Text del 16-02-2010
La Psicoteràpia Dinàmica Breu Intensiva és una eina, una seqüència de fases molt complexa per al tractament de les neurosis. Pretén capacitar el pacient perquè pugui experimentar i afrontar els seus sentiments i obrar en conseqüència. Es graven les sessions en vídeo per poder-les revisar millor.
Si un té autoestima, la seva estètica corporal ho transmet; i al contrari. Per tant, l’estètica corporal reflexa l’autoestima d’un individu.
És inusual que ens visiti un pacient amb equilibri emocional i molt bona imatge corporal.
La nostra feina és identificar el desajust emocional i com col·labora inconscientment el pacient en el fet de no ser més feliç.
La psicologia ajuda que la persona aprengui a afrontar les adversitats; per tant, hi ha un punt d’incultura i prejudici en l’actitud que la considera prescindible.
Des que es llicencià, Pilar Benet i Ollé és psicòloga clínica, però la seva inclinació vocacional ve de molt abans. “Ja amb 14 anys, tenia la inquietud de dedicar-m’hi. Sempre m’han atret la condició humana, la conducta i els sentiments.”
A això s’afegí el fet que un oncle seu li presentés un bon dia a qui fou el seu mestre, el psicòleg Antoni Piqué i Gelonch. “Ell em començà a formar en la seva tècnica, la Psicoteràpia Dinàmica Breu Intensiva (I.S.T.D.P.), alhora que cursava la carrera a la universitat. D’aquí que comencés a exercir tan jove. Des d’aleshores, el 1991, no he parat de fer cursos i supervisions. Amb altres companys, hem creat l’Associació de Psicoteràpia Dinàmica Breu Intensiva de Tarragona, on ens reunim i fem sessions clíniques; també hem obert el web www.tarracosalud.com.”
La Psicoteràpia Dinàmica Breu Intensiva fou concebuda pel psiquiatra canadenc Habib Davanloo per combatre les interminables sessions de la psicoanàlisi. “No és una filosofia, és una eina, una seqüència de fases molt complexa però molt eficaç per al tractament de les neurosis. En tant que metodologia molt establerta, ens dóna molta seguretat. Les sessions són gravades en vídeo, amb permís dels pacients, per estudiar-les posteriorment. Evidentment, són gravacions que, un cop analitzades, es destrueixen.”
Molt estesa per Europa i Amèrica, com bé diu el seu nom es tracta d’una tècnica dinàmica i breu que pretén capacitar el pacient perquè pugui experimentar els sentiments. “El problema de la neurosi és que es reprimeixen sentiments, i aquesta repressió genera angoixa. L’angoixa activa alhora uns mecanismes de defensa que acaben sent desadaptatius. L’objectiu d’aquesta tècnica és capacitar el pacient perquè pugui experimentar els seus sentiments, perquè deixin de ser inconscients i els pugui assumir i afrontar i així obrar en conseqüència.”
La psicologia és, de fet, una ciència complexa i multiperspectivista, on caben tècniques i corrents dispars. “La psicologia dinàmica tracta més les emocions; la cognitiva, sobretot, els pensaments, i la conductista es dedica a les respostes condicionades. La nostra tècnica engloba tots aquests conceptes perquè les persones tenim emocions, cognicions i respostes condicionades, i també té en compte la neurobiologia, ja que hem de conèixer com el cos viu l’ansietat.”
Un tractament efectiu ha de treballar les emocions, les cognicions, les respostes. Només així es pot assolir l’equilibri entre cos i ment. “Cal escoltar el propi cos i conscienciar-se de les pròpies ansietats. S’han de notar les pròpies tensions, les problemàtiques que somatitzem (un mal de cap, un mal d’estómac…), i relacionar-les amb alguna emoció, per així fer-la conscient. Com deia Darwin, les emocions són per adaptar-se a la vida.”
L’equilibri psicològic es reflecteix en l’exterior. “Si un té autoestima, la seva estètica corporal ho transmet; i al contrari. Per tant, l’estètica corporal reflexa l’autoestima d’un individu. La serenitat, per exemple, proporciona bellesa.”
