aquell temps el Dr. Bofill atenia molts accidents de treball. Llavors, el servei d’urgències gaudia d’un gran èxit en aquestes especialitats. També va treballar a l’Hospital Dr. Josep Trueta. “L’Hospital Dr. Josep Trueta data de l’època en la qual vaig acabar la carrera. Hi vaig operar durant divuit anys uns cinc mil malalts, els quals tinc tipificats en dos llibres, un per patologies i l’altre cronològicament.”
“Vaig aprendre cirurgia de la mà amb el Dr. Santos Palazzi, de l’Hospital del Sagrat Cor. Era un home molt senzill i un gran traumatòleg i ortopedista. El vaig conèixer mig any abans d’acabar la carrera i em va impressionar la seva habilitat. Era capaç de brodar la cirurgia del dit xic de la mà i d’operar un maluc d’una persona de cent quilos.”
Quan es va fer càrrec de la direcció mèdica de la Clínica Bofill, fa trenta anys, tenia molt clar que la dedicació al pacient era la base de la bona medicina. “Valorava en primer lloc la dedicació del metge, que és allò que més aprecia la gent. Si no hi ha dedicació, els resultats poden no ser els desitjats. Per tant, vaig procurar seleccionar l’equip mèdic a partir d’aquest concepte. El primer que vaig fer va ser incorporar-hi el Dr. Juan Ribot com a cap de medicina interna, un home estudiós i que a més té el do del servei a la gent.”
Després, van entrar-hi nous especialistes que operaven a la Clínica. “La Clínica presta els seus serveis de quiròfans, de postoperatori i d’anestèsia als metges autoritzats. A l’època del Dr. Bofill, la primera sutura del miocardi que es vaig fer amb èxit a Girona va ser al nostre centre.”
Desde el començament de l’exercici professional el Dr. Bordas va asistir a nombrosos congresos nacionals i internacionals tant de traumatologia com de cirurgia.
La infermeria de la Clínica Bofill va adquirir un gran prestigi després de la Guerra Civil espanyola. “Era un servei que funcionava molt bé, perquè estava a càrrec de les infermeres de l’Institut Secular Magdalena Aulina. Amb la seva preparació i el seu tarannà van apropar la Clínica a la gent i van potenciar la humanització de la medicina.”
Durant els vint-i-cinc primers anys va fer traumatologia general. Després es va especialitzar en la patologia del peu. L’any 1975 va fer la tesi sobre les fractures del calcani i l’estudi de les seqüeles doloroses. “Em va interessar aquest aspecte del peu, perquè era l’única fractura, la del calcany, que causava problemes al cap de tres anys. El calcani és com un ou prim. Si es descalcifica, perd consistència, i llavors sembla que caminis sobre una esponja i provoca dolor.” Aquesta investigació la va publicar l’editorial Jims, de Barcelona, l’any 1976, amb el títol: Fractures del calcani: estudi clínic, radiològic i terapèutic. Va fer la comunicació de l’estudi al Cinquè Simposi Internacional de Traumatologia, a les lessions del tars, que es van fer a Madrid l’any 1978.
El Dr. Bordas continua en actiu a la Clínica Bofill. Preveu treballar com a director mèdic fins a finals d’any. Llavors, se n’anirà tranquil, perquè veu el futur amb confiança. “El que més em satisfà és que hi ha uns metges que són més bons que jo.”
Agraeix a la seva família la comprensió envers la seva tasca professional. “No he sentit cap retret quan havia d’anar-me’n a atendre qualsevol urgència a altes hores de la matinada o en dies festius. La meva dona i els meus fills em coneixen i saben que sóc un servidor de la medicina.”
A la Clínica Bofill, cada any, la vigília de Nadal es fa un piscolabis i es reuneix la plantilla. L’any passat, el Dr. Bordas deia al personal d’infermeria: “Penseu que el bé més preuat del món és la salut, sense discussions. Sou dispensadors d’aquest tresor i heu de pensar que la gent confia en vosaltres. Si us manqués la salut, acceptaríeu de bon grat les cures i les atencions que us donessin. La dedicació al pacient és allò més important de la vostra tasca i s’ha de fer amb alegria.”
