Texto del 13/05/2013

Preocupades per la política d’austeritat implementada pel Govern, basada en una disminució de les prestacions socials en lloc d’en una optimització de la gestió pública i de l’Administració, les responsables i cofundadores d’aquesta assessoria integral comprenen el desànim ciutadà però advoquen per una actitud ferma i positivista, en sintonia amb l’esperit de sacrifici dels seus clients, que diàriament lluiten per tirar endavant els seus projectes. 

Professionalitat emparada per l’AECE

Som graduades socials amb un ampli bagatge professional, cofundadores des de l’any 2003 de Gràcia Assessores, un despatx amb voluntat d’oferir un servei integral. Entre d’altres matèries, donem consell a empreses i particulars en temes laborals, fiscals i comptables; en constitució de societats limitades, laborals i cooperatives; en auditories laborals i organització de circuits administratius, etc. Àngels, paral·lelament, fa classes de Direcció i Administració d’Empreses a l’ESPRI (Escola Superior de Protocol i Relacions Institucionals), centre privat que depèn de la Universitat Europea Miguel de Cervantes, mentre que la nostra professionalitat ve emparada per l’AECE (Associació d’Experts Comptables i Tributaris), de la qual som membres. 

El Palau de la Música, un dels nostres clients més notoris

Els nostres clients són tant petites i mitjanes empreses com grans firmes; un dels més notoris és El Palau de la Música, per al qual estem gestionant la gestió administrativa del personal des de fa una dècada i durant el pas de dos directors generals, cosa que ens omple d’orgull, ja que posa de manifest la qualitat dels nostres serveis. 

El guia espiritual de l’empresa

Sempre hem pensat que l’assessor és una mena de guia espiritual de l’empresa. La seva missió principal consisteix, per tant, en ajudar el client, en escoltar entre línies allò que realment vol expressar i en actuar en conseqüència i amb plena discreció. Per tal que un projecte empresarial sigui viable i sostenible en el temps, cal gaudir d’una estructura òptima; una tasca a la qual nosaltres assistim amb rigor i honestedat.

Per l’optimització de la gestió empresarial

En aquest sentit, un dels majors problemes que observem a l’empresa catalana és la falta d’organització interna, malgrat que la planificació és un element essencial per al sosteniment de tot negoci. Paradoxalment, si bé cap empresari desitja perdre temps, pocs són els que destinen una part de la seva jornada a optimitzar la seva gestió, cosa que, tard o d’hora, els estalviaria moltíssims recursos, esforços… i també temps. 

Exportar versus importar

Les empreses que millor funcionen en l’actualitat, segons la nostra experiència, són aquelles que exporten els seus productes o serveis. Tant és així que algunes de les que abans que s’iniciés la crisi tancaven l’exercici amb pocs beneficis i fins i tot amb pèrdues, avui dia, implementat el procés de sortida a l’exterior, obtenen un avantatjós marge de benefici. Tot el contrari passa amb les entitats importadores, que no compten amb una sort similar perquè el consum intern es troba estancant i a la Xina ja no es donen les mateixes condicions de compra que temps enrere. Val a dir que al nostre territori hi ha empreses molt potents i excel·lents emprenedors; tanmateix, arrosseguem un complex d’inferioritat que no ens permet valorar-nos amb la mateixa objectivitat en què ho fan a l’estranger. 

No hi ha cultura d’empresa al nostre Estat

No es pot negar, tanmateix, que tradicionalment a Espanya li ha mancat cultura empresarial. Aquest fet explica, per exemple, que si bé el grau d’Administració d’Empreses està encaminat a satisfer les necessitats d’aprenentatge del col·lectiu empresarial, en línies generals es limita a oferir un suport teòric sense arribar a formar l’individu des dels fonaments pràctics i vitals de la tasca emprenedora, ni tampoc li dóna els valors personals imprescindibles per a l’exercici de la professió. I és que un empresari ha de conèixer quina és la feina que realitzen els seus empleats així com la manera en què s’ha de desenvolupar. Tenint en compte que les companyies acostumen a actuar seguint els criteris de la seva entitat assessora, és bàsic que aquesta darrera conegui de primera mà el camp d’actuació de l’empresa que representa per trobar-se en condicions d’oferir un servei òptim.

Sacrifici del col·lectiu empresarial per tal de tirar endavant el seu projecte

La conjuntura actual exigeix l’obertura immediata del crèdit a l’empresa sota un rigorós estudi de viabilitat, una mesura que reactivaria l’ocupació i el consum; i és que no hem de menystenir el gran sacrifici que realitza el col·lectiu empresarial per tal de reflotar l’economia del país. Pensem que el model d’empresa català (entitats de mida mitja i de caràcter familiar), ja siguin companyies de recent creació com de gran arrelament, travessa un moment crític, perquè la falta de suport bancari les ha obligat a autofinançar-se mitjançant el patrimoni dels seus propietaris, amb el risc que això comporta i la conseqüent minva de poder adquisitiu. 

