Text del 08-01-14
Arqueòleg, columnista, gerent d’aquesta emblemàtica llibreria manresana i president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Antoni Daura afronta el futur del sector amb optimisme, tot apostant per la formació específica dels llibreters i l’especialització dels petits establiments. Partidari de tirar endavant el procés sobiranista català, creu que els pobles de la Mediterrània haurien de recuperar l’orgull de la seva rica herència cultural.
Llibreteria al cor de Manresa
Llibres Parcir, S.L., és una llibreria creada pels meus sogres, Marià Pardo i Francesca Circuns, l’any 1973, amb l’objectiu de vendre bàsicament llibres, deixant de banda la premsa i la papereria, tradicionalment complementàries en bona part d’establiments del ram. El 1982 es van traslladar a la ubicació actual de l’entitat, al carrer d’Àngel Guimerà, en un local de dues plantes amb una superfície oberta al públic d’uns 300 m2. La segona generació, constituïda per la meva esposa, Dolors Pardo, i jo ens hi incorporàrem el 1985, i progressivament hi hem anat adquirint més responsabilitats, fins que, arran de la jubilació de la meva sogra el 2005, n’assumírem la direcció executiva. Actualment, la meva muller s’encarrega de la part comercial i de les comandes, mentre que jo n’assumeixo la gestió general i administrativa. Atès que hem de donar resposta a la demanda dels clients, ens hem anat especialitzant en literatura, idiomes, viatges i llibre tècnic en general; també comptem amb un espai singular, Petit Parcir, de 100 m2, dedicat al llibre infantil i juvenil, als còmics i a les edicions de butxaca.
Afany innovador i pragmàtic de Marià Pardo
A diferència de bona part de les llibreries, la nostra entitat no nasqué moguda per cobrir una mancança cultural a la ciutat (en aquells moments ja hi havia d’altres llibreries obertes), sinó perquè Marià Pardo, tintorer d’ofici, es dedicà durant un temps a la venda de llibres a domicili. En copsar les oportunitats que oferia el sector, decidí crear el seu propi establiment. Potser per això fou un llibreter singular, pragmàtic i pioner en l’ús de les noves tecnologies, que ja introduí a començament dels anys 80 per gestionar el volum creixent de vendes a termini.
President del Gremi de Llibreters de Catalunya des del 2010
El 2010 em van proposar que assumís la presidència del Gremi de Llibreters de Catalunya; vaig considerar que, després d’haver format part de la junta directiva, la meva experiència i dedicació podien ser útils a les finalitats del Gremi, així que vaig acceptar la proposta. Des de la presidència, la meva tasca –voluntària i paral·lela a la gestió de Parcir– consisteix a reivindicar i defensar els interessos del sector des del diàleg i l’entesa i alhora empènyer projectes estratègics.
El nombre de llibreries d’un país informa del seu nivell cultural i intel·lectual
El rol de les llibreries en el procés de difusió de la cultura és cabdal; tant, que podríem afirmar que, només sabent el nombre de llibreries que hi ha en un país, podem fer-nos una idea de quin és els seu estat cultural i intel·lectual. En aquest aspecte, cal congratular-se perquè Catalunya presenta un teixit d’establiments de venda de llibres més dens que altres territoris de l’Estat espanyol o, fins i tot, que altres països europeus.
La lectura, un hàbit poc estès entre la població
Al nostre país, el nombre de persones que tenen el costum de llegir ha augmentat en les darreres dècades. Aquest canvi de tendència es deu en gran manera a la difusió d’allò que anomenem best-sellers, que han apropat el fet literari a nous lectors. Ara bé, cal reconèixer que els hàbits lectors no es troben prou consolidats entre la major part de la nostra població, quan, en canvi, les noves tecnologies sí que han passat a formar part de la vida de la gent de manera ràpida i irreversible.
Futur del sector en el món de les TIC
La implantació d’Internet està modificant substancialment la funció dels llibreters i els hàbits de compra dels lectors, que en molts casos s’adrecen als establiments per comprar obres de les quals han llegit opinions a la Xarxa. Davant aquesta realitat, pensem que els avenços en les telecomunicacions no representen cap amenaça per a les llibreries tradicionals; a més, si tenim en compte que encara no hem assolit el nivell de lectura d’altres països del nostre entorn, crec que al nostre sector se li presenta un futur curull de possibilitats. Amb la finalitat d’encarar-lo, cal que, d’una banda, ens especialitzem per poder atendre cada demanda des del tracte personalitzat, i que, de l’altra, trobem la manera de comercialitzar tots els formats bibliogràfics.
