Entrevistat el 20-01-2014

Aliments de qualitat i diferenciats: aquesta és la senya d’identitat d’una empresa dedicada a introduir en el mercat ibèric delicatessen d’altres països. Per experiència, el seu fundador i gerent sap que innovar és essencial si es vol avançar; un esperit agosarat que hauria d’estendre’s a tota la societat, especialment als polítics, encara incapaços de prendre mesures impopulars com la flexibilització del mercat laboral o la lluita contra l’economia submergida. 

Davant d’una crisi, canvi d’estratègia

Després d’haver cursat la carrera d’Enginyeria, i abans d’estudiar Màrqueting a ESADE, vaig entrar a treballar com a cap de fàbrica a Mobles Maldà, companyia fundada per Ermengol Passola i Badia, de qui vaig aprendre que l’aspecte més important del moble és el seu disseny. Posteriorment, vaig decidir crear la meva pròpia empresa, Espai Mobles, que esdevingué el grup més important al nostre país pel que fa a disseny de mobiliari. A causa de les dificultats financeres provocades per l’impagament d’alguns clients, sumada a la manca de col·laboració de les entitats bancàries, fa gairebé 30 anys vaig decidir canviar de sector; aprofitant l’experiència i els coneixements obtinguts gràcies a les botigues de productes carnis dels meus pares, vaig fer el salt cap al sector de l’alimentació. Avui, l’activitat de la meva empresa se centra en la importació i distribució d’aliments exclusius, genuïns i de qualitat.

Aposta per el valor afegit

La primera tasca que vaig assumir dins de l’àmbit de l’alimentació fou la venda de productes carnis a diferents restaurants ubicats prop del mercat barceloní de Santa Caterina, on la meva mare tenia una parada. Aviat em vaig adonar, però, que els terminis de pagament dels restaurant no s’adeien amb les necessitats de liquiditat d’un negoci com aquell. Llavors vaig decidir muntar la meva pròpia empresa i, per no entrar en conflicte d’interessos amb l’entitat familiar, orientar-la cap a un altre tipus de productes alimentaris.

El valor de l’originalitat

En el sector de l’alimentació la competència és molt gran, per tant cal diferenciar-se. El concepte de la nostra companyia s’ha forjat en un procés llarg, no exempt d’obstacles, però finalment hem aconseguit definir Codina Aliments com una empresa amb identitat pròpia. Aquest afany de destacar es deu, en part, a la meva experiència en el sector del moble, en el qual la renovació dels productes és un aspecte cabdal. De fet, he aplicat aquesta filosofia al món de l’alimentació: sempre és millor innovar, no copiar.

Importació de productes exclusius a Espanya i Portugal

La nostra empresa importa productes de vuit proveïdors que comercialitzem en exclusiva a Espanya i Portugal. Entre els més destacats cal esmentar el iogurt grec Mevgal, i també les olives de Kalamata, les populars olives gregues, carnoses i de pinyol estret. També distribuïm en exclusiva la sal anglesa d’escates Maldon, la més apreciada avui dia. D’Itàlia hem portat una marca de pasta fresca de gran qualitat, mentre que de Grècia importem la pasta Filo i Brick, que permet fer farcellets amb diferents tipus de farciment, la demanda de la qual ha augmentat força darrerament.

La importància de la fidelització

Busquem nous productes de qualitat que aportin bons marges; són aliments que no gaudeixen d’una acceptació immediata però que, un cop són coneguts pels consumidors, experimenten un continu creixement i generen un índex de fidelitat molt alt, de manera que cada nou client representa per a nosaltres un èxit a curt i a llarg termini. Tanmateix, la nostra aposta per comercialitzar delicatessens mundials també presenta inconvenients: poden passar fins a quatre anys abans d’aconseguir la primera comanda, i de vegades ens hem d’enfrontar amb responsables de compra que mercadegen més motivats pel regateig que per la qualitat del producte.

Comerços de proximitat i grans superfícies

Els nostres clients per excel·lència són els que distribueixen a tot Espanya, tot i que treballem amb una gran tipologia dels mateixos, des de parades dels mercats de Barcelona fins a les cadenes catalanes Miquel Alimentació o Bonpreu, passant per grans operadors com Makro Alcampo o El Corte Inglés. Per treballar amb les grans àrees cal assumir cert grau de risc, perquè són molt exigents quant a les condicions, i quan els marges es redueixen cal ser minuciosos a l’hora d’arribar a acords. Amb tot, en el darrer exercici hem aconseguit un creixement del 40% respecte a l’any anterior.

