PC, 21è VOLUM. Estètica corporal i equilibri emocional

ANDREA VILALLONGA VALLS

ASSESSORA D’IMATGE

Text del 22-02-11

“És molt gratificant poder col·laborar en el restabliment de l’equilibri emocional de persones amb baixa autoestima o dels individus la imatge dels quals no s’ajusta a allò que desitgen projectar”

“No es tracta només de produir una millora en l’estètica, sinó que hem d’aconseguir un canvi permanent més radical que s’esdevingui des de l’interior, del qual en derivi una nova actitud més positiva”

“Ens han educat en una errònia humilitat judeocristina que ens fa confondre la seguretat en un mateix amb la vanitat”

“La primera impressió que donen les persones és universal i analitzable amb els paràmetres de la iconologia, ciència centrada en l’examen de la conjunció semiòtica que conformen les línies, les formes, els volums i els colors”

Andrea Vilallonga Valls optà per dedicar-se al món de l’assessoria d’imatge ara fa set anys. “Desitjava poder ajudar els altres des dels meus coneixements del món de la moda i la imatge, i amb les ganes, l’entusiasme i la passió que haig de dir sempre aboco en tot allò que faig. Estic molt contenta d’haver-m’hi decidit perquè és molt gratificant poder col·laborar en el restabliment de l’equilibri emocional de moltes persones insatisfetes o dels individus la imatge dels quals no s’ajusta a allò que desitgen projectar.”

En l’assessoria d’imatge, “la relació entre estètica i ètica és bàsica, ja que ajudem a superar complexos, de manera que s’enforteix la comunicació amb l’exterior.”

En aquest treball per reequilibrar la part física i l’emocional és molt important disposar i desenvolupar una bona capacitat d’escolta i d’empatia. “La meva formació de coach és de gran ajut per poder motivar els clients; no es tracta només que es produeixi una transformació en l’estètica o una millora de la imatge de l’individu, sinó que hem de treballar per aconseguir un canvi permanent més radical que s’esdevingui des de l’interior i en derivi una nova actitud més positiva. Variar de jaqueta és fàcil; allò difícil és modificar les motivacions per tal d’escollir-ne una determinada. A causa d’això, la psicologia, la científica i la intuïtiva, és essencial.”

Per aconseguir uns resultats òptims “cal que la persona s’impliqui i s’esforci en la transformació emocional i visual. Els assessors d’imatge assistim els nostre clients, però són ells els que han d’esmerçar-hi totes les forces.”

El mètode de treball acostuma a ser el següent: “Amb el primer contacte amb el client ja es perceben els ajustos necessaris; tot i així, cal escoltar-lo atentament per conèixer a fons les seves circumstàncies, formes de vida, costums i tarannà. S’han de respectar sempre les seves opcions personals malgrat que estiguin en contra de les nostres. Perquè no es tracta de fer una transformació radical de la persona, sinó de millorar-ne determinats aspectes partint d’opcions realistes.”

A més “cal que siguem sempre sincers, objectius i honestos quan fem les nostres valoracions i recomanacions. De fet, el nostre gran avantatge a l’hora de poder ajudar un client a millorar la seva imatge és la nostra capacitat d’objectivització.”

Aquesta anàlisi inicial no resulta mai parcial ni subjectiva, sinó que parteix d’una metodologia científica plenament consolidada. “La primera impressió que donen els individus és universal i analitzable fent servir paràmetres científics. La ciència que s’encarrega de l’anàlisi objectiva de la imatge s’anomena iconologia i se centra en l’examen de la conjunció semiòtica que conformen les línies, les formes, els volums i els colors.”