Els libres digitals i els llibres en paper
En el cas de l’Estat espanyol, la quota de lectors de llibres electrònics se situa al voltant del 4%, mentre que als Estats Unitats, el país on aquest suport gaudeix de més acceptació, arriba a un 20%. Tot i que s’esperava un increment exponencial en les vendes de llibres electrònics i es vaticinava que aquest format desbancaria el clàssic de paper, avui es preveu que, en els propers anys, el llibre electrònic representarà com a màxim el 30% de les vendes totals de llibres. Hom continua preferint llegir en paper i el format digital es reserva per a determinades circumstàncies –desplaçaments, viatges, etc.–. Amb tot, el Gremi de Llibreters de Catalunya no es manté al marge dels nous formants i el 2012 creà Liberdrac, una plataforma de venda de llibres digitals que permet als petits establiments competir amb les grans superfícies, pel risc que corren aquests de ser víctimes de l’oligopoli dels grans comerços.
Postgrau de Llibreria per formar específicament els llibreters
Històricament, els llibreters han adquirit un bagatge cultural força heterogeni, fruit, en molts casos, d’una formació autodidacta i eclèctica. Les característiques actuals del nostre sector fan recomanable una mínima formació orientada cap a la gestió i optimització dels fons bibliogràfics. Caldria que els llibreters tinguessin estret contacte amb les editorials i que actuessin com a “prescriptors” de la lectura. Per això, des del Gremi hem impulsat, juntament amb la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, la creació del postgrau de Llibreria (primer de l’Estat), adreçat a totes aquelles persones que tinguin interès professional en l’àmbit de la llibreria.
Identitat europea construïda sobre el rigor nòrdic i l’hedonisme mediterrani
Com a llicenciat en Prehistòria i Història Antiga mai no oblido la riquesa cultural de la conca mediterrània; avui més que mai, els pobles de les seves riberes haurien de recuperar l’orgull de ser el bressol de la cultura occidental. El clima, la bellesa i la fecunditat del nostre paisatge i el patrimoni històricoartístic han estat elements fonamentals perquè pogués florir el desig vital de gaudi que, necessàriament, acompanya l’art. El canvi, els països nordeuropeus, tan allunyats de l’hedonisme mediterrani, són un model pel que fa a qüestions econòmiques i d’organització laboral. Crec que la nova identitat europea hauria de néixer de l’amalgama de les característiques més positives d’ambdós models: l’hedonisme clàssic i el rigor nòrdic.
Col·laborar amb els països de la ribera africana i asiàtica del Mediterrani
Mantenir indefinidament el creixement econòmic d’un país és una fita insostenible; en assolir el topall de desenvolupament material, tota nació ha de col·laborar amb altres per incrementar o mantenir el seu nivell de benestar. En aquest sentit, els països meridionals han de mirar cap als de la ribera africana i asiàtica de la Mediterrània i contribuir en la consolidació de les seves incipients democràcies i dels seus sistemes econòmics.
Només amb un bon nivell educatiu i cultural s’assolirà una democràcia real
És un error retallar els camps de l’educació i la cultura, perquè d’ambdues depèn el futur d’un país. El que caldria és emprendre reformes perquè el sistema educatiu aconseguís crear unes bases sòlides que bastissin una democràcia plena, en què el dret de vot s’exercís des del coneixement i la informació. També considero fonamental disposar d’un sistema judicial àgil i transparent. Alhora, en una economia de mercat és indispensable garantir la lliure competència, però caldria donar facilitats a les pimes, les que veritablement aporten innovacions contínues i riquesa al conjunt de la societat.
Catalunya i “les Espanyes”
Catalunya és el bressol de la llatinitat a la península Ibèrica: aquí desembarcaren els romans, instauraren a Tàrraco la capital administrativa i hi propagaren la seva cultura i llengua. Espanya, en canvi, és un concepte geogràfic recent: durant segles, atesa la diversitat de nacions i idiomes que convivien a la Península, es parlava de “les Espanyes”, una expressió que se singularitzà quan un dels regnes peninsulars, Castella, va assimilar a la resta. En aquest sentit, si bé els catalans sempre hem mantingut relacions cordials amb tota la Península, és cert que històricament hem estat un poble de viatgers i mercaders que hem mirat més cap a la mar Mediterrània que no pas cap a les terres interiors.
La independència és desitjable
En un món globalitzat com l’actual, els Estats i les seves economies es troben íntimament interconnectats; aquest fet, però, no hauria de ser un obstacle perquè un país pugui decidir democràticament si vol optar per constituir-se en una estructura política independent. Al meu entendre, la independència catalana és un fet desitjable no només per una qüestió sentimental i cultural, sinó perquè, des d’un punt de vista pragmàtic, el tarannà socioeconòmic català no s’ajusta a la idiosincràsia castellana i, en conseqüència, espanyola.