Una operació d’estètica no és recomanable si abans no s’ha restituït l’autoestima. “Pot passar que persones que s’operen es continuïn trobant lletges. Són casos que no tenen resolta l’autoestima.”
La manca d’autoestima i els complexos són símptomes comuns a molts dels pacients que la senyora Benet tracta. “És inusual que ens visiti un pacient amb equilibri emocional i molt bona imatge corporal. Quan algú ve a veure’ns sol ser perquè pateix algun desequilibri o ha sofert alguna pèrdua important. La nostra feina és identificar el desajust emocional i com col·labora inconscientment aquest pacient en el fet que la vida no li vagi bé.”
La violència de gènere, per exemple, té un component important de manca d’autoestima. És més psicològica que no pas ideològica, tant per part de qui la practica com de qui la pateix. “La víctima de la violència de gènere no té prou autoestima i busca protecció erròniament, té por a la independència i, per això, evita els conflictes.”
Malgrat casos puntals, la parella com a institució té molts efectes positius en el nostre equilibri psicològic. “Una parella ben triada és una ajuda immensa. De fet, una bona tria ja és indicativa d’un equilibri, perquè es fa a partir de criteris autònoms i complementaris alhora.”
No tothom veu necessari el paper dels psicòlegs. Hi ha qui pensa que pot superar sol els problemes de la vida. “Petites contrarietats poden ser superades sense ajut. Però a una persona amb desajust emocional li costarà molt més.”
Voler carregar-se tot sol els problemes no evidencia fortalesa, sinó obcecació. “A més, ara no hi ha cap necessitat de combatre els esdeveniments funestos sense ajut. Nosaltres ajudem que la persona aprengui a afrontar les adversitats. I si hi ha hagut un trauma, sempre quedarà una ferida, però és diferent tenir-la cicatritzada que tenir-la oberta. Per tant, hi ha un punt d’incultura i prejudici en l’actitud que considera la psicologia prescindible.”
La teràpia I.S.T.D.P. és especialment activa. “Ens endinsem en les relacions emocionals molt intenses. I actuem sense implicar-nos emocionalment, sols professionalment; per això podem ajudar a reviure en la teràpia els sentiments reprimits que estan afectant negativament la conducta del pacient. El psicòleg hi ha de treballar sense implicar-s’hi emocionalment.”
Pilar Benet no acostuma a donar diagnòstics. “M’agrada guardar el diagnòstic per a mi, no comunicar-lo ja d’entrada al pacient. Si me’l demana, té el dret que jo l’hi doni, però no passa gaire, solen quedar-se amb on és el problema, què cal arreglar i com, cosa que està molt bé, perquè la teràpia la fem treballant no en funció d’una categoria, sinó d’uns símptomes concrets.”
En aquesta línia, la psicobiologia i la psicofarmacologia són complementàries. “La farmacologia és molt útil en casos de molta angoixa i de símptomes més orgànics, els quals derivem al psiquiatra o hi treballem conjuntament.”
D’aquí la necessitat d’una interactuació d’especialistes. “La nostra feina és molt subtil, per això un factor important de la psicoteràpia és la supervisió, ja que permet tenir una visió des de fora del tractament, tant de les conductes inadequades del pacient com dels possibles desviaments metodològics del psicòleg.”
Avui la senyora Benet té consulta pròpia a la Mèdica de Tarragona, un centre de salut amb més de 60 professionals de tots els camps. En el apartat de la salut mental hi treballen un neuròleg, dos psiquiatres i tres psicòlegs. “M’he volgut dedicar a l’àmbit privat per poder ser més lliure en el temps que dedico a cada pacient i per gestionar millor el meu horari i poder-me formar amb cursos i reunions professionals. També m’ha permès, amb l’ajut del meu marit Enric –per a mi, un gran recolzament– i també dels pares, dedicar-me més a les meves filles: la Judit i la Cristina, que són dues persones excel·lents. Em sento afortunada per això i per la meva feina, ja que poques ofereixen tants moments emotius. De vegades és dura, però això no treu que sigui generalment molt satisfactòria.”
