Sr. Antoni Sáez Casas
Sr. Antoni Sáez Casas
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

ANTONI SÁEZ I CASAS

BAYER HISPANIA

Text del 12-03-14  

La necessitat, d’una banda, d’aprofitar les reconversions organitzatives per incrementar la competitivitat i, de l’altra, d’afrontar una reforma educativa i laboral per corregir les desviacions i les desigualtats socials creixents sobresurten en el testimoni d’aquest llicenciat en Dret i Història encarregat de dirigir les finances d’aquesta eminent multinacional quimicofarmacèutica que compta amb 115 anys d’arrelament a Catalunya.

Des de la química tèxtil fins a l’actualitat

Bayer és una companyia multidisciplinària, internacional, present a gairebé tots els països del món i amb més d’un segle i mig d’història. Actualment està formada per un equip humà de 113.200 treballadors, 2.200 dels quals ubicats al nostre país. Originàriament, l’empresa nasqué centrada en l’elaboració de colorants per a teixits. Una vegada consolidats en aquest camp, es començaren a estudiar els subproductes originats en les reaccions químiques, i fou d’aquesta manera que es descobriren les primeres aplicacions de la química en els àmbits de la salut, l’agricultura i el materials d’altes prestacions. Malgrat la seva diversificació, la nostra companyia quedà molt lligada a la indústria farmacèutica en sintetitzar l’àcid acetilsalicílic, que es registrà amb el nom d’Aspirina.

Sector farmacèutic, agrícola i dels materials d’altes prestacions

La missió de la nostra companyia és incorporar els avenços i descobriments científics a la vida quotidiana per millorar-la des de tres camps: el farmacèutic, proveint medicaments per prevenir malalties, guarir-les i incrementar la qualitat de vida; l’agrícola, treballant per millorar la productivitat del sòl a través de productes fitosanitaris i el tractament de llavors; i el dels materials d’altes prestacions, és a dir, els plàstics i polímers complexos emprats en els àmbits de la mobilitat, l’aïllament, etc.

Implantació centenària a l’Estat espanyol

Fa 115 anys que Bayer s’establí a l’Estat espanyol, en concret a Catalunya per la proximitat amb la indústria tèxtil. En l’actualitat, disposem de diverses factories i centres de treball a tot el territori estatal entre el quals destaca: Astúries, on es fabrica per a tot el món l’àcid acetilsalicílic de Bayer, el principi actiu de l’Aspirina i d’altres productes clau de la companyia; Madrid, on tenim l’única fàbrica de Bayer al món especialitzada en medicaments presentats en càpsules toves; Tarragona, on es produeixen les matèries primeres per fabricar materials plàstics d’altes prestacions; el polígon industrial de la Zona Franca, on s’elaboren materials per a recobriments i adhesius; València, on disposem d’un centre de formulació i envasat de productes fitosanitaris, i, finalment, Sant Joan Despí, on s’ubiquen les oficines centrals del grup per a Espanya i Portugal, així com un Centre de Serveis Comptables i Financers.

Centralització peninsular

Espanya i Portugal formen part d’una mateixa filial que es dirigeix des del nostre país. Aquesta mesura centralitzadora ha permès, tant provar nous sistemes de direcció i administració de les empreses, com incrementar la competitivitat de la corporació. 

Una de les filials més actives

Bayer Hispania és una de les filials més actives de la multinacional tant per la importància del mercat on opera, com perquè desenvolupa activitats productives i de recerca i desenvolupament en les tres àrees de negoci. A més, com ja he dit, a Barcelona se situa el Centre de Serveis Comptables i Financers, inaugurat el 2003, que respon a necessitats de la companyia per a 22 països i que ocupa a 300 persones en totes les franges horàries per adaptar-se a les necessitats dels països respectius. 

Adquirir valor afegit impedeix la deslocalització

La industrialització i mecanització dels processos és un camí cap a l’eficiència que implica centralitzar processos i optimitzar costos. Les empreses han d’estar preparades per assumir les transformacions internament. Per exemple, la solvència del nostre equip del Centre de Serveis Comptables i Financers de Barcelona possibilità que, en decidir la matriu deslocalitzar part de les nostres atribucions, només es derivés el treball transaccional, molt més mecànic, i s’assumissin noves responsabilitats d’alt valor afegit. 

La R+D+I és el nostre àmbit de negoci

Bayer dedica el 8% de la seva facturació mundial a la investigació –tant primària com aplicada–, la qual cosa resulta lògica si tenim en compte que som una companyia que hem fet de la recerca i la innovació la base del nostre creixement. Al món, Bayer inverteix anualment 3.200 milions d’euros en R+D, el que contrasta amb els 5.633 del pressupost estatal per a investigació.

