Text del 02/03/10
Segueixo el món de la infància de ben a prop en la meva feina diària, perquè les investigacions sobre els trastorns de processament auditiu central que realitzem al centre beneficien molts infants amb discapacitats, amb malalties com l’autisme o amb problemes de fracàs escolar.
Es pot sentir bé i no percebre o comprendre correctament allò que se sent. No ser sord no vol dir tenir una bona audició.
És vital que un docent sàpiga detectar que un nen té problemes en lecto-escritura derivats de la visió o l’audició, per corregir-los a temps.
Les malalties del cos són els gemecs de l’ànima. Quan una persona no està bé anímicament, el seu cos es debilita i emmalalteix.
La medicina convencional ha comès un gran error: separar la relació entre cos i ànima.
Fa 16 anys, Jordi Galcerán i Expósito es preguntava, amb consternació, per què la seva filla Núria havia desenvolupat als dos anys una malaltia neurodegenerativa anomenada Síndrome de Rett. “No parava de lamentar-me, m’aixecava cada dia i deia: per què ens ha tocat a nosaltres? Ara, quan em llevo, dono les gràcies de poder ser el seu pare. I cada vegada que miro la meva filla li dono les gràcies per ser qui és, per tot allò que m’ha aportat. Aquesta gratitud que sento em fa feliç.” I és que, lluny d’esperar resignat una solució, el senyor Galcerán començà a buscar teràpies alternatives que poguessin alleugerir els símptomes que patia la Núria i milloressin la seva qualitat de vida. La recerca no només va donar fruïts sinó que el va encaminar cap a una nova branca professional: l’any 2000 inicià els estudis en Reeducació de l’Audició de la mà de l’otorinolaringòleg francès Guy Bérard i va crear Audició, Aprenentatge i Salut, centre dedicat a la investigació en els trastorns de processament auditiu central.
El 2005, Jordi Galcerán desenvolupà SENA, un software que permet l’estimulació de l’oïda. Avui es dedica a la clínica dels problemes de processament auditiu central i a la formació de professionals en aquest àmbit al centre Diagnosi i Intervenció en Psico-Audiologia. La seva vocació inicial, tanmateix, fou la de mestre. “Em sento una persona que ha lluitat contra un destí advers; per això, tot i haver cursat Magisteri, diverses circumstàncies familiars, com l’afecció de la meva filla, m’han abocat cap a altres activitats.”
En qualsevol cas, “el món de la infància el segueixo de ben a prop en la meva feina diària, perquè les investigacions sobre els trastorns de processament auditiu central que es desenvolupen en el meu centre i els coneixements que transmetem a altres professionals beneficien molts infants amb discapacitats, amb malalties com l’autisme o amb problemes de fracàs escolar a causa d’anomalies auditives.”
Una persona amb una agudesa auditiva excel·lent pot tenir una pèssima qualitat auditiva. “Es pot sentir bé i no percebre o comprendre correctament allò que se sent. No ser sord no vol dir tenir una bona audició, cosa que sovint costa d’entendre. Hi ha qui pot obtenir un resultat normal en una exploració audiològica, però en canvi té moltes dificultats per mantenir, posem per cas, una atenció sostinguda, per poder sentir quan hi ha molt d’enrenou o per distingir uns sons d’uns altres.”
La recerca els ha permès demostrar que persones amb trastorns comuns tenen un perfil en audiometria molt similar. “Per exemple: els individus amb problemes de memòria a curt termini i amb trastorns depressius majors tenen les mateixes alteracions en audiometria. El mateix passa amb els nens autistes, amb hiperactivitat o amb trastorns en dèficit d’atenció. És a dir, detectem alteracions comunes a cada afectació. Això també ens permet fer el camí invers: amb el resultat d’una audiometria podem preveure si un nen pot patir un determinat trastorn i també ens ofereix un retrat de la seva vida acadèmica i emocional.”
