Text del 02-12-2010
El golf només es pot practicar professionalment si la ment està preparada per fer-ho. És un ritme, com un vals; una disciplina exigent i complicada, ja que implica estratègia, serenitat i resistència mentals.
Durant la dècada dels 70, Àngel Gallardo i Morcillo fou el millor jugador de golf d’Europa, cosa que el situà entre els deu principals jugadors del món. Actualment, se’l coneix més a l’estranger que a Catalunya, malgrat haver estat el millor golfista català de tots els temps. “Dissortadament, faig vàlida la dita i ‘no sóc profeta a la meva terra.’ Em sento molt català, però he rebut reconeixements arreu del món menys al meu país.”
Després d’haver fet més de tres milions de quilòmetres al voltant del món per disputar tornejos, el senyor Gallardo és avui vicepresident de la PGA European Tour, a més de dissenyador de camps de golf, entre els quals figura el camp de Caldes de Malavella. “Aquest camp està al costat de l’Hotel Meliá Vichy Catalán; de fet, és un complex de luxe que dóna resposta a les necessitats d’estància dels nostres golfistes. Estic molt orgullós d’aquest camp, les característiques immillorables del qual l’han dut a ésser considerat un dels 100 millors camps de golf del món. Vaig prendre aquesta iniciativa perquè volia fer venir el torneig més important que hi ha, la Ryder Cup, a Catalunya. Els meus plans, no van trobar tot el suport que m’hauria agradat per part de les autoritats. En topar-me amb algunes traves burocràtiques, no vaig poder enllestir el camp per al 1997, l’any que jo el volia portar. Tot i així, després ha viscut molts moments de glòria amb la PGA European Tour.”
Cos, ment i biomecànica: això és, bàsicament, el golf. “El golf és un esport que només es pot practicar professionalment si la ment està preparada per fer-ho, perquè exigeix intel·ligència i coordinació de moviments. És un ritme, com un vals. La ment funciona amb les mans, i les mans funcionen amb el pal de golf. Apte per a persones d’edat avançada, atès que no requereix forçar al màxim les capacitat físiques, això no treu que sigui una disciplina molt exigent i complicada, ja que implica estratègia, serenitat i resistència mentals.” També té un component de gaudi i evasió. “Una vegada, jugant amb Bill Clinton, em digué: Quan jugo a golf, no penso en res més. I és veritat, perquè la piloteta t’absorbeix. I que tu la piquis i arribi a 250 m és un misteri insondable. Potser per aquesta raó és especialment recomanat per assolit l’equilibri emocional i disciplina mental. El golf et fa superar-te. És un esport teu, individual, de tu davant la pilota. Boris Becker em va dir que la piloteta no es belluga perquè t’està mirant i dient: pica’m. No jugues, per tant, contra ningú, si de cas contra tu mateix. Això et prepara, t’ensenya, et fa créixer humanament.”
Tradicionalment, el golf es troba associat a una ètica que també es tradueix en una estètica. “És un esport de cavallers, amb molt de fair play, sense agressivitat. És evident, per la mateixa concepció del joc, que va néixer en un moment històric en què dominaven altres valors, quan als pares se’ls parlava de vostè i es creia en el respecte i l’amabilitat. El jovent que encara conservi aquests valors pot trobar en el golf molts atractius. El més important de tot és que ofereix la possibilitat d’una pràctica esportiva en plena natura, envoltats de plantes i ocells. És una alternativa ideal a la PlayStation, perquè obre molt la ment i activa els pensaments. I, com que és ideal tant per a gent jove com per a gent gran, permet conviure, i aprendre, de les generacions anteriors. Mentre una persona tingui equilibri i pugui caminar, pot jugar a golf. Hi ha persones que tenen 90 anys i encara hi juguen. No fan 18 forats, és clar, sinó la meitat: però continuen jugant-hi.”
Sovint s’acusa els camps de golf d’atemptats ecològics perquè gasten molta aigua. “L’aigua que utilitzem al golf de Caldes de Malavella és tota reciclada. Tot i que fa molts anys no es tenien en compte aquesta mena de coses, ara ha canviat completament i som molt respectuosos amb el medi ambient. Em considero un amant de la naturalesa, i mai deixaria que un camp meu hi anés en contra.”
Per evitar aquests problemes, a Catalunya s’ha optat pel Pitch & Putt, amb petits camps de golf. “Són una idea fantàstica, perquè, a més d’estalviar aigua, fan el golf una mica més assequible i això crea afició; la gent descobreix que és divertit i que hi poden jugar totes les generacions d’una mateixa família. És una de tantes maneres de popularitzar aquest noble esport.”
En un altre ordre de coses, els camps de golf generen força llocs de treball. “Donem feina directa a 50 o 60 famílies, per no parlar dels beneficis que generen en els hotels o restaurants de la zona.”
Un altre benefici del golf és el de la salut. “Els metges aconsellen que la gent passegi dos o tres quilòmetres al dia, però a molta gent li avorreix caminar. Jugant a golf, en canvi, es caminen cinc, sis o set quilòmetres sense adonar-se’n. I en aquests temps de tanta incomunicació, el golf és una magnifica oportunitat per socialitzar, perquè genera molta conversa, moltes jugades que comentar.”
Aquestes dues avantatges col·laterals del golf són suficient per desterrar el tòpic que es tracta d’un esport privatiu. “Anar a veure el Barça pot costar més de 100 euros. Per aquesta quantitat, es pot jugar una setmana al golf al club de Caldes de Malavella. A més, a Catalunya hi ha també camps de golf municipals. Tinguem en compte que és més barat jugar a golf que, per exemple, esquiar, un esport que, tanmateix, s’ha popularitzat molt darrerament.”
En general, Catalunya és un país golfista, i està a un bon nivell, però seria meravellós que augmentés l’afició perquè que sortissin noves figures de nivell mundial. El senyor Gallardo té molts records inoblidables associats al golf. “Recordo especialment el primer torneig que vaig guanyar a Mèxic, el Open de México del 1971, quan encara no tenia relacions diplomàtiques amb Espanya. Jo, en canvi, hi tenia família exiliada de quan la guerra, que vaig aprofitar per conèixer. Em deien El Gachupín, que era com anomenaven als espanyols. Les apostes estaven 100 a 1 en contra meva, i vaig guanyar. Fou com un miracle.”