En estar diversificats, la crisi ens ha afectat de forma desigual

En dur a terme activitats tan diverses, les recessions incideixen en Bayer de forma desigual segons el negoci, ja que cadascuna de les branques segueix un ritme i un cicle econòmic diferent. Per exemple, l’àrea de materials fou la primera a patir la reducció de la demanda. Mentre que el sector farmacèutic va patir més arran dels decrets introduïts pel Govern a fi de contenir la despesa del sistema sanitari. Per la seva banda, l’àrea agrícola s’ha mostrat més estable, ja que el seu cicle depèn de condicionaments no estrictament econòmics com la climatologia.

Una de les grans mancances formatives de l’Estat: l’FP

Els directius d’empreses multinacionals valoren el nivell de preparació dels nostres titulats universitaris, i justament per això els sobta el drama de l’atur espanyol. Al nostre país, hi ha un índex considerable de treballadors amb estudis superiors que desenvolupen tasques corresponents a tècnics o tècnics superiors, la qual cosa resulta incomprensible per als grans grups internacionals. I és que una de les grans mancances socioculturals del nostre país és l’àmbit de l’FP. El nostre sistema acadèmic no prepara els alumnes perquè es decantin per l’FP –de fet hom només desitja que el seu fill sigui universitari– i hi deriva els que no assoleixen els estàndards educatius. El desitjable fóra, però, que un nombre d’estudiants motivats i competents es decantessin en origen, per vocació, per formar-se en una professió determinada. El resultat d’aquesta situació anòmala és un nombre elevat de llicenciats i doctors, que tanmateix són contractats amb les condicions laborals i econòmiques d’un tècnic. 

Diferències salarials dels titulats superiors entre Alemanya i Espanya

Malgrat que els costos salarials a Alemanya i Espanya són aproximats, en varia la seqüenciació. A Alemanya el nombre de titulats superiors és inferior al d’Espanya, de manera que la inserció i les condicions laborals són millors. En canvi, la progressió salarial és més elevada a Espanya.

Cal una profunda transformació laboral a l’Estat Espanyol

L’Estat espanyol presenta una realitat laboral polaritzada: d’una banda, els treballadors que gaudeixen d’estabilitat laboral i excel·lents condicions laborals; de l’altra, una massa cada vegada més gran de població amb ocupacions inestables i poc reconegudes. Si no es canvien les polítiques econòmica i laboral del país, hi haurà una generació de treballadors que gairebé no hauran cotitzat quan tinguin 35 anys i que, per tant, tindran moltes dificultats per reunir el mínim d’anys previstos per cobrar una pensió de jubilació. 

Només per haver fet prevaldre la pau a Europa, la UE ja és una fita

Segons el meu punt de vista, sens dubte podem criticar les ambigüitats, les incerteses, els passos en fals i la lentitud amb què avança la Unió Europea, però cal valorar-ne l’aportació política, que ha permès normalitzar i harmonitzar les relacions entre les potències del continent, les quals havien viscut múltiples confrontacions bèl·liques al llarg de la història. Recordem que la Unió Europea es creà pocs anys després que el vell continent tanqués el segon conflicte bèl·lic suïcida de la centúria, i des d’aleshores a Europa ha prevalgut un clima de pau i estabilitat política. Només per aquesta fita la creació ja és memorable.

Desdramatitzant la crisi espanyola des d’una perspectiva internacional

Si prenem una perspectiva internacional, la conjuntura espanyola no és tan dramàtica com els missatges reiteratius i castrofistes dels mitjans de comunicació espanyols fan pensar. Comparats amb Irlanda, Portugal o Grècia, per exemple, que són socis comunitaris, la nostra economia es troba molt millor posicionada. Això no significa, evidentment, que no hi hagi motius per a la preocupació; alarmants són, sobretot, alguns factors productius que resten competitivitat al nostre país, com ara el cost de l’energia o la manca d’infraestructures.

Apostar pels països mediterranis emergents

El segle XX comportà la flexibilització de les fronteres polítiques, a través de les institucions supranacionals, i el trencament de les fronteres comercials. Crec que les operacions internacionals van ajudar a desenvolupar països com el nostre, i ara és el moment que fem el mateix amb els països mediterranis emergents aprofitant, per exemple, l’aixopluc d’una institució com la Unió Europea, la pertinença a la qual no té arrels geogràfiques. De fet, en l’actualitat la frontera més gran del món és la que separa Algesires del nord d’Àfrica, i, tot i les barreres físiques i els obstacles, cada vegada hi haurà més ciutadans extracomunitaris que la desitjaran saltar.

Compromís social, no polític

Al meu parer, les empreses han de ser firmes defensores de la responsabilitat i el compromís social, i han d’exercir-lo des de la seva branca d’activitat, amb respecte i prudència. Per tant, crec que no és la seva tasca, ni la de l’empresariat en general, fer judicis polítics ni posicionar-se ideològicament.