El centre que dirigeix ha format un centenar de professionals –sobretot psicòlegs, logopedes o optometristes– en l’ús del seu software terapèutic, que permet reeducar l’audició dels pacients. “I continuem mantenint el contacte amb aquests especialistes un cop formats. Això ens permet millorar cada dia la nostra metodologia, perquè contínuament recollim informació valuosíssima de les seves vivències.”
Entre d’altres avenços, la reeducació de l’oïda permet que un nen autista no tendeixi a aïllar-se tant del seu entorn. “En l’autisme, com en altres malalties, l’audició central està alterada. Les persones que pateixen autisme senten molt més que els altres. Per tant, el seu entorn sonor és molt agressiu, i això fa que tinguin un comportament estrany, que s’aïllin i busquin solitud i calma. Quan aconseguim normalitzar l’audició central, la condició d’autista millora. La teràpia també possibilita que els nens hiperactius siguin capaços d’escoltar i mantenir l’atenció de forma continuada i que els infants amb TDA, per exemple, sentin els sons greus.”
Tot i que els pacients milloren després de seguir el tractament auditiu, encara hi ha persones dedicades a la salut que no contemplen aquesta teràpia. “Com en tots els àmbits professionals, sempre hi ha gent més oberta que d’altra. Alguns metges pensen que venem màgia, però d’altres respecten els nostres mètodes i ens deriven pacients.” També topen amb reticències en el món educatiu. “Al país tenim un índex de fracàs escolar escandalós, que supera el 30%. Malgrat això, algunes escoles no entenen que hi ha nens que poden tenir problemes d’audició, els quals, amb un tractament, augmenten el seu rendiment i la seva capacitat d’aprenentatge. No volen ni sentir a parlar del tema. I és llàstima que existeixi qui no vulgui mirar més enllà dels coneixements establerts. Les deficiències no detectades a la vista i, sobretot, a l’oïda estan condemnant molts infants a patir fracàs escolar i, en conseqüència, una baixa autoestima. Quan aquests alumnes, titllats de mandrosos o de curts, arriben a l’adolescència, han de prendre una decisió crucial: o són els ximples de la classe o són els dolents. Hi ha una dada rellevant: el 37% de la població reclusa als Estats Units té problemes de lecto-escritura.”
En aquest sentit, tenim una assignatura pendent en el món educatiu: formar bé els professors. “És vital que un docent sàpiga detectar que un nen té problemes en lecto-escritura derivats de la visió o l’audició; que no és que pateixi dificultats en l’aprenentatge; que, si el corregim a temps, aprendrà a llegir. Així, un nen amb un sistema auditiu immadur, incapaç d’inhibir la informació irrellevant, cada vegada que senti un soroll es despistarà. I no és que sigui despistat: és que té una mancança en l’audició. Però la majoria de mestres no ha rebut la formació adient per saber detectar-ho.”
L’experiència del senyor Galcerán confirma que estètica corporal i equilibri emocional són indeslligables. “Les malalties del cos són els gemecs de l’ànima. Quan una persona no està bé anímicament, el seu cos es debilita i emmalalteix. De la mateixa manera, i tal com deia Plató, ‘el cos és la presó de l’ànima.’ Si estem en una presó confortable, que ens agrada, hi estarem millor.”
Veure el cos i la ment com a compartiments estancs és perjudicial. “La medicina convencional ha comès un gran error: separar la relació entre cos i ànima. Quan un individu pateix una depressió, se li dóna un fàrmac per pujar-li la serotonina. Però què va passar primer? Tenia una depressió clínica i li va baixar la serotonina o alguna cosa en la seva vida no anava bé i el seu organisme va deixar de generar aquesta substància? Els fàrmacs són pedaços. Cal ser capaços d’anar més enllà de la reacció fisiològica de l’organisme.”
És vital que una persona estigui orgullosa de ser qui és, “que busqui la seva plenitud emocional, perquè, aleshores, el seu aspecte també serà un altre, més harmoniós.”