Ajudar l’empresa privada en lloc de rescatar les entitats financeres

Resulta irrisori que el Govern hagi rescatat a les entitats financeres, quan aquestes han dut a terme una nefanda gestió que ha estat la responsable directa de la crisi que patim i, en canvi, no hagi fet gaires esforços per tal d’ajudar el teixit empresarial de l’Estat, sobre tot pel que fa a les pimes. En conseqüència, és prioritari que els nostres responsables polítics posin en marxa mecanismes d’ajut a l’empresa privada i que privatitzin l’empresa pública. 

Una reforma encara pendent

Les mesures d’austeritat del Govern han afectat greument el benestar dels ciutadans; no obstant això, l’Administració encara es troba pendent de reforma, malgrat que a la campanya electoral del partit actualment al poder es prometia eliminar-ne les duplicitats il·lògiques i les plantilles sobredimensionades. L’única actuació al respecte ha estat reduir els sous dels funcionaris, obviant que les quantitats més grans de fons públics es destinen als innecessaris, i sovint tèrbols, “càrrecs de confiança”. 

D’una dictadura del treballador a una pèrdua gairebé total dels seus drets

Des de l’entrada en vigor de la reforma laboral, hem passat d’una dictadura del treballador, en la que aquest gaudia d’excel·lents i també excessives condicions laborals, a la pèrdua gairebé total dels seus drets. I això no deixa de ser una incongruència, de la mateixa manera que ho és el fet que a dia d’avui una empresa ni tan sols es vegi obligada a demostrar pèrdues per justificar un expedient laboral, i tingui prou amb preveure-les. Dit això, per tots és sabut que, si un empresari cabal decideix acomiadar un treballador, és degut a dues causes alienes a la seva voluntat: bé que no compleixi les seves funcions, bé que no se’l pugui costejar. 

És gairebé impossible controlar l’economia submergida mitjançant les inspeccions d’Hisenda

Una possible exempció temporal en el pagament de la Seguretat Social a nivell nacional aconseguiria efectes molt positius en el foment de l’ocupació, alhora que faria aflorar gran part de l’economia submergida. Tinguem present que aquesta és pràcticament impossible de controlar mitjançant els inspectors d’hisenda, ja que supervisen només allò que ja està reglat. 

Desànim ciutadà perniciós però comprensible

Avui la ciutadania viu immersa en un desànim perniciós però comprensible, davant la doble moral que sovint ostenta l’Administració. En són un bon exemple les campanyes que realitza contra el consum de tabac mentre recapta un 50% per la venda de cada paquet i, sobretot, els innumerables casos de corrupció saldats sense conseqüències polítiques o judicials, que menyscaben la confiança popular en el sistema. 

Classe política aliena als problemes reals de la societat

La classe política actual es troba tristament esquitxada per l’actuació d’uns quants vividors exempts de valors i ideologia, que han convertit la professió en una cursa fàcil per enriquir-se. Són, a més, persones mancades de capacitat, coneixement i experiència per poder governar, que s’han llaurat una trajectòria professional dins partits o sindicats d’esquena a la realitat diària dels empresaris i els treballadors. 

El canvi de legislació concursal ha servit per lucrar les entitats liquidadores externes

Fins a la reforma concursal de juliol de 2003, l’ordenament jurídic oferia diverses fórmules quan el deutor no tenia la possibilitat de pagar els deutes davant els seus creditors. Amb el canvi de la legislació concursal, hi ha entitats liquidadores externes que es beneficien de la situació crítica de les entitats sotmeses a concurs de creditors, mitjançant la venda dels seus actius a baix preu, previ cobrament d’altres xifres en concepte de comissió de fons. 

Reforçar la nostra vinculació amb Espanya, no pas trencar-la

Pensem que la major part de la població es mostra en desacord amb el procés independentista català que ha estat plantejat pel President Artur Mas. Al nostre entendre, aquesta mena d’estratègia política és anacrònica en el context actual, on preval la globalització, la interculturalitat i l’obertura de fronteres. Malgrat que subscrivim la necessitat de conservar i cuidar les particularitats de Catalunya, segurament només convindria replantejar la relació entre Catalunya i l’Estat central per tal d’arribar a una solució no tan dràstica. Més aviat caldria reforçar la nostra vinculació amb Espanya, tant perquè una imatge de desunió es perjudica internacionalment com pels perills que han representat les revoltes secessionistes al llarg de la història.