Text del 25-01-2011
M’inspiro en la natura i en les possibilitats que sorgeixen de la tecnologia moderna dels materials. És, doncs, una creació d’arrel tribal dins un món marcat per la tecnologia.
Cadascú desenvolupa la seva filosofia de vida d’acord amb la concurrència particular d’esdeveniments que li succeeixen: res no és casual.
En el món present, la moda no és un caprici, sinó una necessitat que ens permet relacionar-nos amb els altres per tal que ens reconeguin i identifiquin.
En el passat, cada objecte obeïa a regles, cada cosa que es portava sobre el cos tenia un sentit energètic i humà, amb qualitats específiques. Jo recupero això en els meus dissenys, combino l’ornament amb la necessitat de protecció.
Disseny, creació i art són icones prototípiques de la idiosincràsia italiana. La ciutat de Bolonya, bressol de la universitat més antiga del món, és un clar model d’aquesta tarannà innovador. Antonio Ben Chimol, nascut en aquesta ciutat medieval, és dissenyador de professió i creatiu per naturalesa. Desenvolupa la seva activitat en el sector del complement de la indumentària (joies, bosses…). Els seus orígens comercials es localitzen a Barcelona, amb la venda de boletes d’arròs a la bolonyesa. Aquesta especialitat culinària li va proporcionar prou estalvis per obrir el seu primer taller l’any 2004. Des de llavors, la seva projecció no ha fet sinó créixer. Ven a 26 països amb diversos distribuïdors. “La naturalesa i les antigues tribus africanes, amb el seu concepte d’ètnia, són les meves muses. No segueixo, doncs, les tendències de moda imperants. M’inspiro en la natura, en els seus colors i la seva bellesa, en l’entorn, en les possibilitats que sorgeixen de la tecnologia moderna dels materials. És un treball d’inspiració tribal en un món tecnològic.”
Els dissenys que porten la seva marca generen moltes complicitats. “El meu treball va construint una tribu de gent que s’assembla a mi, que comparteixen l’expressió dels meus gustos, de les meves formes, en definitiva, de gent que pensen i senten com jo. L’efecte de la globalització tendeix a anul·lar la consciència de pertinença a un grup singular. Jo, d’alguna manera, amb les peces que dissenyo reagrupo totes aquelles persones que harmonitzen amb la meva manera de ser. Les persones que decideixen triar un disseny meu i l’incorporen a la seva estètica personal reben una satisfacció emocional, se senten contents perquè trobem quelcom que expressa el seu interior exteriorment.”
En el nostre univers de la imatge, la immediatesa i el consum, els productes de disseny solen ser objecte de l’anomenada compra compulsiva. “Tot el que comprem que no sigui un article de primera necessitat és, de fet, consumisme. Tanmateix, allò veritablement important és que, després de l’atac de compra compulsiva, el client quedi satisfet amb el plaer que li proporciona el disseny i la qualitat de la peça adquirida. No es tracta tant del fet de comprar en sí com del plaer romanent que reporta l’article comprat. Si una persona arriba a casa i s’adona realment del producte que ha adquirit i en valora positivament la bellesa i l’elegància, llavors haurà esdevingut una compra sana i feliç.”
L’exotisme de les peces creades per Antonio Ben Chimol bé podrien encaixar en el taller d’un protèsic dental. “La recerca de materials és un desafiament constant: la tecnologia posada al servei de la innovació i la innovació posada al servei de la tecnologia. El producte que dissenyo no és només d’aplicació a la moda, sinó que les meves peces es vénen a les botigues de les galeries d’art, com el MoMA de Nova York. De fet, dels materials que faig servir, només el cuir forma part del món de la moda. Tots els materials tenen els seus secrets i la seva bellesa, virtuts i punts dèbils, tots desprenen alguna cosa. Fins i tot el plàstic de PVC. Trec satisfacció de tots els materials que manipulo. Treballo sobre uns 25-26 models amb centenars de variacions, segons els materials i les textures. Fabriquem des de tan sols cent peces d’un model fins a setanta o vuitanta mil d’un altre. Tinc taller propi, i les peces surten amb garantia de certificació. Produïm cinturons, collarets, polseres i penjolls realitzats amb tubs transparents i minerals polvoritzats i segellats que els preserven de l’oxidació, amb elements i materials purs que generalment no s’utilitzen en bijuteria. La meva creació és dinàmica, magnètica, rotativa i interactiva. Per exemple, introdueixo fluxos magnètics a les boles d’una polsera que les transforma en imans i, de les interaccions resultants, es transformen en flors.”
Jocs de màgia i prestidigitació. “He patentat uns botons de puny que queden suspesos per levitació magnètica.” Enginyeria i metafísica creativa: un alquimista transmutador de la matèria.
La competència, ferotge en aquest sector, no és un repte professional per a un creador com ell, només l’esperona la perspectiva de la satisfacció personal. “Sóc fidel a mi mateix; això fa que no tingui por i no em deixi contaminar ni pels reptes ni per les idees de la competència. Faig dissenys personals i originals que no s’assemblen als que fan els altres. Qui em compra em diu que mai no ha vist res semblant, que són peces molt diferents a la resta. Vaig a la meva, els models que dissenyo m’agraden a mi, no dissenyo pensant en els altres.”
El seu actiu són les idees. “Les idees sorgeixen del meu cap constantment. La transformació d’aquestes idees es materialitza en temps variables; pot trigar d’un mes a un any, depèn de la complexitat del disseny.”
La capacitat creadora de l’esser humà és infinita. “La capacitat creativa neix amb la persona. Qualsevol cosa pot donar-te una idea original, que, en materialitzar-se, fa que se t’obri la porta a una altra fins i tot millor que l’anterior.”
Dins l’artista hi ha el filòsof. “Cadascú desenvolupa la seva filosofia de vida d’acord amb la concurrència particular d’esdeveniments que li succeeixen. La vida transcorre mentre nosaltres estem ocupats planejant què volem fer, res no és casual. De la mateixa manera, l’artista neix i mai deixa de ser-ho, encara que la vida el porti a professionalitzar-se només en una faceta. Jo faig les coses sobre la base de la intenció, les faig bàsicament en comunió i concordança amb els meus propis gustos. Quan un disseny meu agrada a una altra persona, l’aprovació aliena culmina la meva satisfacció personal. La satisfacció sempre és doble per a mi: s’origina en mi i retorna a mi.”
Els atributs del seu producte innovador el fan una gran inversió per a distribuïdors i comerços, amb marges de guany notables. El senyor Ben Chimol creu fermament en la felicitat de l’estructura comercial, encara que no li agrada anomenar-la així. “La idea és que tot l’engranatge de la maquinària creativa i productiva sigui feliç, començant per la senyora de la neteja, seguint pel fabricant, els distribuïdors i comercials, i acabant tant pel venedor que ven el nostre producte com per la felicitat darrera del client, satisfet i feliç amb la compra realitzada.”
La societat actual està en constant moviment i evolució. Cada objecte té un sentit antropomòrfic, utilitari i ornamental. “En el món present, la moda no és un caprici, sinó una necessitat que ens permet relacionar-nos amb els altres per tal que ens reconeguin i identifiquin. Per què no afegim un valor a aquesta necessitat? En el passat, cada objecte de les tribus obeïa a regles, cada cosa que es portava sobre el cos tenia un sentit energètic, humà, protector o purgatiu, no tant sols ornamental sinó amb qualitats específiques. La societat tecnològica d’avui dia té diferents enemics en forma d’ones electromagnètiques; llavors, per què no unir l’ornament amb la necessitat de protecció? Això és el que jo faig.”