La ràpida rotació de productes, clau en el nostre negoci

El nostre equip humà està format per una dotzena de persones. Des del nostre magatzem del Papiol, completament informatitzat, distribuïm a tota la Península a través d’un servei de transport externalitzat. La ràpida rotació és clau en el funcionament del nostre negoci: des que ens arriba la mercaderia fins que la distribuïm mai no passa més d’una setmana, perquè finançar estoc és molt car i no resulta rendible. A més, cal tenir en compte que els nostres productes tenen data de caducitat. Tot i això, mantenim un estoc d’un mes per fer front a possibles comandes noves i/o imprevistes

Moment per mantenir-se, no per expandir-se

Malgrat que tenim capacitat per créixer, en aquests moments considero que el més prudent és frenar i esperar per reprendre l’expansió. En un determinat moment vam crear una divisió de càtering juntament amb un restaurador grec; la iniciativa, però, no va funcionar, perquè el càtering és una activitat molt delicada i exigent: emprendre-la amb garanties d’èxit significa treballar amb professionals de primer nivell. Després d’haver viscut aquesta experiència, he arribat a la conclusió que si hom vol mantenir el prestigi del seu negoci, és millor no tenir socis.

Confiança recíproca amb els nostres clients

Financem els nostres clients sempre i quan ens donin garanties de cobrament. Tanmateix, a alguns els hem ofert crèdit sense tenir en compte cap garantia, perquè temps enrere ells van confiar en nosaltres, i és just tornar-los la confiança. Entre aquests clients sovint hi ha la botiga del comerç de proximitat, que ho té molt difícil per competir amb els grans operadors. Malauradament, si no s’esdevé un canvi important de tendència, només sobreviurà com a petita tenda aquella que assumeixi l’inconvenient de fer uns horaris maratonians.

Falta d’impuls de l’emprenedoria per part de l’Administració

Durant un any i mig vaig prestar assessorament a la Pimec (la patronal que representa la micro, petita i mitjana empresa de Catalunya). Per experiència, puc afirmar que les empreses petites no reben el suport que es mereixen i que necessiten. L’Administració gasta en la seva organització i estructura molts diners que es podrien canalitzar cap a les empreses; quan em vaig adonar que la funció dels organismes públics actuals en temes empresarials es limita a afavorir entitas que es dediquen a fer estudis de viabilitat de determinats projectes, però no a impulsar aquestes idees ni a donar suport a les companyies que les aportaven, vaig abandonar la tasca d’assessorament de la Pimec.

El fonament de l’emprenedor: la idea

Qualsevol projecte empresarial s’hauria de sostenir gràcies a la idea d’allò que es vol ser, a la innovació; la subvenció, en canvi, hauria de funcionar com a suport perquè l’empresa pugui realitzar aquesta idea, però no ser el factor que en determini la supervivència. A Alemanya, per exemple, el més probable és que un emprenedor amb un bon projecte obtingui finançament de la banca. Aquí, en canvi, no es valoren prou ni les idees ni els projectes. També és cert que sovint les petites empreses no saben presentar degudament les seves idees, una mancança que els resta possibilitats d’aconseguir socis financers que donin viabilitat a les seves iniciatives.

Per acabar amb l’atur cal reformar el mercat laboral i combatre l’economia submergida

Un dels aspectes que més urgentment s’haurien d’abordar és acabar amb l’alta taxa d’atur que tenim. Per això caldria aprofundir en la reforma laboral que, ara com ara, només ha estat útil perquè les grans empreses retallin les seves plantilles. Avui, incorporar un nou treballador suposa emprendre un procés complex i costós, ja que no hi ha mecanismes eficients per substituir el personal que no respongui a les expectatives. Com a fill de treballador, sóc sensible als drets laborals, però també crec que s’hauria de protegir el petit empresari perquè pugui prendre les decisions que més convinguin al seu negoci. D’altra banda, també penso que l’Administració, si vol generar ocupació, hauria de prendre mesures eficients per tal de combatre l’economia submergida, entre les quals seria imprescindible una reducció d’impostos.

Buscar una solució pactada als problemes entre Catalunya i Espanya

Quant a la hipotètica secessió de Catalunya, abans de deixar-nos portar per l’abrandament nacionalista hauríem d’analitzar la qüestió amb molt de seny. Considero raonable que es realitzi la consulta, però per arribar a la independència caldria passar per un procés que va molt més enllà d’un referèndum i que, sens dubte, ens obligaria a afrontar tensions molt dures, no només amb el poder de l’Estat, sinó entre la mateixa població catalana. Tenint en compte que Espanya és el mercat de la nostra empresa, és evident que la independència perjudicaria els nostres interessos; fins i tot, si els nostres proveïdors consideressin que hem perdut el mercat espanyol, podríem arribar a tenir problemes per importar. Personalment, opino que la millor manera de resoldre les desavinences entre Catalunya i Espanya és apropar posicions i buscar una solució pactada que sigui satisfactòria per a les dues parts.