Text del 08/10/2013

L’enginyer que encapçala aquesta entitat, dedicada al disseny i la fabricació d’equips electrònics a mida, té molt clara la necessitat de l’empatia i la solidaritat per assolir el progrés individual i col·lectiu. Per això, vetlla pel benestar de la seva plantilla i aconsella al Govern ajudar l’activitat de les pimes per reduir l’atur; una tràgica problemàtica social que hauria ser la prioritat dels nostres dirigents davant temes nacionalistes o ideològics. 

Inicis de l’aventura empresarial marcats per la dissort

Han passat 20 anys des que vaig decidir fundar la meva pròpia empresa, Insercad Electrònica. Els inicis no van ser gens fàcils; en un primer moment érem dos socis a parts iguals, però tot just encetat el negoci, el meu company i amic va emmalaltir de leucèmia i inicià una dramàtica lluita contra ella de set anys que, malauradament, va guanyar la malaltia. Aquesta trista circumstància m’obligà a aixecar l’empresa tot sol; tanmateix, superades les dificultats de la primera dècada, em vaig sentir com si tornés a començar. Des de llavors sé que la veritable emprenedoria no s’arronsa amb les dificultats, sinó que aprèn a encarar-les i, fins i tot, a sortir-ne enfortit.

Disseny, fabricació i comercialització d’equips electrònics a mida

Avui dia som una petita empresa familiar dedicada al disseny, la fabricació i la comercialització d’equips electrònics a mida. Hi ha dos socis, la meva esposa i jo mateix, i comptem amb una plantilla formada per vint treballadors, entre els quals hi ha enginyers de telecomunicacions i tècnics de diferents especialitats.

Cartera fidel de clients

Cuidar els clients i captar-ne de nous és un aspecte fonamental; nosaltres tenim un comercial en plantilla que es fa càrrec d’aquestes gestions. Per sort, disposem d’un nombre important de clients fidelitzats. Treballem amb més de 200 companyies, però són unes quinze les que ens ofereixen un volum de feina més gran i regular. La majoria dels nostres clients són de les rodalies de Barcelona, tot i que gairebé el 100% operen en mercats internacionals. En el nostre cas, col·laborem amb empreses procedents de l’àmbit industrial: companyies d’elevació, del camp dels automatismes aplicats la ramaderia i del camp de la robòtica. També vam dissenyar l’electrònica d’uns microscopis d’última generació.

Accentuar el bon servei i la constància a preus de mercat

Amb l’actual crisi econòmica, mantenir-se en el mercat és tot un repte. Moltes empreses han hagut de tancar, i moltes altres ho hauran d’acabar fent. Per fer front a aquesta situació, l’estratègia més encertada no és oferir preus més econòmics, sinó optar per accentuar la professionalitat i el bon servei a preus de mercat. De les premisses “servei, qualitat i preu”, només se’n poden garantir dues, perquè, per exemple, no sempre es pot disposar dels mitjans necessaris per oferir un servei diari, o no sempre es pot assegurar un alt nivell de qualitat i alhora uns preus més ajustats que els de la competència. Per guanyar-se la confiança del client, el més important és la constància i la seriositat, qualitats imprescindibles si el que busquem és fidelitzar-los.

Coneixement tecnològic, experiència i creativitat

Generalment, els nostres clients ens exposen la seva proposta i nosaltres els aconsellem perquè la puguin dur a terme; en aquest assessorament disposem de força marge de llibertat creativa i d’aplicació dels nostres coneixements tecnològics. Per a nosaltres és clau oferir plenes garanties de funcionament de tots els nostres productes, i per aquest motiu disposem d’un laboratori de proves. D’altra banda, també mantenim una òptima relació amb els nostres proveïdors: sempre ens informen de novetats i ens porten mostres. Gràcies a aquesta col·laboració, ens mantenim al corrent de les darreres tendències i podem elaborar els nostres prototips amb materials d’última generació.

Manquen professionals qualificats al sector industrial

Una de les característiques del nostre teixit industrial és l’absència de professionals d’alt nivell, fet que obliga els empresaris a destinar recursos per a la formació del personal. En el meu cas, prefereixo formar empleats inexperts que no contractar personal que pot haver adquirit, per dir-ho així, certs vicis en altres empreses.

El capital humà d’una empresa ha de sentir-se apreciat i motivat

Considero fonamental que el capital humà d’una empresa se senti motivat i cuidat, i per aconseguir-ho cal tractar-lo amb deferència; tots els nostres treballadors, per exemple, disposen d’un contracte laboral fix, i alguns d’ells, com molts dels nostres clients, porten més de 18 anys treballant amb nosaltres.