A partir d’aquesta primera fase, “escoltem l’objectiu i les circumstàncies del client, realitzem fotografies i en fem una anàlisi antropomètrica de les proporcions corporals i de les tipologies i de la imatge que transmet. Amb les conclusions de les dades obtingudes li suggerim unes pautes de vestuari, és a dir, del tipus de roba que més li afavoreix i que cal portar en cada situació i l’informen de la importància del color, no tan sols incidint en les tonalitats que l’afavoreixen, sinó també en com es comunica a través d’elles amb l’exterior. De vegades, la transformació també requereix perfeccionar determinats aspectes del comportament; i tot i que corregir el caràcter d’un individu és molt difícil, és possible ensenyar-lo a comportar-se en públic. Les bones maneres són imprescindibles per tenir una convivència pacífica en societat. La urbanitat permet que una persona amb un caràcter impulsiu encaixi en la societat, aprèn que determinades coses o paraules no es poden fer o dir en públic.”

En qualsevol cas, “mai no seguim unes pautes estandaritzades perquè cada cas és diferent; en la nostra feina, no hi ha espai per a la monotonia.”

Una de les claus de l’èxit d’un assessor d’imatge és “ser molt conscient que cal treballar des de la humilitat per tal que les persones puguin extreure el màxim partit possible de la seva imatge, tot i no perdent de vista que la bellesa és sempre subjectiva: depèn de l’observador, però també és inherent a una actitud de seguretat, satisfacció i confiança en un mateix. La bellesa és quelcom que t’emociona… i no podem commoure tothom.”

Per desgràcia, molta gent no és conscient del potencial que té ni de la imatge que projecta. “Ens han educat en una errònia humilitat judeocristina que ens fa confondre la seguretat en un mateix i l’autoconeixement amb la vanitat i la supèrbia i que provoca molts daltabaixos emocionals perquè, d’una banda, ens consta acceptar la dimensió corporal del nostre ésser i, d’una altra, no sabem apreciar-ne els punts positius, i sovint ens centrem en els que no ens agraden. Cal que no oblidem que no hi ha res de negatiu ni d’estrany a voler sentir-se bé a la pròpia pell perquè el cos és l’única i veritable pertinença de què disposem.”

Malgrat el que hom podria creure, la majoria dels clients de la senyora Vilallonga “ni són persones amb repercussió pública ni el seu estatus és sempre elevat: el 80% dels clients són persones anònimes d’ambients socials molt heterogenis.”

La tipologia dels clients acostuma a respondre les casuístiques següents: “Hi ha un sector d’usuaris amb una autoestima baixa que no se sent bé amb la seva aparença; també, persones que no s’identifiquen amb la imatge que projecten i volen transformar-la; igualment, hi ha qui se sent bé amb el seu aspecte però desitja potenciar-lo encara més i, finalment, un últim grup constituït pels que no disposen de temps ni per gestionar la seva imatge ni per realitzar les seves compres, casos en què també portem a terme funcions de personal shopper.”

Com a tècnic superior d’Assessoria d’Imatge Personal i Corporativa, Andrea Vilallonga també dedica part del seu temps a la docència. “Imparteixo classes per a empreses i corporacions de bones maneres, urbanitat i pautes de comportament. M’agrada molt aquest contacte amb un públic ampli i variat. Intento ser sempre molt planera i constructiva, sense oblidar posar de manifest la importància del que ensenyo.”

I predica amb l’exemple: “Jo sóc una ferma defensora de les bones maneres, del respecte entre individus i de recuperar valors de vegades menystinguts com el de la feminitat. Sentir-se dona i voler lluir i agradar com a tal és una qualitat inherent a la nostra essència a la qual no hauríem de renunciar.”

La senyora Vilallonga és exponent d’una professió de futur encara poc coneguda, no gaire estesa i mal entesa al nostre país. “Resta una certa percepció frívola de la nostra tasca que l’assimila amb les qüestions purament estètiques i no té en compte ni el seu ampli camp d’acció (política, mitjans de comunicació i comunicadors, fotografia i cinema, etc.), ni la tradició i el prestigi de què gaudeix a altres indrets. Confiem que el treball honest dels professionals que ens hi dediquem en canviï la percepció i n’ampliï la difusió.”