Càrrega impositiva excessiva i il·lògica

A Espanya, els empresaris hem de pagar una quantitat d’impostos excessiva, de vegades, fins i tot, per duplicat (alguns analistes sostenen que a molts tributs els canvien el nom segons l’Admnistració, i d’aquesta manera els acabem retribuint dues vegades). Ens veiem obligats cada trimestre a satisfer l’IVA, i a finals d’any, l’Impost de Societats, en funció dels resultats comptables; amb tot, el beneficis finals són minúsculs. I em sembla injust que, per exemple, les transaccions financeres quedin lliures d’impostos mentre l’Impost de Successions obliga a pagar grans quantitats per poder heretar un habitatge.

El Govern hauria de donar oxigen a les empreses en lloc d’asfixiar-les fiscalment

Durant l’època de bonança es va abusar de determinades pràctiques que permeteren a polítics i grans empresaris obtenir beneficis quantiosos. També es van cometre molts errors, i tot plegat ens ha dut al context de crisi econòmica en què ens trobem. Per poder superar la crisi, el Govern hauria de donar oxigen a les empreses en lloc d’asfixiar-les fiscalment; d’aquesta manera, moltes entitats, malgrat haver experimentat un descens de la seva productivitat, no es veurien obligades a tancar, i això evitaria que la xifra d’aturats s’incrementés.

Iniciativa per reduir l’atur

Una proposta per fer front a la desocupació podria consistir a incentivar l’empresari perquè ampliés la seva plantilla a canvi de l’exempció o reducció temporals de certs impostos. El gerent hauria de fer front a les mateixes despeses, però guanyaria en nombre de treballadors, fet que incrementaria la seva productivitat. A més, aquesta mesura beneficiaria sobretot –tot i que no només– les pimes, que a Espanya són majoria (el nombre de grans empreses és escàs i, a diferència de les petites, sempre obtenen el suport del Govern quan afronten dificultats). Malauradament, sembla que la tendència general és la contrària, i s’està produint un “efecte brida”, és a dir, un escurçament progressiu de les plantilles. 

No posar traves a les empreses

Nosaltres som una empresa petita i hem hagut de fer front a moltes dificultats, tant les que es deriven del context econòmic com les de caire personal; i és que sóc molt conscient de la meva responsabilitat, no només en el benestar de la meva esposa i de la meva filla, sinó també, en el de les vint persones que treballen amb nosaltres. Les empreses estan vivint moments complicats, per això no se’ls ha de posar més traves; trobo que és un error, per exemple, incrementar el nombre d’inspeccions, perquè si un inspector mira la lletra petita, sempre trobarà alguna cosa. A més, de vegades fa l’efecte que les inspeccions són més rigoroses amb qui més compleix i que aparta la vista de certes activitats de legalitat sospitosa.

És impossible competir en un mercat global si no hi ha les mateixes regles del joc per a tothom

A banda de les desigualtats que es donen a la mateixa Europa, on els països del sud tenen menys facilitats per accedir al crèdit que els del centre i els del nord, hem de ser conscients dels desavantatges que patim a l’hora de competir amb altres països de la resta del món. Per posar un exemple: un dels nostres competidors té una delegació a l’Índia formada per 300 treballadors que reben un sou d’uns 30 o 50 euros mensuals. La despesa total en nòmines equivaldria a la de pagar set treballadors a Espanya. Aquests desequilibris representen un gran handicap per a nosaltres, perquè els clients acaben comprant on els és més econòmic.

Les lleis han d’actualitzar-se i adaptar-se a la seva realitat

El món està en constant evolució, i les lleis s’haurien d’adaptar als nous temps. Es fa difícil d’entendre que es mantinguin lleis aprovades durant el segle xix, i que la nostra Constitució tampoc no s’hagi reformat. Pel que fa a l’Estat de les Autonomies, és un tema que evito de tractar amb altres empresaris, perquè és una qüestió sensible, semblant al futbol o la política. Des de sempre, Madrid i el País Basc s’han mostrat poc inclinats a contractar els serveis que ofereixen empresaris catalans. Els seus empresaris mostren un tracte exquisit, però la meva experiència és que costa molt tancar els negocis amb ells.

Prioritzar la problemàtica de l’atur a la consulta sobiranista

Com a empresari, tinc molts dubtes respecte a l’autodeterminació, perquè no en puc preveure les conseqüències. Si s’arribés a realitzar la consulta, és molt probable que després tot anés tornant a la normalitat. Tanmateix, al contrari dels qui pensen que aquest esclat nacionalista té un fort component de cortina de fum, i que s’acabarà oblidant, crec que és una realitat que no es pot obviar. Però la prioritat és resoldre la problemàtica de l’atur. En general, els polítics sembla que no són conscients de la situació real que travessen un percentatge important de famílies, moltes d’elles sense feina i d’altres que ja han esgotat les prestacions socials. Resoldre aquestes dificultats hauria de marcar el seu full de ruta.